VALÈNCIA. En els darrers temps el Museu de Prehistòria de València ha renovat les seues sales i ha posat a l’abast de la ciutadania les darreres investigacions sobre les primeres societats que poblaren les nostres terres. Després de la renovació de la sala permanent en 2020, l'any passat, per exemple, va ser el torn dels grups mesolítics.
En concret, entre fa 13.700 i 7.500 anys es desenvoluparen en l’àrea mediterrània ibèrica les darreres poblacions de grups caçadors recol·lectors de la prehistòria. I dos dels jaciments més representatius d’este llarg i canviant període es troben en la sala mesolítica de l'esmentat Museu de Prehistòria de València
En primer lloc, en la Cueva de la Cocina, a Dosaigües, es va documentar un campament estacional dedicat a la caça de cabres salvatges, dins d’un espai de temps de vora mil anys (entre el IX i el VIII mil·lennis abans del present). Però la cavitat de Cocina sembla haver estat també un lloc de trobada durant o fora de l’activitat de cacera per a celebracions, rituals i intercanvis de tota mena. Açò s’inferiria per la presència de plaquetes de pedra gravades amb motius geomètrics i abstractes i altres objectes singulars. El significat de les plaquetes i la seua decoració és totalment desconegut, però estos elements d’art moble semblen donar-li a la cova de la Cocina el caràcter d’un lloc d’agregació o de trobada important per als darrers grups caçadors i recol·lectors mesolítics.
Per una altra banda, el jaciment d'El Collado, a Oliva, es troba a l’aire lliure, és un closquer -anomenat així per la quantitat de closques i valves de mol·luscos que es varen trobar–, producte del consum humà. Estos ocupants corresponen a grups caçadors i recol·lectors principalment del Mesolític antic, que visitaven de forma recurrent este lloc durant un període superior a 1500 anys (entre el X i el VIII mil·lennis abans del present), des d’on s’explotarien els recursos estacionals d’un entorn privilegiat.
El cementeri més antic de la península
Catorze enterraments en fosses, obertes en el sòl del mateix lloc d’habitació d'El Collado son les tombes que representen el cementeri més antic de la Península Ibèrica i la de més durada, amb un temps d’utilització de pràcticament mil anys (entre el X i el IX mil·lennis abans del present), en època mesolítica.
En total, es reconegueren 15 inhumacions, 13 d’individuals i 2 en la mateixa fossa. Els soterrats es disposaven ajaguts sobre un costat en posició flexionada, i corresponien a 4 dones i 7 homes amb seguretat, i 4 encara no identificats. La majoria tenien entre 20-30 anys, per bé que n’hi havia de més edat (algun de més de 40 anys) i de menys (entre 12-18 anys), a més d’un nounat. La variada representació de sexes i edats entre els inhumats d’El Collado informa sobre un comportament no discriminant davant la mort de les gents mesolítiques.
En la sala mesolítica del Museu de Prehistòria de València podreu observar peces procedents dels dos jaciments, com a fruit dels treballs d’investigació desenvolupats des del mateix Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) del museu, que a pocs anys de complir el centenari –la seua creació és del 1927– continua treballant en la investigació de les poblacions més antigues de les actuals terres valencianes.