X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 21 de octubre y se habla de HIPOTECAS derecho civil valenciano EMPRENDEDORES aemet gota fría
GRUPO PLAZA

Un món sostenible? / OPINIÓN

Aniversari nuclear

9/08/2018 - 

La previsió meteorològica advertia de la possibilitat molt certa de tronades intenses en bona part del Japó per a l’11  d’agost de 1945. Eixa era la data fixada pel comandament de les Forces Aèries nord-americanes pel llançament d’una segona bomba atòmica, després de “l’èxit” de la detonació d’un primer artefacte nuclear a la ciutat d’Hiroshima efectuada el 6 d’agost d’aquell mateix any, en les acaballes de la Segona Guerra Mundial. A pesar dels efectes de la primera bomba, que va matar unes 70.000 persones a l’instant i moltes més en els anys posteriors, les autoritats japoneses no havien presentat la seua rendició incondicional a la coalició aliada. 24 hores després de l’atac a Hiroshima, la Unió Soviètica s’havia afegit al front del Pacífic amb la declaració de guerra a l’Imperi japonès i la invasió de l’estat satèl.lit de Maxukuo, dins l’operació Tempesta d’Agost orquestrada per l’Exèrcit Roig.

El cercle estava pràcticament tancat i el president dels Estats Units Harry S. Truman volia aprofitar el moment per a demostrar, una vegada més, a enemics i aliats el poder absolutament inèdit i aclaparador de l’enginy que havien dissenyat i creat els científics del projecte Manhattan. Truman, el primer i únic dirigent mundial que ha ordenat el llançament d’armes nuclears sobre població civil amb un objectiu tàctic d’extermini, va donar l’ordre per segona vegada. La data del nou llançament fixada per a la història va ser el 9 d’agost de 1945, amb una llista de possibles candidats que incloïen les ciutats de Kokura, Niigata i Nagasaki.  

Fat Man

Encara de nit, a la base de la força aèria nord-americana de Tinian, a les Illes Marianes, s’ultimen els preparatius de la nova missió, d’allí havia eixit també l’Enola Gay en direcció a Hiroshima. Un bombarder B-29 s’enlaira de l’aeroport militar, el seu nom és Bockscar. A bord  viatja una tripulació de 12 homes dirigida pel comandant Charles Sweeney que acompanyen i custodien a Fat Man, el nom en clau d’una bomba de 3,25 metres de longitud, amb un pes 4.630 kg i una força de 25 quilotons que porta en el seu interior uns 6,2 quilos de plutoni.

Una vegada més, la meteorologia va decidir sobre la vida i la mort. Altres avions que acompanyaven el Bockscar l’informaren de la pluja que queia sobre Niigata i la intensa nuvolositat que cobria la ciutat de Kokura. El comandant Sweeney va decidir posar rumb a Nagasaki com a última opció per a poder complir la missió amb el combustible disponible. Després de donar voltes en cercle per damunt d’un cel també cobert, a les 11 del migdia observaren una clariana que els va decidir a llançar la seua càrrega amb ajuda del radar. Dels 240.000 habitants que tenia la població en aquell any uns 35.000 moriren instantàniament. Encara avui el càlcul de víctimes és difícil d’establir, perquè moltes d’elles es desintegraren per complet a causa de les elevades temperatures provocades per la detonació nuclear.

El general Leslie R. Groves, responsable de l’organització del Projecte Manhattan, va informar als seus superiores que una tercera bomba atòmica estaria preparada per a ser utilitzada contra el Japó a partir del 17 d’agost, però ja no va ser necessària. A pesar de les divisions internes entre les autoritats japoneses, l’imperi del sol naixent va anunciar la seua rendició incondicional el 15 d’agost de 1945, perquè en paraules de l’emperador Hirohito “la continuació de la guerra només pot provocar l’aniquilació del poble japonès”. El llançament de les bombes havia evitat una costosa invasió terrestre que, segons la previsió dels Estats Units, era causat molta més mort i destrucció. Així va acabar la Segona Guerra Mundial i va començar de manera quasi immediata la Guerra Freda, on el poder amenaçador de les armes nuclears han jugat un paper decisiu en la geopolítica internacional. Un sistema de relacions internacionals molt pareguda als mètodes de la màfia, amb el xantatge de la destrucció massiva com argument principal de negociació. Recentment l’intent d’accés de Corea del Nord a la carrera nuclear i la seua exhibició pública ha provocat una mostra més de què qualsevol estat pot aconseguir l’atenció del president dels Estats Units, en l’actualitat el sempre extravagant Donald Trump, si utilitza adequadament el llenguatge de l’amenaça nuclear.    

Com cada mes d’agost des de fa 73 anys es compleix un tràgic i doble aniversari, que també hem recordat en aquesta secció anteriorment, per evidenciar el gran poder que la ciència va descobrir en la reacció produïda a l’interior dels àtoms, les partícules més elementals de la matèria. Un altra mostra de les grans contradiccions de l’espècie humana, i les seues capacitats d’autodestrucció insospitades que poden fer el món absolutament insostenible.

L’ús civil

“L’ús civil” de l’energia, basada en la fissió nuclear, ha aportat dècades d’abundant energia elèctrica i benestar al món i també ha evidenciat els perills més que latents que amaga, com va mostrar la central de Txernòbil el 26 d’abril de 1986, situada a tres quilòmetres de la ciutat de Pripyat. A diferència de Nagasaki o Hiroshima, la zona d’Ucraïna on va esclatar el reactor no ha pogut refer la seua vida perquè els efectes radioactius continuen contaminant aquella àrea. El reactor que va esclatar va alliberar set tones de combustible nuclear, amb una emissió de radiació 100 vegades major a les dos bombes llançades al Japó, segons un informe fet públic per la BBC en 2015.      

El Japó, a pesar d’haver patit en carn pròpia els efectes d’un doble holocaust nuclear, ha mantingut aquesta energia com a base de la seua economia. L’incident de Fukushima va reactivar el debat sobre eixa font energètica entre la població nipona. En 2018, els índex de radiació continuen tenint efectes en el medi ambient i la salut dels habitants de la zona, i el govern japonès està plantejant un ambiciós projecte per al desmantellament de la central i fer més segur l’ús d’aquest tipus d’energia. 

A Espanya, en 2017 el govern de Rajoy va anunciar el tancament definitiu de la central de Garoña, a Burgos, després haver acabar la seua vida útil. En juliol de 2018, amb Pedro Sánchez en l’executiu espanyol, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha reiterat la voluntat governamental de tancar la central nuclear de Cofrentes, en un termini que podria acabar en 2021, quan expira la seua autorització administrativa per a funcionar. El Consell de Seguretat Nuclear ha assegurat que la instal.lació valenciana compleix plenament les condicions de seguretat per a prolongar la seua vida i els incidents que ha registrat no són d’importància, no obstant el govern central ha reafirmat la seua intenció de tancar tot el parc de centrals nuclears espanyoles. El següent pas que es fa necessari i urgent és un canvi de model, amb l’aprofitament d’energies alternatives substitutives i fomentar un ús elèctric més responsable basat en la reducció de la despesa, l’eficiència i l’estalvi. D’aquesta manera seria possible l’inici d’una nova era, on l’obtenció d’energia es basara en l’aprofitament de la matèria i no exclusivament en la seua destrucció, un temps on la negociació siga un arma més útil i sostenible que la simple aniquilació del contrari i els holocaustos nuclears siguen només cosa d’un passat cada vegada més remot però que sempre cal recordar cada mes d’agost.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email