X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

César Gómez presenta nou joc

'Cats' i el retorn dels jocs de taula per a tots els públics

19/02/2019 - 

VALÈNCIA. Videojocs, ordinadors, tauletes, mòbils, televisió… Els xiquets són curiosos i inquiets i necessiten estímuls per a aprendre a desenvolupar-se en el seu entorn. La natura, la música, l’art o la dansa poden ser alguns dels exemples d'enriquiment per als més petits, i els aparten d'ésser 'absorbits' per les apps de ‘cantajuegos’ o els jocs del mòbil, ja que el contacte entre ells i el desenvolupament d’habilitats comunes és molt positiu. 

César G´mez Bernardino va pensar en això quan va crear el joc de taula Cats, una excusa perfecta per reunir a xiquets (i majors) i passar una estona divertida junts. Ell va estudiar disseny a la Universitat Politècnica de València i els jocs de taula sempre han format part de la seua vida, fins al punt d'haver-ne creat anteriorment (¡Abordaje!, Walking on the Moon o Eureka!). Així, Cats sorgeix de la iniciativa de crear un joc temàtic i de retre homenatge a Narly, el seu gat. I arriba en un moment de ‘boom’ dels jocs de taula al territori, ja que segons explica el seu autor, a Europa sempre ha hagut més afició pels jocs de taula que ací però les coses estan canviant.

És un joc pensat per a persones a partir de 8 anys que desenvolupa habilitats d’estratègia, raonament, negociació i relació. Deixa molt poc a l’atzar i consisteix en què cada jugador és un gat i té l'objectiu de ser el més feliç de la partida. Al llarg del joc es van repartint una sèrie de tasques (treure tota la sorra del caixó, vomitar al passadís o fer una becadeta al sol) que els jugadors hauran d’anar acomplint i rebent recompenses, però hauran de tenir compte que 'El senyor que viu ací' (una fitxa autònoma que va desplaçant-se per tot el taulell), no els enxampe i els reste puntuació. El tauler es divideix en les diferents parts de la casa, a través de les quals els gats hauran d'anar desplaçant-se i jugant les seues fitxes per a evitar tenir 'contadors d'estrés' o ser castigats pel 'Senyor que viu ací'. Per a evitar tenir càstigs o contadors d'estrés (que resten punts de felicitat) els gats hauran de 'barallar-se' entre ells i guanyar o aconseguir enganyar a l'humà a través de l'estratègia. 

D'altra banda, per a poder eliminar l'estrés i sumar punts de felicitat, el gat compta amb les 'Fitxes d'objectiu' que consisteixen en fer activitats que li agraden a ell i, en ocasions, a l'humà amb qui comparteixen casa però s'ha d'anar amb compte perquè els altres jugadors poden furtar-te les 'fitxes d'objectiu' a través de l'estratègia. Finalment, el gat que acumule més punts de felicitat serà el guanyador, ja que tal i com diu César, la premissa és clara: els gats són els amos i senyors de la llar i els humans que vivim amb ells complim les funcions d'obrir una llauneta de menjar per a gat de tant en tant i de gratar-los darrere de l'orella. Les partides tenen una duració d’aproximadament 30 minuts i el joc es pot adquirir en tendes especialitzades. 

Les tendes especialitzades a València són Homoludicus, a prop del mercat d’Abastos en el carrer Sanchis Sivera, Generación X (a Benimaclet), DComic (zona Xúqer), Vitruvian Games (junt a l’estació del Nord) o Zacatrus (Antic Regne de València).

El joc, 'made in València', està il·lustrat pel també valencià José Fenollosa, conegut en el món del còmic com a il·lustrador especialitzat en gats. Gómez conta que quan va començar a portar endavant el projecte, va considerar que Fenollosa era la persona idònia. “Ell és conegut per dibuixar gats en projectes com Miau o Ultragato. Vaig sentir que la seua habilitat per a reflectir el caràcter dels nostres amics peluts era el que necessitava”, explica. Les il·lustracions tenen colors vius i línies amables, que aporten dinamisme a les partides. 

Micromecenatge com a finançament

El projecte es va portar endavant a través d’una plataforma de crowdfunding. Tal i com explica César Gómez, sense el micromecentage no haguera pogut portar endavant Cats. En un principi, es varen demanar 9.500 euros i finalment es van recaptar 15.000, tanmateix l’autor conta que no es tracta de “rebre diners i asseure’s a esperar”, sinó que implica un gran treball de promoció, difusió, viatges, presentacions… per a aconseguir que el joc tinga una eixida i rentabilitat. “Generalment, un creador de jocs de taula amb una editorial xicoteta com la meua (2D10 Juegos) ho té difícil per a arribar a un nombre elevat de vendes. Hi ha editorials molt importants a nivell estatal i global com Asmodee o Hasbro (multinacionals) o Devir (dins de l'àmbit espanyol) que ‘dominen la partida’. Els que tenim projectes propis ens movem en una escala més petita, com els escriptors de llibres que no treballen per a editorials importants”.

Fomentar la sensibilitat i la consciència entre els jugadors

Una de les característiques de Cats és que es tracta d’un joc temàtic al cent per cent. I tot i que està pensat per a la diversió i l’entreteniment, també desenvolupa habilitats d’estratègia, negociació i autonomia a l’hora de prendre decisions, al mateix temps que fomenta una competitivitat sana entre els jugadors. El fet que el màxim objectiu de la partida és que els gats siguen el més feliços possible també educa en la sensibilitat cap als animals, especialment aquests companys de casa que tradicionalment han estat estigmatitzats i subordinats a la figura del gos. “Les perspectives de joc estan canviant i les empreses fabricants també”, comenta César, “hi ha una preocupació cada vegada més extesa perquè el joc siga un espai lliure de discriminacions, com ara les de gènere o LGTBI, i per això es prenen decisions com eliminar la sexualització de la dona dins els gràfics, com ara en les cartes de Magic”. 

El món dels jocs de taula al nostre territori està freqüentat per gent cada vegada més diversa i fins i tot hi ha jocs creats des del punt de vista d’un col·lectiu discriminat, com ara Freedom: The Underground Railroad, on els jugadors són esclaus de la guerra civil nord americana que han d’escapar a través dels túnels subterranis, tot i que cal destacar que encara no està disponible ací. “El fet que el públic siga cada vegada més divers i s’estiga desestigmatitzant que els adults juguen està modernitzant el discurs dels propis jocs”, conta l’autor de Cats. Segons explica, una de les raons per les quals ací no ha hagut una afició tant forta pels jocs de taula a partir de l’adolescència ha sigut el fet que l’oferta fóra tant reduïda: “Si només coneixes el Monopoly, que és un joc dissenyat per Elizabeth Magie fa més de 80 anys, no tens massa on triar. En l’actualitat l’oferta està diversificant-se i cada vegada hi ha més jocs en el mercat que van des de temàtiques més ‘blanques’ i basats en l’entreteniment fins a temàtiques determinades que fomenten habilitats com les matemàtiques, l’estratègia, el treball en equip o la capacitat de negociació. De fet hi ha jocs on no es tracta de competir entre els jugadors, sinó de treballar conjuntament per a arribar a un objectiu comú”.

Reconeixement dels jocs de taula com a producte cultural

Una de les dificultats que ha trobat César Gómez a l’hora de crear el seu joc ha estat la falta d’ajudes a nivell local i estatal per a tirar endavant el seu projecte. Segons explica, els creadors de jocs de taula tenen una reivindicació clara: que es reconega com a un producte cultural, ja que segons conta, els jocs de taula no són un joguet. De fet, hi ha escoles que comencen a utilitzar-los com a eina d’aprenentatge entre els petits i cada vegada hi ha més empreses que ofereixen serveis associats als jocs de taula a nivell professional. El fet que no estiguen reconeguts com a producte cultural implica que es venen amb un IVA del 21% i els seus creadors no tinguen accés a ajudes econòmiques o de producció de cap tipus, el que dificulta encara més la seua creació fins a convertir-se en “una afició molt cara”. 

Els jocs de taula estan reforçant el seu teixit en el nostre territori i cada vegada hi ha més oferta de producció local. Lluny queda la imatge de jugar al Risk o al Rummikub en temps d’infantesa, però, tot i que semble estrany, pot ser estaria bé tornar a reunir-se en família i amics i canviar allò que fem normalment un dissabte per a quedar-se en casa passant una nit jugant a algun joc, com per exemple, Cats

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email