Lluna, llunera

Aquest passat cap de setmana hem tingut la primera superlluna de l’any. Lluna, llunera, plena e immensa que desperta atavismes i remou aigües i emocions. Llegenda i tradició. Lluna de València, secrets i pulsions incontrolades. Crims i amants. Violència de gènere revestida de passió. També històries de vampirs i homes llop. Mentides i mitges veritats. Mites que parlen del subsconscient i de la por. La contraposició de la lluna amb el sol. 

Lluna, llunera, reina de les marees. Bellesa, mitologia, feminitat i per algunes cultures sutil influència sobre la vegetació. Motiu de frescor a la nit i d’una incipient rosada matinera tot i que dure molt poc.

Ball de lluna i sol que alimenta la terra i ens parla de saviesa popular agrícola. Fora la mala lluna i el malhumor. Si la lluna creix enforteix la planta i si minva a l’inrevés. A l’igual que tallar-se els cabells. 

Els calendaris lunars els han fet servir de sempre els llauradors, que des d’antic han pogut observar els efectes que les diferents fases d’aquest satèl·lit de la Terra ha tingut en les seues collites i plantacions.

‘Segons l’arbre, el fruit’

I ves per on, aquest cap de setmana en alguns pobles s’han fet plantacions. I és que sobretot els menuts i els conscienciats han celebrat el Dia de l’Arbre al País Valencià. Jo m’enrecorde encara de menuda com a l’escola ens van dur algun cop d’excursió amb la planteta i tot preparat. És una bona forma d’incentivar l’estima per la natura que encara ens fa costat. Com a Gata de Gorgos que els xiquets han netejat l’entorn de l’olivera del Moro i després han anat fins a la font del riu. 

Oliveres, ametlers, lledoners, garrofers i la meua estimada figuera. No puc esperar a Sant Joan per tastar les bacores verdes o madures però segures. Ara al febrer, en canvi, toca collir taronja i podar el taronger. 

Fem proselitisme, estima i camí descobrint espais únics nostres com el Jardí mediterrani de l’Albarda a Pedreguer amb més de 700 espècies de plantes autòctones. O aprofitem un moments d’esbarjo per defugir la voràgine de la ciutat endinsant-nos al jardí botànic de la UV. 

Recordeu si més no aquestes paraules: ‘qui a bon arbre s’arrima, bona ombra el cobreix’.

‘Per Sant Valentí, l’ametler a florir’