El turisme i els tres pilars de la sostenibilitat. El “com” importa

Quan aquesta columna es publique, moltes persones estaran gaudint d’uns dies de descans i això farà que moltes persones visiten el territori valencià. Però qui ens visita i per a què ens visita? El que successius estudis sobre la durada de les estades turístiques i el perfil dels visitants ens revelen és que, en primer lloc el nombre de dies que dura una estada turística per terme mitjà s’ha anat reduint paulatinament en els últims 15 anys amb algunes oscil·lacions. Altra dada rellevant, que hauríem de considerar és que d’acord amb les dades de l’enquesta de turisme a residents que realitza l’Instituto Nacional de Estadística (INE), durant l’any 2018 el 58,8% dels turisme intern que rebem les realitzem els residents al territori valencià (l’INE considera turisme intern aquell que procedeix de qualsevol punt de l’estat espanyol).

És a dir, quasi el 60% del turisme que no és internacional és realitzat pels propis valencians i valencianes. Aquesta dada ens hauria de posar en perspectiva pel que fa a la configuració de la pròpia oferta turística, pot ser seria adient fer més patent tots els trets característics (cultural, gastronòmic, paisatgístic...) de cada part del territori valencià per a aconseguir dos objectius: el primer diferenciar clarament l’oferta del nostre territori respecte a la d’altres territoris de l’estat de cara al turisme internacional i al turisme d’altres part de l’estat amb renda per càpita més elevada. El segon objectiu adaptar millor l’oferta a les preferències del turisme intern que principalment és valencià.

A més, ens caldria que férem una reflexió en torn als diferents perfils de turistes que ens solen visitar. Bàsicament, pel que fa al turisme vocacional, hi hauria dos perfils de turista bastant fàcil de diferenciar. El primer seria el turisme familiar i gent de mitjana edat, aquests perfil sol ser el que realitza una major despesa per persona i dia i, a la vegada, el que sol contractar major quantitat de serveis complementaris a l’allotjament. Per tant, aquest en aquest nínxol de mercat, en la meua opinió, seria en el que caldria fer-se forts i ampliar.

D’altra banda estaria el turisme low cost de festa i borratxera (el party hard que diuen ells/es), els efectes d’aquest van quedar ben visibles i palesos, per exemple, a la ciutat de València, durant les passades festes falleres: carrers bruts de deixalles de plàstic i vidre a totes hores del dia per les borratxeres continues, baralles als carrers, parets d’edificis històrics pixades i carrers amb forta olor a orí, entre d’altres. Aquest perfil, no sol consumir gran cosa a bars i restaurants i quan ho fa ho fa a establiments de fast food. Pel que fa a la beguda, solen comprar alcohol barat en supermercats i la consumeixen als carrers on causen molèsties al veïnat pel soroll a lates hores de la matinada, mota brutícia, desperfectes al mobiliari urbà i defecacions al carrer. Tot junt provoca una factura en neteja i reparació de desperfectes molt elevada que no acaben pagant aquells que causen les molèsties, o aquells que es beneficien d’aquest turisme low cost de festa i borratxera, si no tots els contribuents en aquest cas de la ciutat de València que a banda d’aguantar les molèsties paguem la neteja dels carrers que aquestes persones embruten (és a dir vostès i jo).

Això és el que Pigou (deixeble d’Alfred Marshall) anomenada externalitats negatives, és a dir efectes negatiu causats per una activitat econòmica que pateix i paga aquella persona o grup de persones que no se’n beneficia de l’activitat econòmica. La solució proposada per Pigou per corregir les externalitat negatives, les quals són una errada de mercat que té com a conseqüència que aquest no assigne eficientment els recursos, és la implantació de l’anomenada taxa Pigouviana (Pigouvian tax). En aquest cas la taxa Pigouvina prendria la forma de taxa turística, la recaptació de la qual hauria d’emparar-se en la neteja i manteniment dels espais públics que es veuen deteriorats per l’afluència de visitants.

Els detractors de la taxa turística argumenten que aquesta reduiria el nombre de visitants, jo els respondria que reduiria el nombre de visitants del perfil del turista low cost de festa i borratxera que la demanda del qual és sensible a les pujades de preus, cosa que no ocorre amb el turisme familiar i de persones de mitjana edat que miren més el tade-off entre allò que paguen i allò que reben. Per contra, probablement passaria com a altres territoris que han implantant la taxa turística on han vist augmentar els visitants amb perfil de turisme familiar i de mitjana edat. De manera que han aconseguit tenir majors ingressos amb un menor nombre de visitants, un exemple d’açò és Navarra.

En definitiva, un territori pot assumir un nombre finit de persones estant sobre ell perquè eixes persones necessiten consumir recursos naturals com l’aigua, necessiten unes instal·lacions on allotjar-se i realitzar activitat de lleure i això implica consumir territori. Per això mesurar l’èxit turístic en termes de nombre de visitants és una aberració insostenible des del punt de vista mediambiental. Tanmateix, la quantitat i qualitat dels llocs de treball que genera el turisme familiar i de persones de mitjana edat és molt superior a la del low cost que du associats inestabilitat i salaris baixos. Per tant des del punt de vista de la sostenibilitat (persones + medi ambient + economia), el gir estratègic està més que justificat.