Anar de llibres

En contra de creences simplistes, el món és un conjunt de mons com una pedra un conjunt d’àtoms. Espais heterotòpics que diria Foucault, ara un teatre, ara un tren. Ara una llibreria, ara una altra. La llibreria és “l’altre lloc” de qualsevol lloc, i València n’està plena.

Fent un periple, com podríem fer-ne un altre, arribem a la Llull, llar adoptiva de qualsevol que vullga respirar color de llibre, cova meravellosa per a recórrer en companyia i xiuxiuejar: “este l’has llegit?”; ens tempta Futurama, regne del còmic, lliure com un paradís, on rebuscar tintins i tebeos com qui busca tresors, i deixar que els minuts passen entre superherois i manga; les ganes de més, de no trencar l’encanteri, ens porten a la Berlín, bitllet d’anada a una ciutat de paper que remet al café calent i als diumenges, a una hamaca al sol. O a la Soriano, majestuosa guardiana lluminosa, amb la vida concentrada en desenes d’editorials per descobrir. Seguint un perfum de llibre antic i groguenc, El Asilo del Libro guarda història i saviesa: somni de tot aquell que ensomia; llibres que han estat en altres mans, com aquell que cordialment li regalava Francisco a Rosarito l’any 1929.

Cadascuna de les llibreries és la parada d’un tren de lliure recorregut sense horari de partida ni arribada. Entrem i es tanca la porta darrere de nosaltres, i de sobte el soroll s’apaga, perd protagonisme. La calma ens envolta. I mirem des de dins el carrer pel qual caminàvem fa un instant i el seu ritme frenètic ens fa l’efecte d’una roda de hàmster absurda i irreal. Fora, no pensar, no sentir. No dona temps davant l’allau d’informació que viatja d’un tema a un altre sense l’oportunitat de digerir-la. Va i ve tot fet i ultraprocessat, però dins, obrir un llibre ens rescata de la digitalització de les imatges mentals.

Enfront de les presses i l’estrés, les llibreries són oasis de pau. I traçant el seu mapa de l’Estació del Nord a la Plaça Redona, de les Torres de Quart al Parterre, i de la mateixa forma que hi ha rutes del vi o de la tapa, podem dissenyar al nostre gust una ruta del llibre. Tornem a usar els sentits. Queda’t ací. Hi ha temps de fer-se un vi o una tapa. Genial. Però també hi ha temps de fer-se un llibre. Al cap i a la fi, qui té pressa, quan va de llibreries?

Lara Vallés Peco (València, 1998) és doctoranda en el Programa de Llengües, Literatures i Cultures, i les seues Aplicacions, a la Universitat de València. És graduada en Llengües Modernes i les seues Literatures, i Màster en Investigació en Llengües i Literatures. Ha publicat ressenyes en la revista cultural online Zero Grados.

@LaraVallPec