GRUPO PLAZA

mar i muntanya / OPINIÓN

La cassalla fa rialla

8/12/2020 - 

‘La cassalla fa rialla’… Feia temps que no escoltava esta dita tan popular a la Marina. Potser m’estaré fent gran però com que ja s’apropen festes he pensat que val la pena parlar d'aquesta beguda tan preuada pels valencians. Aquest aiguardent sec i molt fort que prenim normalment com a xupito grupal alçant tots la mà versió salutació etílica com a ritual. Anís semi-sec que puja al cap i alegra el temps faça sol o faça fred. Cassalla, licor lúdic i social. D’amics, festes i sopars. Imprescindible als bars.

Fins i tot l’exgrup de rock valencià La Gossa Sorda va escriure ‘Cassalla Paradís’ amb una lletra que ho diu tot ‘Xiqueta, tonight a rebentar….’ Com són estos pegolins, de marxa i disbauxa en saben un grapat. Beguda barata i popular. A Nadal, Carnaval, Falles, Pasqua, i Moros i Cristians… També caps de setmana per a joves i grans. Burrera i cassalla, equiliquà. 


Reina de la Nit, omnipresent a filaes i casals, a xarangues i agrupacions de festers. La cassalla que més es beu a la Marina és ‘Anís Tenís’ feta al sud, Monforte del Cid. Més al nord, prefereixen ‘Cerveró’.  Totes dues embriaguen d'allò més bé. Pertorben sentits i fan riure amb bon esperit. Destil·lat d’anís que anima el percal i que també coneixen bé a la Valldigna, al Camp de Morvedre, el Comtat, la Safor, la Ribera del Xúquer i l’Alcoià. És a dir, a les Comarques centrals.

Cassalla i les seus accepcions i derivats. Mesclada amb aigua, palometa o nuvolet. I si li fiques xarop de llima, canari. Sempre tèrbol tal i com acabarà el teu cap.I bastant semblant al xifli de Cullera, que canvia xarop per refresc.

Màgia cassallera d'alta graduació que acostuma a portar a l'endemà ressaca i maldecap. No obstant, que ens treguen allò ballat!

Herberos, frigoles, burrets i vaquerets

Però ja ficats continuem amb els nostres efluvis etílics amb begudes valencianes de soca-rel. Qui no ha s’ha begut en plena adolescència un burret. Aperitiu de café licor d'Alcoi amb coca cola. Més negre que el carbó, que desperta a un mort, i que té entre 15 i 20 graus d'alcohol. Les marques més conegudes són ‘Sancho’ i Cerol. I de burret a mentireta, que combina café licor amb refresc de llima. I encara més barreges d’aquest licor a d'altres zones que no són la Marina, on el mesclen amb orxata (barraqueta), amb cervesa (negreta) o fins i tot amb bitter kas (Butanito). Hi ha que també beu el café licor tot sol.

I si per fer l’aperitiu allò habitual és la cervesa o el vermut amb les seues versions locals per prendre un digestiu trobem l’herbero o aiguardent, molt comú a la Serra de Mariola i Bocairent. I per a estómacs més delicats una mistela de Teulada o de Xaló. D’altres opcions són la frigola o l’absenta, sense oblidar algun brandi valencià o el Cantueso d’Alacant. I pels amants del whisky només recordar que a la nostra terra l’hem amb el nom de vaqueret, això sí, sempre que siga un xupito o que es pose en un gotet xicotet amb gel. 

De ben segur que em deixe alguna beguda espirituosa oblidada al calaix, però és que el cos i el cap hui no dóna per més. 

‘El borratxo valent se’n va del vi a l’aiguardent

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email