Educació suprimix l'ensenyança en valencià de les zones castellanoparlants - Marta Gozalbo

VALÈNCIA. Dit i fet. La Conselleria d'Educació que dirigix José Antonio Rovira ha fet una modificació de la Llei de Plurilingüisme a través de la Llei d'Acompanyament de 2024 per a eximir a les zones castellanoparlants de l'ensenyament en valencià a partir del pròxim curs escolar. Un canvi sobre el qual el mateix conseller havia advertit que treballava el departament jurídic de la seua conselleria i que en les pròximes setmanes passarà a tramitar-se en Les Corts Valencianes.

La reforma en qüestió planteja que mentres es trobe en vigor la Llei de Plurilingüisme aprovada pel Botànic alguns articles queden suspesos. En particular, el que obliga al fet que existisca "un temps mínim d'un 25% de les hores efectivament lectives destinades als continguts curriculars en valencià; així com l'obligatorietat d'impartir en valencià com a mínim, una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg".

Una exempció que es permetrà en els centres docents que es troben en els "termes municipals de predomini lingüístic castellà" -les zones castellanoparlants-. D'esta manera, elimina l'obligació d'impartir un 25% de les classes en valencià en eixos col·legis i instituts.

I per a determinar quins col·legis es trobarien exempts, s'ha pres com a referència la zona que va delimitar en el seu moment la Llei d'Usos i Ensenyament del Valencià de 1983 en el seu article 36. En total, 144 municipis enquadrats a les comarques limítrofes amb Múrcia, Castella-la Manxa i Aragó, és a dir, la Vega Baixa, l'Alt Palància, Utiel-Requena i el Racó d'Ademús.

El canvi, això sí, no agarra per sorpresa. El mateix conseller anuncià en una entrevista de Valencia Plaza la seua intenció de modificar la Llei de Plurilingüisme en el curt termini per a eximir de l'ensenyament en valencià a les zones castellanoparlants. Segons Rovira, "no té sentit" que en estes zones hi haja alumnes que puguen deixar d'estudiar l'assignatura de valencià i, no obstant això, altres matèries com Història o Geografia les hagen de cursar en la llengua cooficial, raó per la qual la Conselleria analitzava de quina manera suprimir eixe apartat.

A partir del curs 2024/2025

La supressió afecta tant als cursos d'Educació Infantil i Primària com als d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, Formació Professional i formació de persones adultes. I tampoc se'ls exigirà el "domini oral i escrit del valencià".

La mesura, que amb tota probabilitat tirarà avant perquè els seus socis de govern, Vox, han mostrat en diferents ocasions el seu rebuig a la Llei de Plurilingüisme i, en particular, al que consideren que és una "imposició del valencià" a les famílies que "no poden triar en quina llengua estudien els seus fills". La proposta de la Conselleria d'Educació tan sols haurà d'aprovar-se en un ple del Consell i fer el mateix en Les Corts Valencianes quan es tramite la Llei de Mesures Fiscals de 2024 per a entrar en vigor.

Això sí, la modificació serà aplicable de cara al curs escolar 2024/2025, i no per a l'actual. Perquè encara que la Llei d'Acompanyament de 2024 entra en vigor l'1 de gener, un canvi d'eixe calibre no podria aplicar-se amb el curs començat, ja que suposaria canviar el material didàctic que gasten els centres amb l'alumnat.

Municipis castellanoparlants

La Llei d'Usos declara els següents termes municipals de predomini lingüístic castellà. A la província d'Alacant es troben Albatera, Algorfa, Almoradí, Asp, Benejússer, Benferri, Benijòfer, Bigastre, Callosa de Segura, Catral, Coix, Daia Nova, Daia Vella, Dolores, Elda, Formentera del Segura, la Granja de Rocamora, Montfort, Oriola, Rafal, Redovà, Rojals, Salines, Sant Fulgenci, Sant Miquel de les Salines, Saix, Torrevella, Villena i Xacarella.

En el cas de la província de Castelló serien Algímia d'Almonesir, Almedíxer, Altura, Aranyel, Argeleta, Aiòder, Assuévar, Barraques, Begís, Benafer, Castellnou, el Castell de Vilamalefa, Caudiel, Cirat, Cortes d'Arenós, Espadella, Fanzara, la Font de la Reina, les Fonts d'Aiòder, Gaibiel, Gàtova, Geldo, Figueres, Lludient, Matet, Montant, Montanejos, Navaixes, Olocau del Rei, Pavies, Pina, la Pobla d'Arenós, Sacanyet, Sogorb, Soneixa, Sot de Ferrer, Teresa, Toga, Toràs, el Toro, Torralba, Torre-xiva, la Vall d'Almonesir, Vallat, Vilafermosa, Vilamalur, Vilanova de la Reina, Viver, Sucaina, Xèrica i Xóvar.

Finalment, a la província de València es trobarien Ademús, Alboraig, les Alcubles, Alpont, Andilla, Anna, Ares dels Oms, Aiora, Benaixeve, Bicorb, Bolbait, Bugarra, Bunyol, Calles, Camporrobles, Cases Altes, Cases Baixes, Castellfabib, Cabdet de les Fonts, Cofrents, Cortes de Pallars,  Domenyo, Dosaigües, Énguera, Figueroles, Fuenterrobles, Godelleta, Iàtova, la Iessa, Loriguilla, Llosa del Bisbe, Macastre, Marines, Millars, Navarrés, Pedralba, la Pobla de Sant Miquel, Quesa, Requena, Setaigües, Sinarques, Sot de Xera, Teresa de Cofrents, Titaigües, Torrebaixa, Tous, Toixa, Utiel, Vallanca, Venta del Moro, el Villar, Villargordo del Cabriel, Xalans, Xarafull, Xelva, Xella, Xera, Xest, Xestalgar, Xiva, Xulilla i Zarra.