X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 21 de agosto y se habla de puerto de valencia torrecid PPCV CIUDADANOS Vox emprendedoras
GRUPO PLAZA

OBITUARI LLUÍS ALPERA

Mor als vuitanta anys el poeta i professor universitari Lluís Alpera

15/12/2018 - 

ALACANT. Un dels darrers actes públics de Lluís Alpera va ser la presentació conjunta del seu recull de crítica literària Lírica contemporània i altres escrits, a la seu de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, junt amb el seu company del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, Ximo Espinós.

En la seua intervenció, Alpera va fer gala del mateix geni rondinaire que l’havia acompanyat tota la vida, sense que l’edat l’apaivagara gens ni mica l’aire d’autoritat: la poca visibilitat dels conreadors de la crítica literària i la reivindicació d’ella no com un gènere menor, i l’andanada directa als responsables de publicacions de la institució, “a vore si se posaven amb l’obra completa d’Enric Valor”. Una reivindicació que, vist el moviment en aquest sentit que porten les xarxes a posteriori, no va caure en sac foradat.

Nascut al Cabanyal de València, l’any 1938, després de llicenciar-se en Filologia a la Universitat de València, va formar part d’aquella colla de professors valencians, catalans i mallorquins que van obrir via a la nostra llengua en les universitats nordamericanes, destacant amb la publicació, l’any 1966, del volum bilingüe anglès-català "Anthology of Valencian Realist Poetry" / "Antologia de la poesia realista valenciana" a la revista literària Identity Magazine de la Universitat de Harvard.

Com a poeta, Alpera ben prompte va abandonar els estris de la poesia social i realista, caminant cap a un simbolisme més expressiu, més barroc i enlluernador, propi de la poesia valenciana dels anys 80, com per exemple la de Salvador Jàfer, especialment en el volum Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus, de 1985, per continuar cap a la seua darrera etapa, marcada per la sensorialitat, la abstracció i, alhora, la presència de la tradició cultural mediterrània i europea.

Amb més de vint poemaris publicats, la majoria de la crítica selecciona aquests com els més representatius de les diferents etapes de la seua obra lírica: El magre menjar (Premi Salvat-Papasseit el 1963); Dades de la història civil d'un valencià  (1980); l’esmentat Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus,; Tempesta d'Argent (Premi Crítica del País Valencià el 1987); Amb cendres i diamants (guardonat amb l'Ausiàs March de Gandia en l'edició de 1994 i Premi Crítica dels Escriptors Valencians el 1996); Cavalls a l'Alba (Premi Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana el 1999) o Els bells papirs d'Alexandria (el seu recull més recent, del 2003).

L’ús social de llengua en versos com I l'home seguirà guaitant cristalls de llibreries / on lletretes impreses ballaran noms / en la nostra llengua i mirarà de furgar / dintre els balcons, per tal de saber / si els pares continuen empentant els fills / a la suïcida fugina del vernacle (L’home del teu país). La ideologia i els mites en la reivindicació del Che Guevara en En nom dels propis ideals, els grans / estableixen -una vegada més- / l'epitafi honorable:  / «un manoll de sexe assassinat / i una revolució podrint-se entre les cames» (In Memoriam. Al guerriller Ernesto Che Guevara). O l’esclat pur de la paraula a Aixeques la vista cap al teu campanar i veus més enllà de l'heura / de la mort el poderós hibiscus i, sobretot, les roges flors del / portent. N'agafaré unes poques, les necessàries per a la barca de / Caront i les llançaré sobre les natges de marbre de l'estany de la / por, vella Albufera meua de València i Alacant, il·luminada i / compartida en el darrer ball d'espases avalotades cap a l'agonia i /l'èxtasi (La una de la nit escampava la teua darrera agonia esfullada…).

Lluís Alpera i Leiva va arribar a Alacant per fundar el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, al qual ha estat vinculat durant tota la seua trajectòria docent i de gestió universitària, arribant a situar-lo com un dels departaments de referència en la matèria a nivell mundial. El divendres, 14 de desembre, la seua ànima, com una lànguida sabata descordada, se li’n va anar / poc a poc…

Durant el dissabte 15 de desembre el seu cos restarà a la sala 5 del tanatori La Siempreviva d’Alacant, tot esperant la cerimònia civil de comiat que s’hi celebrarà el diumenge 16 de desembre, a les 12:00 hores, al mateix tanatori.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email