‘La cassalla fa rialla’… Feia temps que no escoltava esta dita tan popular a la Marina. Potser m’estaré fent gran però com que ja s’apropen festes he pensat que val la pena parlar d'aquesta beguda tan preuada pels valencians. Aquest aiguardent sec i molt fort que prenim normalment com a xupito grupal alçant tots la mà versió salutació etílica com a ritual. Anís semi-sec que puja al cap i alegra el temps faça sol o faça fred. Cassalla, licor lúdic i social. D’amics, festes i sopars. Imprescindible als bars.
Fins i tot l’exgrup de rock valencià La Gossa Sorda va escriure ‘Cassalla Paradís’ amb una lletra que ho diu tot ‘Xiqueta, tonight a rebentar….’ Com són estos pegolins, de marxa i disbauxa en saben un grapat. Beguda barata i popular. A Nadal, Carnaval, Falles, Pasqua, i Moros i Cristians… També caps de setmana per a joves i grans. Burrera i cassalla, equiliquà.
Reina de la Nit, omnipresent a filaes i casals, a xarangues i agrupacions de festers. La cassalla que més es beu a la Marina és ‘Anís Tenís’ feta al sud, Monforte del Cid. Més al nord, prefereixen ‘Cerveró’. Totes dues embriaguen d'allò més bé. Pertorben sentits i fan riure amb bon esperit. Destil·lat d’anís que anima el percal i que també coneixen bé a la Valldigna, al Camp de Morvedre, el Comtat, la Safor, la Ribera del Xúquer i l’Alcoià. És a dir, a les Comarques centrals.
Cassalla i les seus accepcions i derivats. Mesclada amb aigua, palometa o nuvolet. I si li fiques xarop de llima, canari. Sempre tèrbol tal i com acabarà el teu cap.I bastant semblant al xifli de Cullera, que canvia xarop per refresc.
Màgia cassallera d'alta graduació que acostuma a portar a l'endemà ressaca i maldecap. No obstant, que ens treguen allò ballat!
Però ja ficats continuem amb els nostres efluvis etílics amb begudes valencianes de soca-rel. Qui no ha s’ha begut en plena adolescència un burret. Aperitiu de café licor d'Alcoi amb coca cola. Més negre que el carbó, que desperta a un mort, i que té entre 15 i 20 graus d'alcohol. Les marques més conegudes són ‘Sancho’ i ‘Cerol’. I de burret a mentireta, que combina café licor amb refresc de llima. I encara més barreges d’aquest licor a d'altres zones que no són la Marina, on el mesclen amb orxata (barraqueta), amb cervesa (negreta) o fins i tot amb bitter kas (Butanito). Hi ha que també beu el café licor tot sol.
I si per fer l’aperitiu allò habitual és la cervesa o el vermut amb les seues versions locals per prendre un digestiu trobem l’herbero o aiguardent, molt comú a la Serra de Mariola i Bocairent. I per a estómacs més delicats una mistela de Teulada o de Xaló. D’altres opcions són la frigola o l’absenta, sense oblidar algun brandi valencià o el Cantueso d’Alacant. I pels amants del whisky només recordar que a la nostra terra l’hem amb el nom de vaqueret, això sí, sempre que siga un xupito o que es pose en un gotet xicotet amb gel.
De ben segur que em deixe alguna beguda espirituosa oblidada al calaix, però és que el cos i el cap hui no dóna per més.
‘El borratxo valent se’n va del vi a l’aiguardent
Es uno de los cuatro pilares sobre los que se construyó el Grupo Gastroadictos (Bar Mistela, Cremaet, La Sastrería, Cassalla). Como Director de Operaciones del grupo, Néstor Vaccaro se ocupa de que todo fluya en los cuatro locales que han abierto para seguir manteniendo esa esencia de barrio y cercanía que es sello de la casa.
