Segurament el governador que està censurant-los en Florida sap com de poderosos poden ser els llibres. No debades foren armes en les dos guerres mundials
Bibiana Candia ha triomfat amb Azucre, que novel·la el reclutament de jóvens gallecs per a treballar el sucre a Cuba. Emigració, memòria, identitat.
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
A mitjan desembre de 1926, Arthur Conan Doyle aparegué a la porta d’una de les seues mèdiums de confiança. Es trobava agitat i tenia pressa. Quan la dona l’atengué, el creador de Sherlock Holmes, que creia ferventment en el poder de les forces tel·lúriques i la comunicació amb els morts, li donà un guant i li demanà que localitzara el més prompte possible la seua propietària: “Pertany a la meua amiga, l’escriptora Agatha Christie”. No calia que li ho especificara: la mèdium sabia perfectament qui era i que havia desaparegut. Tota Anglaterra ho sabia. No hi havia racó del país on no es coneguera la notícia que la novel·lista se n’havia anat sense deixar rastre ni avisar a ningú
De tots els llibres que mai llegiré, els que més em dolen no són els descatalogats, les edicions que és complicat trobar o aquells per als quals senzillament no tindré temps suficient. Ni tan sols em consola saber que no soc jo a soles qui no els podrà llegir, sinó que tampoc podrà fer-ho ningú, ja que m’estic referint als llibres que mai han existit, però que sí que es troben en les pàgines d’altres llibres
Tot comença en la mar. Els fonaments de la nostra civilització s’assenten sobre els viatges marítims més o menys atzarosos d’un grapat de grecs que van abandonar els seus arxipèlags per a visitar la resta de la Mediterrània i poder tornar a casa (o no) a contar el relat de les seues aventures. Lluny de la narrativa èpica i moltes voltes lluminosa dels mites, els grecs es van fer amos de la mar durant segles a força de necessitat, acceptant el destí aquàtic al qual els obligava una terra massa escassa i massa poc fèrtil
Durant el temps de confinament van florir recomanacions literàries que narraven situacions anàlogues. En tots els llistats apareixien inequívocament El decameró de Boccaccio, La pesta de Camus o L’home a la recerca de sentit de Viktor Frankl. No estic massa segur que llegir esta classe de llibres siga la millor idea per a un confinament. De fet, potser és contraproduent.
Una frontera és una cosa molt útil perquè ens oferix dos possibilitats: tindre un lloc “nostre”, on poder refugiar-nos, i alhora tindre un lloc “alié”, que podrem visitar. La frontera també ens dona l’oportunitat d’escapar, perquè sense una terra estranya a l’altra banda de la ratlla que marque els límits mai podríem fugir. És el que Alastair Bonnett ens mostra en el seu darrer llibre, una delícia sobre les últimes fronteres de la nostra civilització
Esta és una història de ficció, però en la Filmoteca Valenciana es conserven tres de les pel·lícules pornogràfiques que el rei Alfons XIII ordenà gravar a començaments del segle XX: El confesor, El ministro i Consultorio de señoras. Només són una xicoteta mostra de la col·lecció privada del monarca, que fou destruïda després de la seua mort. Estes tres es salvaren perquè restaren guardades en un convent de València
Llorenç Giménez Tarazona (Alfafar, 1954 – València, 2019), professor, escriptor i, sobretot, contacontes, va faltar fa uns pocs mesos. Esta carta li aplegarà, allà on estiga, envoltat d’històries que contar als més menuts.
