Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

Hoy es 28 de octubre y se habla de coronavirus AYUNTAMIENTO DE VALENCIA IBEX 35 BOLSA ESPAÑOLA
GRUPO PLAZA

L’AUDIOVISUAL VALENCIÀ

Cortocomenius: 10 anys com a llançadora de l’audiovisual més jove

El festival, impulsat pel col·legi Juan Comenius, ha descobert figures com Jaime Maestro, Iván Fernández de Córdoba, Jaume Verdú i Nerea Marcén

17/10/2016 - 

VALÈNCIA. En 2013 el curtmetratge d’animació valencià El Vendedor de Humo s’alçava amb el Goya de l’Acadèmia de Cine. Era el remat a un periple històric de premis. Un dels primers que va olorar l’èxit d’este treball dirigit per Jaime Maestro va ser el que lliura, des de fa una dècada, Cortocomenius, el festival de curtmetratges dirigit exclusivament a joves realitzadors de la Comunitat Valenciana. El valor d’El Vendedor de Humo eren precisament les mans dels seus autors, alumnes de l’escola de cinema PrimerFrame on en aquell moment era professor Maestro.

L’impulsor d’aquesta plataforma de l’audiovisual més jove és un dels centres ensenya per als professionals de la imatge i el so. «Després d’organitzar cinefòrums i activitats de debat, on poca gent venia, vam constatar que el més atractiu pels alumnes es veure’s capaços de fer obres professionals i competir entre gent com ells, a més per un premi atractiu. Estem parlant de 1.000 euros. Som, sense dubte, un exhibidor de talent», sosté el professor i fundador del certamen, Pau Romero.

Cortocomenius és motivació alhora que llançadora en una indústria valenciana sense plataformes –ni televisió pública autonòmica ni sales de cine compromeses amb joves promeses–. El reconeixement oficial serà per a un dels déu finalistes, seleccionats d’un total de 32 obres presentades per directors valencians menors de 30 anys o que estiguen en període de formació. Però els que escapen d’aquests requisits també troben ací una porta d’eixida, de mostra al gran públic, ja que durant dos dies el festival projectarà gratuïtament una desena de curts fora de la secció oficial. Es passaran el pròxim dimarts 25 d’octubre al Café Negrito i també el dijous 27 a la SGAE. Entre ells, es popularitzaran treballs de professionals valencians de renom que ja no poden competir com l’última comèdia curtmetratgeada d’Óscar Bernàcer (Apolo 81) i una altra de Cèsar Tormo (Estribillo).

Són alumnes, però no novells

12 minuts de ficció han donat lloc a El Lugar, un dels curts finalistes. El protagonista, un immigrat àrab, pateix una avaria mecànica i al llarg dels fotogrames haurà de véncer els prejudicis d’una família europea per arribar al seu destí. És el drama social que amaga el malson dels refugiats, escrit i dirigit per Iván Fernández de Córdoba. Rodat a la localitat castellonenca de Culla, compta amb la producció de SinMuros films i la col·laboració del Laboratori de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I. Fernández de Córdoba no arriba als trenta, però ja ha dirigit dos llargmetratges: Cruzando el sentido y 55 pasos a la izquierda. 

«Hui en dia la part tècnica de tots els treballs presentats és impressionant perquè amb qualsevol càmera poden fer-se curts tècnicament impecables. Per això, el que fa diferenciar-se als finalistes de la resta és el contingut, el guió. Hem de tenir en compte que són alumnes, però no són novells. Al llarg de la seua formació, han estat realitzant curts i el que presenten al festival pot ser la seua tercera o quarta obra», indica Joaquín Ferrándiz, professor col·laborador des de la primera edició.

Un exemple de narrativa discontinua és 160 matrius, escrita i dirigida per Clara Gorria. «Vaig partir d’un conte que va escriure mon pare fa temps, contextualitzat en 1957. Parlava d’un jove periodista a qui encarreguen la redacció de l’horòscop. Els vaticinis no són fortuïts, ja que els utilitza per guiar la cambrera de la qual està enamorat. A partir d’aquesta idea, el curt narra dues històries paral·leles, la dels anys 60 i una altra que té lloc en 2016. Sense dubte, el més complicat ha sigut ambientar tècnicament els anys passats». Gorria és finalista, però com alumna del Comenius també forma part de l’organització del festival: «Et permet aprendre les diferents vessants en la gestió d’un certamen i sobretot tindre la possibilitat de parlar cara a cara amb grans figures».

La por arriba de la mà de La hora del té, d’Antonio Ledesma. Aquest enginyer aeronàutic de 24 anys compta amb dos punts forts de partida: la idea original d’Óscar Bernàcer i la interpretació protagonista de Josep Manuel Casany. Interpreta una víctima d’abusos sexuals que torna anys després a la casa on va viure aquell infern. Acudeix acompanyat d’uns periodistes que estan rodant un documental sobre el tema. Baixen al soterrani on van ocórrer els fets, que sempre tenien com avantsala el xiulit d’una tetera que bull. «Era un projecte arriscat, gens fàcil. Era una mena de repte, tant per a mi pel que fa a la part artística, com des del punt de vista tècnic. Precisament per això el vaig valorar i em vaig animar a participar. També pel gran interés que em va mostrar Antonio. Vaig preguntar i em van dir que era un professional rigorós que havia tocat moltes branques tècniques. Com no anava a col·laborar?», explica l’actor teatral.

Un jurat de professionals

En aquesta dècada han tingut potestat per a deliberar figures com el cineasta Rafa Montesinos, el guionista Pau Martínez, l’il·lustrador Paco Roca o els catedràtics Jenaro Talens i Juan Miguel Company. També col·labora el director de cine valencià Sigfrid Monleón, qui hui comença un taller de guió en la SGAE per a participants de la secció oficial. Aprofundirà en un camp on enginy no falta. «Per a mi Comenius és una referència en l’ensenyança de l’audiovisual. I sempre que he pogut he estat present en les iniciatives del sector formatiu. Jo, que ja tinc una certa edat, vaig haver de marxar a Roma per fer cine. Ni tan sols existia l’ECAM. Aquest taller és molt important perquè em permet completar, des d’un punt de vista d’autor, el que jo he anat manejant des d’un punt de vista més tècnic. Vull donar-los una altra perspectiva. Els ensenyaré la importància de l’observació, començant per la realitat de l’entorn o, fins i tot, l’autoexpressió; i també incidiré molt en la idea de la transmissió del cine, ensenyar-los el gust per veure pel·lícules, per entendre-les, per fer-les. Jo sóc abans espectador que director».

Enguany en el jurat a qui trobem és Nerea Marcén, ex alumna de La Ciutat de La Llum i guanyadora de l’anterior edició amb la comèdia Las reglas del juego. «Cuando ví los teasers de los finalistas, me dije ‘Aquí no hay nada que hacer’. Sin embargo, cuando se proyectó y fui escuchando como gustaba en la propia sala, me animé. Y cuando te nombran como ganadora, que es lo que más motiva, ya piensas: ‘Vale, no estoy loca, el corto funciona, ha llegado el mensaje’». I tant que ha arribat. De 26 festivals on ha quedat finalista, n’ha guanyat 12. «El Cortocomenius es uno de los de más renombre y que mejor pagados están. También me han premiado en las provincias de Madrid, Cuenca y en Cataluña, donde nos dieron el premio Metropolis de Barcelona», compta feliç aquesta jove realitzadora d’Elda.

Marcén, juntament amb el crític de cine Gerardo León, l’actriu Vanessa Cano, el realitzador Sergi Miralles i la professora Helena Nadal, hauran de seleccionar entre déu històries; entre comèdia, com la que relata en primera persona El Ascensor de Javier Polo, i drama, com el del Alzheimer relatat mitjançant paradoxes en Nunca te olvidaré, de Alexandra Gascón.

La decisió estarà presa abans de la nit del 4 de novembre, quan s’atorgaran els premis. Es guardonarà els directors, però també es reconeixerà el treball a la millor interpretació i cadascuna de les parts tècniques. Serà la gala del cinema pròpiament valencià.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email