GRUPO PLAZA

acidesa valenciana / OPINIÓN

Burocràcia, l’assassina de la creativitat i la productivitat

Foto: EVA MÁÑEZ
4/05/2019 - 

Benvolgudes i benvolguts conciutadans, a data de hui sembla que la gent del carrer hem sobreviscut a la sobredosi de polítics en campanya. Però no ens fem il·lusions, doncs ens queda una altra cita electoral a finals de maig i dubte que la major part de classe política actual siga capaç de donar una resposta àgil i efectiva a les necessitats de la nostra societat.

Un dels temes que haurien d’haver-se tractat en la passada campanya és l’excessiva burocràcia i rigidesa amb la que opereren les diferents administracions públiques, algunes persones de vegades l’anomenen burrocràcia perquè pot propiciar situacions que escapen a qualsevol lògica. I hi ha que dir-ho perquè el primer pas per a solucionar un problema és reconèixer que el problema existeix. De fet, totes les totes les administracions públiques de l’estat espanyol (estatal, autonòmica i les locals) pateixen el mateix mal, una burocràcia més pròpia dels S.XIX i S.XX. Això no és estrany, més si tenim en compte que durant segles el disseny administratiu de l’estat espanyol s’ha fet mirant-se en l’espill de la centralitzada i ineficient França. No m’entenguen mal, França té moltes coses bones però la seua estructura administrativa no és una d’elles.

Amb aquests antecedents, s’entén que quan l’estat espanyol opta per descentralitzar-se amb l’arribada de la democràcia, aquesta descentralització siga incompleta intentant imitar l’estructura federal alemanya però fent-ho rematadament mal. Això és, a la majoria dels les autonomies es descentralitza la capacitat de despesa pública però no la d’ingressar, anant aquesta manera de procedir en contra de tot principi de coresponsabilitat fiscal. El resultat, és que quasi 40 anys després només els territoris forals estan sanejats fiscalment, proveeixen un bon nivell en qualitat i quantitat de serveis públics i tenen unes economies competitives (les 3 coses al mateix temps). La qual cosa demostra que el sistema foral funciona, mentre que entre les autonomies de règim comú trobem situacions escandaloses, la que més l’infra-finançament valencià.

Tanmateix, la principal raó per la que pense que hi ha una necessitat d’alleugerir la burocràcia administrativa (que no retallar serveis públics) és per l’impacte que aquesta té en el teixit productiu. Les diferents administracions regulen el terreny de joc en el que es desenvolupa l’activitat econòmica, així ha de ser, però s’hauria de fer de manera que això ni genere cap situació d’abús ni supose uns costos administratius elevats per a les empreses i xicotets negocis.  Eixos costos administratius, també anomenats costos de compliment, existeixen i són especialment importants per a PIMES i autònoms (més del 90% del nostre teixit productiu). D’altra banda, una altra de les conseqüències de la burocràcia administrativa és que fa més lenta la pressa de decisions i la implementació d’aquestes. Això, per a una empresa, en uns mercats globalitzats i híper-competitius és posar-li una pedra a la sabata (com a mínim). Em referisc a que quan la burocràcia és excessiva, aquesta genera importants costos d’oportunitat (allò que deixem de fer per complir amb els requeriments burocràtics) no només dins de l’administració pública si no també per a les empreses i la ciutadania. Aquests costos d’oportunitat que genera la burocràcia es tradueixen, a les empreses i a l’administració, en un descens significatiu dels incentius a la creativitat. Si estàs treballant encotillat per la burocràcia que t’ofega (molts treballadors públics també ho pateixen), difícilment trobes la manera de ser creatiu i aportar el teu granet de sorra a la millora contínua dels processos. I això, amigues i amics és una de les bases més importants sobre la que descansa la productivitat. Durant els últims dies hem conegut que els nivells de productivitat s’han reduït tant en la mitjana de l’estat com al territori valencià. Doncs aquesta, la racionalització de la burocràcia, pot ser una de les tecles a tocar per a fer front al problema.

Tot i això, caldria que tinguérem en compte que sovint les administracions públiques funcionen sota estructures organitzatives rígides i molt verticals per raó de la legislació vigent. La realitat és que farien falta unes administracions públiques amb més capacitat d’adaptació als canvis, amb estructures organitzatives més flexibles i horitzontals per a guanyar agilitat en la resolució de problemes. Altre tret de les administracions públiques a canviar, seria el seu funcionament atès que segueixen funcionant amb els paràmetres de la burocràcia maquinal de fa més de 100 anys i estem al S.XXI. Fer conviure una burocràcia maquinal amb la digitalització no sembla massa efectiu. En fi, no se si hi haurà vida intel·ligent allà pel circ polític...

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email