L'Any Sorolla exhibix múscul - C. Garsán

VALÈNCIA. Encara que ha de compartir any amb més creadors, la veritat és que el centenari de la defunció de Joaquim Sorolla serà un dels grans esdeveniments culturals de 2023. L'efemèride ha unit institucions de tot l'Estat –i més enllà- representades en la Comissió Nacional creada per a la commemoració de l'any, que es va reunir per primera vegada este dijous revelant gran part de les accions que es duran a terme al llarg del curs. El calendari arriba carregat d'exposicions, moltes d'elles a València, i altres projectes com el desenvolupament d'un programa de beques d'investigació o la reobertura de la Sala Sorolla en la Hispanic Society de Nova York. També es deduïx del programa algun compte pendent, com la promesa de la Generalitat de portar els quadros de Sorolla de Cuba, un projecte que s'antoixa cada vegada més llunyà. “Igual que Sorolla va ser enormement reconegut, homenatjat i premiat en vida com el genial pintor i treballador incansable que va ser, és hui el nostre deure, cent anys després de la seua defunció, rendir-li el tribut que es mereix”, va subratllar el Ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, després d'una reunió que va comptar amb una àmplia representació institucional valenciana.

En el terreny expositiu, s'han posat sobre la taula les cartes de cara a 2023, encara que algunes d'elles ja eren conegudes, en haver-se iniciat els actes commemoratius fa setmanes. Entre les novetats, València acollirà la mostra Sorolla a Roma. L'artista i la pensió de la Diputació a València (1884-1889), que presentarà la seu de la Diputació el mes vinent de març, o Sorolla en negre, en Fundació Bancaixa, un projecte que aprofundix en la paleta més fosca del geni valencià a partir d'una investigació de l'exdirector del Museu de Belles Arts de València (Mubav), Carlos Reyero. Per la seua part, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí abordarà la faceta de Sorolla com a col·leccionista de ceràmica, pràctica que va cultivar durant els  anys de maduresa, sobretot en adquirir múltiples peces en terrisseries tradicionals valencians com Manises i Paterna. Després del seu pas pel Palau Reial de Madrid, València acollirà també el projecte Sorolla a través de la llum, un format “inèdit” a Espanya que comprén pintures originals al costat d'una sala “sensorial” i una altra de “realitat virtual”.

Altrament, el Museu de Belles Arts de València, tal com va revelar en la seua presentació de programació anual, dedicarà la pràctica totalitat del curs al geni, amb les exposicions Orígens, en col·laboració amb el Museu Sorolla; la presentació de la Col·lecció Masaveu, que compta amb un dels fons més rics del pintor; o una exposició que el contextualitza amb la Reial Acadèmia d'Espanya a Roma Eixe no serà, a més, el seu únic vincle amb la celebració, ja que a final d'any el centre impulsarà de nou la Sala Sorolla, que inclourà les peces incloses en la recentment adquirida Col·lecció Lladró. També el museu ha estat darrere de l'exposició amb què s'ha donat el tret d'eixida l'Any Sorolla, una mostra que acull actualment el Museu de Belles arts d'Alacant (Mubag). L'Ajuntament de València, per la seua part, presentarà La València pintada en els temps de Sorolla a la Casa Museu Benlliure.

Els Sorolla de Cuba, cada volta més lluny

La publicació del calendari d'activitats també revela l'organització d'una exposició en el Museu Nacional de Belles arts de Cuba que “reunirà en una exposició el conjunt de 32 obres del pintor pertanyents a la seua col·lecció”. Són precisament les obres que, fa anys, va anunciar la Generalitat que tornarien a València per a una exposició. Va ser en 2016 quan el President de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar després de la seua visita a l'Havana, que el museu cubà cediria les 32 pintures de Sorolla per a una exposició a València. Ja en 2019 una comissió capitanejada per la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, i la responsable de l'Institut Valencià de Conservació i Restauració, Gemma Contreras, va viatjar a Cuba per a comprovar l'estat de conservació de les obres. Des de llavors, no obstant, poques novetats.

En 2022 Amoraga confirmava que es continuava treballant en l'assumpte encara que rebaixava l'ambició del viatge, perquè del total de quadros anunciat només podrien viatjar una desena, ja que “alguns d'ells no són itinerables perquè estan judicialitzats”. Amb tot, cinc anys després del primer viatge seguia sense anunciar-se un calendari o projecte en ferm sobre el tema. Preguntat per això durant la presentació de la programació del Mubav el mes de desembre passat, el secretari autonòmic de Cultura, Ximo López, es va desmarcar de les negociacions. “Es va fer una visita, una reunió, es van mantindre contactes, però de moment eixos contactes, fins on jo sé, no han fructificat en res concret”, va explicar. L'anunci de l'exposició a Cuba pareix descartar que, almenys enguany, les peces viatgen a València. Preguntats per este diari respecte de l'anunci de la Comissió Nacional, des de la Conselleria no concreten quan o si finalment vindran les peces, encara que no donen per tancada la possibilitat d'acord.  

De València a Nova York

Sorolla és un dels noms que es vincula de manera directa amb València, encara que el seu impacte va molt més allà de les nostres fronteres. Tant és així que gran part de la programació presentada per la Comissió Nacional esguita a diferents centres expositius d'Espanya i, també, té ressò internacional. D'esta manera, el Museu del Prado acull una exposició que gira entorn dels retrats de l'artista, una exposició que inclou recents adquisicions com els retrats de Martín Rico, Manuel Bartolomé Cossío i Francisco Giner de los Ríos. El Palau Reial de Madrid o la Fundació MAPFRE també miraran a l'autor a través de les seues escenes més lluminoses i estiuenques, un llistat d'institucions implicades que també passa pel Palau Martorell de Barcelona, el Museu de Belles Arts d'Astúries o el Museu Carmen Thyssen de Màlaga. Amb tot, la celebració està sent liderada, això sí, pel Museu Sorolla de Madrid, que, entre altres projectes, impulsa la mostra Orígens, que viatjarà a València, o Sorolla ha mort! Visca Sorolla!

L'ombra de Sorolla és allargada i això es veu en la programació, també viatgera. The National Arts Club de Nova York presenta per primera vegada als Estats Units un conjunt d'esbossos preparatoris de la sèrie de panells decoratius que Sorolla va realitzar per a la biblioteca de la Hispanic Society of America. La Reial Acadèmia d'Espanya a Roma, per descomptat, no queda fora del centenari amb un projecte que reunix algunes de les peces fetes pel pintor durant la seua estada a Itàlia, una mostra que posa en relleu la influència que els macchiaioli, grup pioner en la realització de xicotetes taques o notes de color, van tindre sobre el valencià, una gira internacional que també farà parada en ciutats com Copenhaguen o Dallas.

Més investigació i residències artístiques

Encara que el gruix del projecte són exposicions –una trentena en total- no és l'únic pilar d'un Any Sorolla que es marca com a objectiu la reobertura de la Sala Sorolla en la Hispanic Society de Nova York, el desenvolupament d'un programa de beques d'investigació dirigit a investigadors que vullguen aprofundir en l'obra i figura del pintor, una residència artística per a un jove creador que propose un projecte relacionat amb Sorolla o l'ampliació i rehabilitació del Museu Sorolla. En l'àmbit divulgatiu, l'Ajuntament de València impulsarà el projecte 'Les dones de Sorolla', que consta de rutes guiades i tallers, un calendari que sumarà conferències i jornades científiques en espais com el Prado o la seu de la Fundació María Cristina Masaeveu Peterson. D'igual forma, durant l'any s'impulsaran diferents publicacions entre les quals s'inclou una novel·la gràfica o un recorregut pels llocs de València on va viure o va pintar.