Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

Hoy es 18 de enero y se habla de depósitos bancarios banca Importaco coronavirus
GRUPO PLAZA

de categoria

Com és fer humor en temps de pandèmia?

1/12/2020 - 

VALÈNCIA. L’humor és balsàmic, necessari, i tot i que sone a tòpic o al que els francesos anomenen lapalissade, ara és encara més important trobar motius per riure. El mal humor està guanyant la batalla a l’alegria per culpa de la pandèmia i tots els maldecaps que l’acompanyen, quan no són morts properes. Però com si foren els gals liderats per Astèrix, els còmics continuen lluitant per traure’ns un somriure en temps d’adversitat. A ells els he encomanat la tasca de radiografiar el sector i de posar-se un moment seriosos per a contar com és fer humor en temps de pandèmia. Raúl Antón, Maria Juan, Patricia Espejo i Eugeni Alemany han sigut els humoristes valencians convidats a relatar-nos des de la pròpia experiència quines són les dificultats a les quals s’enfronta el sector i com estan vivint el procés de creació i pràctica de la seua professió en este moment, malauradament, històric. 

Patricia Espejo.

A Patricia Espejo la podeu trobar junt amb Patricia Sornosa a l’espectacle Las Putas Amas de Casa al teatre Talia el 12 de desembre. I també al programa de Plaza Radio Hasta luego Mari Carmen. Reconeix que fa “un 2% dels bolos que feia abans, perquè jo tenia moltíssims bolos. Fins i tot, s’ha acabat un programa de televisió en el qual treballava a Madrid a causa de la pandèmia. Ningú vol començar res, es barallen pressupostos molt baixos i ningú s'atrevix a començar cap projecte nou fins que passe la pandèmia”.

Preguntada sobre la dificultat de crear durant este període ens comenta que “és més fàcil o més difícil segons com ho enfoques. Alguns còmics han tingut més repercussió gràcies a la pandèmia. Eugeni Alemany, per exemple, ha aprofitat el confinament i amb els seus vídeos ha augmentat encara més la seua popularitat. Si per contra tens una visió diferent, negativa de la teua realitat, amb el pensament constant de: no tinc faena, açò no canvia mai, no tinc bolos… Òbviament baixa el teu nivell creatiu, perquè has d’estar bé per a crear, i si t’afecta molt la pandèmia no crearàs. En canvi, si ho penses com una oportunitat pot ser una època molt bona, perquè en cada crisi hi ha gent que ix beneficiada. Jo he aprofitat per a escriure més, com que escric els meus propis textos i normalment no tinc temps pel volum de treball i viatges, ara he tingut més temps per a crear i escriure”.

Patricia també ens relata com ha sigut la seua reconversió durant la pandèmia: “Jo vaig començar a fer vídeos que tenien prou èxit i em telefonaren alguns mitjans com Infolibre, i vaig començar a fer vídeos per a ells”. Respecte al treball, és optimista en el futur a pesar de l’adversitat: “El sector està malament. Tot i això, pots aprofitar la situació i reinventar-te. Jo vivia dels bolos i ara visc de crear vídeos per a empreses i de fer contingut digital per a xarxes. Cal acoblar-se a la situació, els codis són diferents damunt l’escenari del teatre que davant d’una càmera per a YouTube o Instagram, i cal reinventar-se o morir. Perquè l’alternativa és deixar-ho, i com és la teua faena no tens un altre remei que aguantar fins que torne tot. Perquè tornaran els bars que vullguen fer comèdia, tornaran a obrir els teatres, i ara és important mantindre’s, ser pacient, i descobrir altres àmbits dins de la comèdia. Demostrar-nos que coses a les quals no estem habituats molts còmics de directe a fer, també podem fer-les”. 

Raúl Antón.

Raúl Antón no ha parat de fer vídeos, bolos i també el podeu sentir al programa de Plaza Ràdio Hasta Luego Mari Carmen. Considera que: “Ara és prou fotut crear comèdia, el cap el tens en altres coses i no pots fer el contingut de qualitat que voldries. Has d’adaptar-te, però tant de canvi i mareig provoca canvis d’humor que et lleven les ganes de fer res, és una situació que esgota. No puc fer tots els projectes que voldria i algunes xarxes socials han canviat l’algoritme per a obligar-te a pagar publicitat si vols que els teus vídeos arriben al públic, i pel camí posar-ho encara més difícil als creadors”. 

Més enllà de la creació, Raúl ens parla de les dificultats concretes per a treballar en sales que programen comèdia. “És més complicat treballar que abans, això sí, el públic és impressionant, a excepció de quatre, tots entenen que no pots fer-te fotos com abans i que cal complir uns protocols de distància i portar sempre la mascareta per fer l’experiència segura. L’afecte de la gent que t’agraïx que els has alegrat el confinament és increïble. Els teatres, cines i en general tots els professionals del sector han tingut una actitud boníssima amb nosaltres, cap ha volgut clavar més gent als recintes i tots fan per complir les normes escrupolosament. Això sí, m’he trobat algú poc professional fora d’estos llocs que ha volgut vendre més aforament del permés, colar més gent amb invitacions i buscar traure diners, coses que a mi em provoquen disgustos i ansietat. Però, sense dubte, el pitjor és el mareig en els canvis de les actuacions amb els horaris del toc de queda, actuacions que d’un dia a l’altre han anul·lat pel canvi d’horari, o que han cancel·lat el 50% d’entrades venudes des de feia mesos per un altre canvi normatiu. Això està acabant amb el meu aguant perquè així és molt complicat continuar fent humor en directe, tot i la paciència de la gent, quan canvies amb tot venut cinc voltes d’horari i de dia, és impossible.”

Per rematar, destaca quins són els còmics que pitjor ho estan passant. “Jo, per sort, tinc faena, però hi ha companys que fa nou mesos que estan baix mínims. Els humoristes que estan en altres sectors com la televisió o les xarxes es defenen bé; ara bé, els còmics de sala són els que més ho estan patint”.

María Juan. Foto: CAIXA FOSCA.

A Maria Juan la podem escoltar a la ràdio d’À Punt els matins del cap de setmana al programa Podríem fer-ho millor, i al teatre Talia fins al 20 de desembre actuant a l’espectacle Anestesiadas. Per a Maria, en termes generals, els comediants tenen un poc d’avantatge respecte d’altres sectors, ja que “la creació artística et col·loca en una constant d'incertesa, amb esta pandèmia això ara li passa a tot el món, com nosaltres convivim amb esta situació normalment, partim de l’avantatge”. Fins i tot, per a Maria és un privilegi dedicar-se en estos moments a l’humor: “Quan fem comèdia distorsionem o fem més gran la realitat. Ara mateix que la teua faena siga donar-li la volta a tot açò que no sabem on ubicar, i què és real i no fictici, té un punt que em fa sentir fins i tot un poc una privilegiada”. 

Però, tot no és positiu i coincidix amb els seus companys en les dificultats que suposa fer humor en directe, i va un punt més enllà quan qualifica que la pandèmia és una oportunitat perduda per al sector. “Evidentment la incertesa, estar a punt de començar l’espectacle i que te’l puguen suspendre, que tanquen el teatre d’un dia a l’altre, que suspenguen una funció amb el camió carregat… Totes estes coses són molt injustes. Se’ns està oblidant que la cultura, en el meu cas la comèdia, però tota la cultura, hauria de considerar-se producte de primera necessitat i no ho estem veient. A algú li vaig escoltar dir que era l’ocasió perfecta per a tancar bars i obrir teatres, era el moment ideal, i no ho hem aprofitat. Ho hem fet a l'inrevés, hem obert bars i tancat teatres amb el pretext que el problema no és el teatre: és el fet d’anar i tornar. Se’ns ha oblidat que durant la pandèmia tots ens nodríem de la gent que ens feia riure i ens entretenia”. 

Pel que fa al repte de fer humor per la ràdio, també té parts bones i dolentes. “Em sent privilegiada per poder fer ràdio clavant humor a tot. A l’hora de crear, el principal problema és com treballes amb la realitat i aconseguixes fer-li la volta al monotema de la pandèmia perquè s’amplie. Intentar trobar una coherència entre ser fidel al que passa, no obviar la situació, però no caure en repetir sempre el mateix”. Les normes també li fan més complicat el treball diari: “Este treball nostre necessita contacte, idees, estar cara a cara, pell amb pell, fer pluja d’idees i contagiar-se d’energies; però treballar des de casa és molt complicat per fer equip. Tot i això ahí continuem, fent humor”.

Eugeni Alemany. Foto: EVA MÁÑEZ.

Eugeni Alemany és una excepció positiva dins del sector i ha aconseguit augmentar la seua repercussió per arribar a més públic durant la pandèmia. A banda dels seus projectes televisius, Eugeni continua fent el seu espectacle En persona guanye als teatres, “el principal problema que jo tinc és l’aforament, amb les restriccions fa que optem moltes vegades per doblar l’espectacle i fer-ne dos sessions. Aleshores el meu és un cas peculiar perquè estic treballant el doble a causa de l’aforament limitat”. A l’hora d’improvisar a l’espectacle, “sempre faig referència al poble que visite, i ara també per descomptat al tema de la pandèmia. Com que la gent ha seguit la meua pandèmia, ara també parle de les coses que m’han passat i que he contat durant el Diari de la quarantena. De fet, molts estan venint ara al teatre a la meua obra En persona guanye gràcies al fet que han vist durant el confinament el Diari de la quarantena. També note quan vaig pel carrer que molta gent se m’acosta, em saluda, em feliciten i m’agraïxen haver-los fet tanta companyia. Fins i tot, reconeixen la meua dona i la saluden quan va a soles, és l'heroïna de la sèrie i cau millor que jo”. Esta complicitat amb el públic és recíproca i els ha donat força estos mesos “fent més agradable la quarantena gràcies a què notàvem el caliu de la gent”. 

El Diari de la quarantena ha sigut el hit que li ha fet trencar barreres i que li ha reportat alegries que no s’esperava, com que per exemple: “En estiu vaig estar actuant a Alacant, fent comèdia en valencià davant de més de 1000 persones”. A més, destaca que “tot va començar d’una forma molt casual, ja que no tenia planificat fer una sèrie amb 300.000 visualitzacions per capítol. De fet va començar amb uns stories, es va convertir en un vídeo, l’endemà un altre i un altre… i al final vaig agafar una rutina. Tal volta fa 10 o 15 anys, sense Netflix ni la possibilitat de pujar els vídeos haguera fet alguna cosa amb SMS”. Perquè per a Eugeni no ha sigut una reconversió, ja que ell sempre ha estat actiu a les xarxes socials i els nous formats de l’humor, generant contingut divers i interactuant en “Twitter, fent vídeos al Facebook, amb el paellaemoji, nadant amb melons… Sempre he estat muntant saraus guais a les xarxes socials que em permeten gestionar una relació molt directa amb el públic”. 

Per televisió, per ràdio, per qualsevol dels canals d’internet i, especialment, en persona, l’humor no ha de faltar mai. Amb projectes com Riures en valencià en el qual participen còmics com l’esmentada Maria Juan, i també Pepa Cases, Carol Tomás, Toni de l’Hostal o Maria Zamora, es demostra que la comèdia feta ací està més viva que mai. Tal volta ara tenim més ganes de viure, i això sempre significa riure. No cal, per tant, remarcar la importància que té conviure amb humoristes que tot i les adversitats, continuen lluitant per no deixar que l’ànim decaiga. Perquè tornant a la metàfora dels gals, la seua poció màgica ens fa més forts, com la de Panoràmix, davant d’una realitat global que ens porta a bacs, però no ens dona marge per a anar a bacs.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email