La figura de Dominique Vivant Denon (1747-1825) és una de les més fascinants de la cultura francesa que cavalca entre els segles XVIII i XIX. Dibuixant, gravador, escriptor, diplomàtic, llibertí, col·leccionista d’art, museògraf o viatger, va servir als tres últims reis de França, a la Revolució i a Napoleó. I gràcies a la seua prudència i discreció és probablement el millor representant de l’essència del seu temps convuls

La vida és un acudit quasi sempre, un viatge costera amunt cap a la recerca de cims platònics que et retornen, redolant, cap avall. Eixim de la cova i, efectivament, tot eren ombres. Ho vaig saber fa molts anys enfront de la mar Bàltica.

Fou en Alcoi fa uns anys. Joan Benesiu (Beneixama, 1971) va anar a buscar a Manuel Baixauli (Sueca, 1963) com qui cerca una sanció, un bateig, una benedicció. Com qui vol trobar, per fi, la seguretat que dona la paraula d’un mestre: pots fer-ho, continua. Ara fa uns anys i sembla ja llunyà aquell moment inicial, primigeni; ara són dos escriptors amics que es troben de tant en tant, com hui a Sueca, per a fer un café, una cervesa, i xarrar dels llibres i de la vida

Havia imaginat la textura d’aquella cabellera rossa desenes de vegades des de la distància i quan la vaig tindre a tocar dels dits, banyada per les iridescències del pa d’or amb què Jacomart la va envoltar en ple segle XV, en compte de limitar-me a admirar la figura a la qual pertanyia, em va vindre al cap tot allò que s’hi havia vinculat. Coneixia bé la llegenda sobre la taula de Sant Sebastià, instaurada en la segona dècada de la centúria passada, segons la qual el pintor havia pres com a model Ausias March, aquell fill tardà del matrimoni format per Pere March i Elionor Ripoll destinat a perpetuar la nissaga. L’home de vida amorosa capritxosa i voluble, el cavaller amant dels jocs d’armes i dels jocs d’amor, dels falcons, dels llibres i de la mar

Des del trinquet que ara du el nom del seu germà, Batiste Viñes, com una dama entre cavallers, Tetín ha sigut testimoni privilegiat de la història de la pilota a la capital de la Plana Baixa. Rememorem els dies i els records d’una altra dona imprescindible dels trinquets valencians

Enmig d’una plataforma de fusta, construïda a la vora del riu Chao Phraya, un músic tocava amb la seua guitarra els primers acords d’una cançó d’Eric Clapton. Al voltant de l’escenari algunes cadires estaven ocupades per parelles de jubilats occidentals, que havien decidit acomiadar la jornada en aquell entorn aquàtic, potser esperant que la frescor de la nit els llevara eixa suor permanent dels carrers de Bangkok.

El testament de la saragossana Toda Gil d’Avarques és el punt final d’una història d’infidelitats, violència i amor en la qual hagué d’intervindre el mateix duc de Gandia, Alfons el Vell, a començaments del segle XV. Una història que ens mostra alguns dels mecanismes que vehiculaven els enllaços entre dones i hòmens en època medieval

Igual que un pacient quan jau en el llit del quiròfan d’un hospital es deixa fer i desfer, i sobre el seu cos inert intervenen sense restriccions els metges extirpant òrgans o substituint peces, quan una societat està malalta i adormida, i amb les dosis adequades d’anestèsia, és perfectament possible, des dels òrgans del poder que eixa mateixa societat ha atorgat, fer i desfer els cabals públics sense que eixes manipulacions tinguen el menor rebuig social, i quan les coses es fan realment bé –“que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”, com va dir aquell– fins i tot es pot obtindre el fervor incondicional i l’aplaudiment de la crítica i del públic.