L’agricultura valenciana és un sector econòmic, social i ambiental clau per al benestar del nostre poble. Segons l’Informe del Sector Agrari Valencià de 2020, més de 113.000 persones estaven d’alta en la Seguretat Social, tant al camp com en les indústries agràries associades. El 22,7% de les exportacions valencianes en 2021, un percentatge molt considerable i que ha anat a més. Al contrari que la renda dels llauradors i de la superfície cultivada, que minva, any rere any. Sense agricultors i ramaders, els nostre sector agrari està perdut, els nostres pobles no tenen futur.
Fa massa anys que la situació del sector primari valencià és extremadament precària i preocupant des del punt de vista dels productors. La manca de rendibilitat, conjuntament amb els factors estructurals com l’envelliment, el minifundisme, la parcel·lació, la professionalitat, la concentració de poder de la distribució... dibuixen un escenari de crisi permanent, de perspectives negatives. No podem imaginar el nostre país sense productors d’aliments, sense professionals que cultiven el patrimoni agrari, que mantinguen els paisatges, els nostres pobles. En resum, l’agroalimentari, és un sector estratègic.
La pandèmia i la incipient crisi energètica posa en valor dos conceptes importants, la sobirania alimentària i la sostenibilitat: la sostenibilitat econòmica que assegure una compensació digna, una renda familiar suficient; la sostenibilitat social que done continuïtat a l’ofici més antic de la humanitat. I la sostenibilitat ambiental, amb l’equilibri entre cultius i entorn natural, amb l’irreversible ajust pel canvi climàtic.
Cert és que, en estos moments, les importacions de tercers països a la Unió Europea afonen els preus dels nostres productes, les plagues que venen amb les importacions, els robatoris i l’augment del preu dels combustibles, de l’electricitat i d’altres costos, no són un bon auguri per al camp valencià en 2022. Ja ho notem. I no ens podem oblidar de la Política Agrària Comuna (PAC), mal plantejada i feta a mesura de l’agroindústria, sense una compensació real per als productors i que bandeja les produccions mediterrànies.
Malgrat tot, hi ha futur. Hem de saber, en primer lloc, que la major part de les demandes del camp es troben fora de l’abast de les nostres competències, de l’administració autonòmica. Moltes de les lleis que regulen el sector agroalimentari es fan i s’aproven a Madrid o a Brussel·les, sense oblidar els interessos geo-estratègics i geopolítics, que també juguen. No ens enganyem. Això ens marca el pas en moltes ocasions. Si no hi ha una veu i una voluntat valenciana unida i forta també a eixes places, poc en podrem fer.
Fa uns dies hem pogut llegir bones notícies per a la citricultura valenciana, amb l’acord pres a la Unió Europea per implantar el tractament de fred en les importacions de taronges vingudes de tercers països afectats per greus plagues. És una victòria que ha estat possible gràcies a la col·laboració de tot el sector, dels professionals, del Comitè de Gestió de Cítrics amb la Generalitat Valenciana. L’acció de la Conselleria d’Agricultura, davant l’Agència Europea de Seguretat Alimentària, demostrant la preocupació i l’interès del Consell per l’agricultura valenciana, ha estat un èxit.
En la mateixa línia de col·laboració, cal seguir treballant, unint esforços i voluntats pel camp valencià. Més encara en un territori com el nostre, amb un patrimoni històric i un potencial agroalimentari notables. La responsabilitat, però, és de totes i tots: Administracions, productors i també consumidors: hem de ser-ne més exigents, de la importància de l’acte de la compra conscient, per als nostres agricultors, per a la salut, per al territori i per al nostre planeta. La peça del consumidor responsable i conscient és fonamental per completar el quadre i garantir la sostenibilitat del camp valencià.
El sector agroalimentari hauria de ser vist, també, com un actor important en la recuperació econòmica impulsada amb els fons europeus que s’han aprovat per alçar la nova Europa post-Covid, què haurien de comptar amb ajudes per al canvi i la innovació en el transport, en la digitalització i modernització del nostre camp, per a l’abastiment sostenible d’aigua i d’energia.
La defensa dels interessos valencians, siguen els que siguen, necessiten unió. I quan les valencianes i valencianes hem anat a una, hem aconseguit grans fites per al nostre poble. En el cas del camp valencià no pot ser menys, i cal una cooperació lleial, activa i constructiva entre productors, cooperatives i exportadors, amb els representants polítics del govern, per garantir el futur que necessitem i reclamem, per protegir la nostra economia, els nostres pobles, el territori, assegurant una compensació digna al treball de milers i milers de persones. Amb la unió de totes i tots, tot això serà possible.
