Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

LA VALENCIANA HA LLANÇAT 'QUIERO QUE VUELVAS'

Samantha: "M'encantaria col·laborar amb Camela"

11/09/2020 - 

CASTELLÓ. Fa més de mig any que Samantha Gilabert (Beniarrés, 1994) es va pujar sobre l'escenari d'Operación Triunfo per a cantar el 'Que tinguem sort' de Lluis Llach. Ja des d'aleshores la valenciana no demanava un demà ple de promeses, sinó -com diu aquest meravellós tema- "una vida que ens done un camí. Ben llarg". Qui sap com serà la trajectòria de l'artista, millor dit, de qualsevol artista. La difícil situació per la qual travessen les arts, en totes les seues expressions, ha provocat que el futur siga més dubtós que mai. No obstant això, Samantha va fent camí.

Després de treure 'Sin más' en abril, fa dues setmanes que va llançar 'Quiero que vuelvas' el seu primer single baix el segell d'Universal Music Espanya i Música Global. Un tema pop, amb pinzellades llatines i una mica d'electropop. Però no, aquesta no és la seua primera irrupció a la música. Samantha ja havia provat això dels escenaris des de ben menuda, quan cantava en una orquestra, però a més va formar part durant anys de la banda valenciana Cactus. Com diu a Castellón Plaza, ja des de ben prompte "anava encaminada" a fer açò. La resta -afirma- ja ho dirà el temps, perquè "si pensem massa ens tornarem bojos". Parlem doncs de present.

-Fa molts anys que estàs en contacte amb la música, no obstant això, és ara quan t’estàs presentant al món com a cantant. Com gestiones tot l’èxit rebut?
-No et mentiré, és un poc difícil de digerir i també de gestionar, perquè ara estic en boca de tots. I clar, a la mínima que pugues fallar també estaràs en boca de tots.

-Creus que ajuda que la premsa et qualifique com “la més seguida” de l’última edició d'Operación Triunfo, o tot el contrari?
-No ho sé, però jo ho porte bé. De veritat que per a mi és un luxe estar en la posició en la qual estic, a pesar de qualsevol cosa.

-Crear i produir cançons des d’una gran discogràfica t’obri el ventall de possibilitats. No és el mateix que fer-ho des d’un petit segell o de manera autoeditada. Han canviat les teues metes arran de fitxar per una major?
-És una bogeria l'equip que tinc, tant per Universal com Musical Global. Estic súper contenta i crec que m'estan ajudant molt, perquè realment tinc un equip molt bo que treballa assegut amb mi. Pensen en mi i per a mi. Ara bé, les metes són les mateixes. Potser el camí et diria que és més fàcil, però realment no ho és, perquè jo amb aquestes discogràfiques estic "competint" contra els més grans.

"‘QUIERO QUE VUELVAS’ ÉS TOTALMENT JO, PERÒ ENCARA HO PODRIA SER MÉS. JA HO VEUREU"

-T’està servint tot el que visqueres dins de l’escena valenciana per a saber què vols i no vols fer?
-Clar, per descomptat. En Cactus ja vaig aprendre moltes coses, tant en l'àmbit discogràfic com de producció, de posada en escena o de fer entrevistes. De tot s'aprén i jo ja anava més encaminada. Així i tot, sempre estic consegüent gent nova i aprenent coses noves. I a les entrevistes continue estant un poc verdeta.

-‘Quiero que vuelvas’ és un tema que et van proposar- entre molts altres- des de la discografia per a convertir-lo en el teu primer single. No et canses de repetir que escollires aquest, perquè és un tema molt teu, que no s’allunya de la teua veu i la teua manera de ser. Tens por de perdre autenticitat?
-És totalment jo però encara ho podria ser més. Ací ho deixe.

-Per què podria ser més tu?
-T'he donat una pista, però no puc dir més, ja ho veureu.

-I pel que fa al que déiem abans de l'autenticitat, et fa por perdre identitat?
-Realment no, perquè jo ara estic fent el que em dóna la gana. T'ho promet. Estic fent el que vull i m'està encantant. I seguiré fent-ho.

"FER REGGAETON ESTÀ BEN VIST I ES FAN OBRES D'ART. MIRA EL DISC DE J. BALVIN"

-Pareix que el teu treball s’està enfocant cap al pop comercial. Continua havent-hi prejudicis sobre aquest gènere?
-Espere que no hi haja prejudicis cap a cap gènere, perquè s'ha demostrat que ara qualsevol persona pot cantar el que vulga. Com si jo vull treure un bolero. Ja està bé. Pense que ara fer reggaeton està ben vist i es fan obres d'art. Mira J. Balvin el disc que s'ha marcat, que és brutal i no deixa de ser reggaeton. Hem creuat eixa barrera de dir que fer certa música és "de merda". Ni el reggaeton ho és ni la millor música del món és el jazz. Això va per gustos. A mi hi ha cançons de jazz que em flipen i em poden posar la carn de gallina i hi ha de pop comercial que també.

-Són molts els artistes que opten per llançar sols singles o àlbums en digital. T’adhereixes a esta corrent o t’agradaria treure també un disc físic?
-A mi m'agradaria treure un disc en físic, ha sigut la meua idea des de sempre, però treure singles també em pareix molt guai. 

-Tornarà a haver una cançó totalment composta per tu pròximament?
-Sí.

-I veurem en algun senzill la part més crítica de Samantha o tots els teus temes giraran al voltant de l’amor?
-Realment mai he sigut massa crítica a les cançons, ni quan estava en Cactus. Si he de ser crítica ho sóc, però no cal fer-lo a les lletres. És a dir, no és necessari cantar certs temes per a ser una persona crítica, reivindicativa o feminista. Pense que no és necessari. Sempre ho he defés, perquè encara que no siga amb la música, jo ho faig en el meu dia a dia que és el que verdaderament importa.

-Les col·laboracions entre artistes no entenen d’estils ni de noms. Quina és la col·laboració més random que t’agradaria fer?
-M'encantaria col·laborar amb Camela, perquè jo sóc molt fan i la meua família també. Seria meravellós i molt random. Però més random seria actuar amb Francisco.

- Tens pensat que el teu primer concert siga a la terreta i amb Cactus com a teloners. Seria possible també veure-us a tots junts sobre l’escenari?
-Jo no podria eixir a cantar una cançó amb Cactus perquè són els meus teloners, però seria com ja està: sueño cumplido.

 -De fet una de les cançons que més escolten les teues seguidores és 'Cabrona de mi' (Roma, Cactus). Un tema que no has pogut cantar mai en públic perquè va coincidir el seu llançament amb l'entrada a l'academia. T'ha sabut greu no haver pogut fer-ho?
-Uff ja, és que 'Cabrona de mi' no he pogut cantar-la mai en directe. M'encantaria poder fer-ho. A veure si els de Cactus em conviden a cantar algun dia en un concert seu. Ara quan acabe l'entrevista parlaré amb ells, per veure si podem fer-ho. 

-Et planteges fer una col·laboració amb algun cantant de la terreta o Catalunya?
-Sí, però no puc dir amb qui.

-Pareix obvi que estem en un canvi de paradigma en el sector musical. Costa imaginar-se els macrofestivals que es feien en l’antiga normalitat o inclòs els concerts que planaven un Palau de Sant Jordi. Com s’enfronta algú que acaba de començar la seua carrera en solitari a totes aquestes absències?
-Intente no pensar-ho massa, perquè les coses passen perquè han de passar i tampoc puc canviar-les. No depén de mi. Si no puc fer concerts per a deu mil persones, les faré per a dos mil.

-S'ha fet viral una imatge on apareixeu els membres de Cactus als llibres de valencià de primer de batxiller. Què et pot donar més aquest 2020, Samantha?
-M'ho van passar pel grup de Cactus. Em pareix molt fort. Sóc carn de raions, em faran bigot, però em pareix meravellós. Jo ara mateix el que menys esperava era aparéixer en un llibre de valencià. Super bé, ens dóna visibilitat que és l'important.


next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email