Micó 'estrena' el valencià en el Congrés i recorda les persones "que s'han deixat la pell per la nostra llengua"

La diputada de Compromís-Sumar Àgueda Micó s'ha convertit hui dijous en "la primera valenciana que parla valencià" al Congrés dels Diputats després que el Ple de la cambra haja aprovat la reforma del seu Reglament que regularitza l'ús de les llengües cooficials. "Però no parle només jo, parlen els milers i milers de persones que s'han deixat la pell per la nostra llengua".

Així ho ha expressat la parlamentària, que ha recalcat que la seua intervenció "significa molt per a les persones que parlem llengües diferents al castellà". "Jo ho faig en valencià, una llengua que parlem 10 milions de persones, que es parla a cinc comunitats autònomes i tres Estats d'Europa", ha proclamat.

Micó ha subratllat que al faristol del Congrés no ha pujat sola, sinó que l'acompanyen "els milers i milers de persones que s'han deixat la pell per la nostra llengua; les que han sigut discriminades i, fins i tot, agredides per parlar en valencià; les mestres i professores que han dedicat la seua vida a estimar la llengua; els pares i mares que han transmés el seu tresor més valuós i els voluntaris que lluiten dia a dia perquè el valencià siga una llengua de futur que abraça la diversitat".

Ja a les portes del Congrés, la representant de Compromís ha reiterat la seua satisfacció en declaracions als mitjans: "La veritat és que és un plaer poder representar el conjunt de valencians i valencianes en la nostra llengua, perquè açò no va dels drets dels diputats o diputades, va dels drets de la ciutadania, que ells es puguen sentir representats per nosaltres".

"Per tant", ha asseverat, "hui la democràcia guanya, hui guanyem tota la gent que parla llengües oficials als nostres països i crec que que és un dia per a celebrar. A pesar del PP, a pesar de Vox i a pesar de tota la involució que ells volen que passe al nostre país, lluitarem com sabem que hem de lluitar utilitzant la llengua en tots els àmbits de la societat; a casa, al carrer, a la universitat i a les institucions".

La llengua com a arma de destrucció massiva

Per a Micó, el PP i Vox -a qui ha denominat "govern de la vergonya"- recorren a la "batalla de la llengua" perquè "no tenen capacitat de liderar el País Valencià". "Diu molt poc d'ells i molt de nosaltres, que vam ser capaços de formar durant huit anys un govern progressista en la Generalitat que ha funcionat". "El PP i Vox no saben governar i per açò utilitzen la llengua com a arma de destrucció massiva".

Al costat de Micó, han comparegut davant els mitjans representants d'Escola Valenciana i d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

Des d'Escola han valorat que des d'ara es puga emprar el valencià en el Congrés dels Diputats, "una mesura que s'hauria pogut prendre molt abans, vista la facilitat a l'hora de poder executar-ho", ha considerat Andreu Carapuig, tècnic de Drets Lingüístics de l'entitat cívica. En la seua opinió, "accions com esta fan que el valencià guanye prestigi i visibilitat amb aquest reconeixement". A més, "el canvi podria servir com a ferramenta de promoció lingüística internament a tot els territoris de parla valenciano-catalana i exteriorment més enllà del nostre domini lingüístic", ha postil·lat.

Escola subratlla la seua voluntat que la llengua siga "referent d'ús" i reafirma el seu compromís per a seguir "treballant per la plena normalització del valencià en la societat en qualsevol àmbit i context, es tracte de l'educatiu, el sanitari, el laboral, el judicial, la seguretat, l'institucional o l'administratiu". Finalment, Carapuig ha manifestat que amb el valencià i exercint la diversitat també "se li fa front i servix de contenció contra el feixisme", ha dit.

Per la seua banda, Anna Oliver, d'ACPV, ha declarat que la seua sensació és que "en el segle XXI la democràcia comença a avançar", al mateix temps que ha fet notar que "el que hauria de ser normal en un Estat amb diverses llengües, ha costat molt de treball".