De les polèmiques a la banda fallera

Les falles creixen dia a dia de forma agegantada. Els actes se superen en magnitud i grandiositat. Sempre existix la possibilitat d’avançar una miqueta més. En tot eixe camí accelerat, hi ha moments per a les polèmiques interessades amb el desig de plantar cara al regidor o regidora de torn. Es pretén dir als polítics que les falles estan per damunt d’ells. Però a voltes, el debat instintiu pren un altre tarannà i s’hi incorpora l’interés partidista. Este s’apodera del món faller amb la pretensió de fer-los caure del poder, sense tindre en compte que el camí de les urnes és l’únic que dona legitimitat per a fer-ho. La polèmica, doncs, és un vici ja adquirit en el comportament faller, tot i que en estos quatre anys ha pres un color especial. Encara hi ha qui no aguanta que el món progressista se senta especialment faller, s’emocione per cada acte i treballe pel bé de les falles. Per tant, existixen sectors, especialment en determinats moments de l’any, en els quals la setmana fallera encara para lluny, que s’encarreguen d’introduir o reintroduir determinades polèmiques. En eixa actitud, a més, col·laboren els mitjans de comunicació. La premsa, o alguns i algunes periodistes, gaudixen d’analitzar els aspectes més controvertits. Es troben còmodes en eixa situació i en trauen profit en les seues planes.

 Així que hi ha determinades problemàtiques que en el món faller ixen pendularment i recuperen actualitat en alguns moments. Entre d’elles, n’hi ha una cada volta més intensa. Està relacionada amb la realitat que cada vegada hi ha més comissions o membres femenines que decidixen que les falleres, quan empren la indumentària tradicional, no duguen posada una banda. En alguns d’estos casos, exclusivament es reserva per a la Fallera Major. Fins i tot n’hi ha alguna que ho fa amb alguna peculiaritat més: la màxima representant sols du en la banda la bandera valenciana, com és el casa de la falla Universitat Vella – plaça del patriarca des del seu naixement fa 30 anys. Després, queden les falles que s’ho estan pensant i d’aquelles que desitgen continuar escampant la banda acreditativa entre tot el seu cens faller. Així que el debat, i la diversitat d’opinions, està obert. Eixe fet, per tant, encoratjat pels grups afins a la polèmica i reviscolat per determinats mitjans, fa que es duga a parlar i  a escriure cada vegada més de la necessitat d’abandonar o continuar amb l’ús de la banda fallera.

El primer que cal tindre en compte és que realment hi ha un sector encara destacat partidari de la continuació de la banda. És respectable. El seu discurs diu que s’ha fet sempre i que els agrada trobar-se identificat amb un element que prové de la coronació de dames de bellesa, després dites reines falleres. Enfront este argument, cal dir que la Fallera Major va nàixer als anys 30 del segle passat amb la intenció d’exaltar la femineïtat d’alguna persona de la comissió fallera, molts  anys després de l’existència de la festa i de què en sorgira la tradició. Pel que fa a eixe argumentari, poc cal dir. Sols que cal respectar-lo i sobretot fer-li entendre al grup que així ho defén que s’ha de ser tolerant amb opinions diferents de les pròpies.

Per una altra banda, es troba aquell grup que es manifesta oposat a les bandes falleres. Algú pot pensar que aquelles persones que s’hi mostren contràries, ho fan per gust o preferència i que tenen una ideologia determinada. Tanmateix esta opció no sols està unida als sectors progressistes de la festa sinó a un grup més plural i heterogeni. Si alguna cosa els unix, és la seua estima per la indumentària tradicional i pel desig que cap element alié la pertorbe. Suposa la defensa de la coherència i rigor en la manera de vestir-se. En els segles xviii i xix no existia banda. Posar-la, doncs, adultera la lectura de la tradició. Els qui tot açò ho justifiquen, mostren diverses alternatives, entre les quals la possibilitat d’incloure alguna escarapel·la o símbol reduït en seria una.

Independentment d’eixe tipus de raonament de gran coherència, quan es pense en l’ús o no d’eixe element, caldria anar més enllà. Tal vegada hi ha un argument que no han tingut present els defensors de la banda i que dit de sobte els pot semblar estrany. Podria dir-se que no portar-la suposa el respecte d’un article del Reglament Faller, però alhora també un incompliment no dur-la. Dit d’una altra manera, la llei de lleis falleres marca que les dones aniran amb una banda identificativa però alhora permet que quan es vist de forma tradicional es puga defugir d’eixe element. En l’article 64.2 del Reglament Faller es diu: “Queda terminantment prohibida la utilització de peces que no siguen concordes a la indumentària tradicional”. La banda, és clar, no forma part de la indumentària tradicional. No portar-la, sens dubte, és coherent amb eixa part de l’ordenança. 

A més, en este temps, la utilització obligatòria de la banda suposa anar més lluny.  L’article 65.1 diu que “Quan es vestisca el vestit faller instituït en l'iv Congrés General Faller, o el vestit de valenciana, estos es complementaran amb un faixí o banda, respectivament.” És a dir, es permet que l’home que porte vestit tradicional no duga l’artificial faixí. Tanmateix es diu que la dona amb indumentària tradicional s’ha de complementar amb l’artificial banda Tot i que no es parla d’obligatorietat, caldria analitzar si hi ha una discriminació per raó de sexe en eixes paraules. Si així fora, el Reglament resultaria incompatible amb altra normativa superior com és la Constitució. En resum, tot este mareig normatiu fa pensar: o que el Reglament discrimina o que es pot interpretar d’una manera més oberta o tolerant. Siga com siga, significa que cal aclarir ràpidament està polèmica, abans que vaja  a més. Algun dia, doncs, el Reglament Faller com a mínim caldrà reformar-se en eixe punt per a fer-lo més clar i no deixar lloc a una possible incompatibilitat amb la norma constitucional.

En definitiva, en el moment actual, és difícil que desapareguen les polèmiques falleres. Hi ha massa interessos creades. No obstant això, caldria traure del context el debat de la banda fallera. El mateix Reglament deixa la possibilitat de fer-ho, fins que els agents de la festa decidisquen modificar este apartat. Per ara, el millor és no mostrar-ho com un conflicte ni des de determinats mitjans de comunicació ni des d’alguns sectors més. Es tracta, doncs, de trobar una solució al debat on la banda quede a banda d’interessos polítics i la festa no siga sotmesa per eixe tema a una nova polèmica. Les falles són inclusives i igualitàries. Potser algunes posicions favorables a la banda tal vegada no siguen la millor manera de demostrar-ho. Mentrimentres, el millor que es pot realitzar és: continuar respectant les diferents interpretacions del tema, valorar més la indumentària tradicional i la igualtat de sexes, i sobretot deixar la banda a banda.