CASTELLÓ. El cultiu de l'ametlla ha sigut una de les peces clau en el manteniment de la població en diverses zones rurals de les comarques de Castelló en dècades passades. La major part de la producció es dona en xicotetes plantacions familiars que, cada vegada més, pateixen la competència de les grans explotacions de regadiu americanes, les quals acaparen ja una bona part del mercat. Tant és així que, en 2023, Espanya va importar un total de 103,6 milions de quilos d'ametlla, el 80% procedent dels Estats Units, a un preu molt barat. D'aquella xifra, 72 milions de quilos van anar a parar a la Comunitat Valenciana.
Davant aquesta situació i d'un preu amb el qual no poden competir, molts productors d'àrees rurals han convertit les seues terres en ecològiques i, a més, ja no sols produeixen, sinó que també comercialitzen i distribueixen l'ametlla, siga al natural o transformada. Un dels exemples és Ametlles Ecològiques Sabater i Martí (Aesama), una xicoteta firma, que regenta Pere Sabater, propietària d'uns terrenys al terme de Culla, més concretament a la zona del Mas del Molinell. Pere és d'Almussafes i ha viscut des de xicotet com son pare, llaurador, treballava la terra. Té una segona residència a Culla i, des del 2018, ha encetat el seu camí com a agricultor. "He tingut sempre relació en el camp i vaig mamprendre aquesta iniciativa perquè m'agrada i també amb la intenció de reivindicar que la producció agrícola pot ser rendible sembre que s'elimine la part dels intermediaris", assegura.
L'explotació que ha posat en marxa Pere és xicoteta. Té uns 250 ametllers en un terreny d'1,5 hectàrees en bancals que va comprar. "Allí la producció mitjana potser d'un 1.000 o 1.100 quilos anuals, però enguany quasi no ha hagut ametlles", comenta. Junt als bancals, l'emprenedor també va adquirir una caseta ubicada a la zona del mas, la qual ha transformat en magatzem de les ametlles i també en un xicotet obrador on realitza la transformació del fruit sec, sempre de forma artesanal, fet que li permet controlar la qualitat del producte en tot moment.
Pere transforma tota la seua producció d'ametlles i les ven tant torrades com crues, aquestes últimes sempre sense corfa. Ho fa en recipients de 160 grams i té com a clients, a més del consumidor directe, els comerços de proximitat, com les tendes de productes ecològics i herboristeries de la zona de Castelló i València, entre d'altres. Aesama també sol estar present al mercat de la trufa que cada cap de setmana d'hivern te lloc a Culla, "encara que enguany no estaré, ja que no tinc producte a causa de la falta de pluges que va haver fins setembre", explica.
Les ametlles de la firma de Culla són ecològiques i sostenibles, tan mediambiental com econòmicament. En aquest sentit, el gerent de l'empresa explica que sempre han tingut clar "que la producció vegetal i l’elaboració dels nostres productes s’havia de basar en l’agroecologia, intentant, amb el maneig del camp, regenerar la terra, augmentar-ne la seua fertilitat i potenciar la biodiversitat en pro d’obtindre fruits sans".
Un altre aspecte que demostra la conscienciació d'Aesama amb el medi ambient és que són "autosuficients, atés que generem l’electricitat que necessitem amb plaques fotovoltaiques i reutilitzem tota l’aigua de pluja que recollim a les nostres instal"lacions", assegura Pere. En l'apartat econòmic, Pere afirma que aquest treball significa, de moment, el 20% dels ingressos familiars, "però un dels objectius es que cada vegada el percentatge siga major i puga arribar, almenys, al 50%".
Per a ampliar la viabilitat del negoci, Aesama també comercialitza oli essencial de plantes aromàtiques com la lavanda i l'espígol, que produeix en 4 fanecades -un poc més de 3.000 metres quadrats- pròpies i que transforma per a la firma de Culla, una empresa externa dels Ports. "La idea és ampliar la producció en unes altres 4 fanecades on també plantaré romer", explica Pere. Les diferentes produccions que té Aesama a la localitat del Maestrat es combinen amb les plantacions d'anous que té a Almussafes, les quals encara no han sigut comercialitzades.
La iniciativa de Pere Sabater és una manera de posar en valor el territori en una zona com El Molinell, que en el passat tenia escola i on en 2001 encara hi havia més de 100 habitants, però que ha vist reduïda la seua població degut a l'abandó de part de les terres.
