El González Martí reivindica el binomi entre Cortina, arquitecte "ignorat", i Nolla

VALÈNCIA (EP). El Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries 'González Martí' de València ha inaugurat l'exposició L'arquitecte José María Manuel Cortina Pérez i la ceràmica Nolla, que busca "reivindicar" la figura d'un autor "ignorat" i posar en valor este tipus de paviment com un element patrimonial valencià. "Una reivindicació al binomi Cortina i Nolla".

Així ho ha resumit el comissari de la mostra, Jorge Girbés Pérez, durant la seua presentació, que ha tingut lloc este dimecres, acompanyat del director del Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts, Jaume Coll. L'exposició, que romandrà oberta fins al 16 d'abril, ha sigut organitzada pel museu i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria d'Edificació (ETSIE) de la Universitat Politècnica de València.

En paraules del comissari, la mostra vol "conservar, protegir i defendre", així com posar en valor el paviment Nolla, que és "un element patrimonial valencià".

El recorregut realitza un repàs per tres edificis situats en l'àrea metropolitana de València dissenyats per Cortina: L'Ermita de La nostra Senyora de la Misericòrdia a Meliana; la Vila Morris, Vila de la Barraca o Vila Iborra a Bétera; i la Vila del Molino, Vila Benlliure o Vila Guillem a Rocafort.

Tots ells es presenten a través de panells informatius, que inclouen els plans de l'arquitecte, el disseny dels mosaics i fotografies del paviment una vegada instal·lat.

Al costat d'ells s'exhibixen diversos paviments de ceràmica Nolla cedits per Mosaic Patrimonial 'Salvador Escrivá', així com quatre aquarel·les del mateix Cortina, procedents dels fons del Museu Nacional de Ceràmica, que representen esbossos de diferents edificis projectats per l'arquitecte valencià.

Arquitecte "ignorat" i "rebutjat"

El comissari ha definit a Cortina com una figura "ignorada" i fins i tot "rebutjat pels seus mateixos companys". En este sentit, Girbés ha apuntat al seu caràcter exigent "en excés". "Era molt metòdic i molt quadriculat, i això li va crear bastants enemics", ha agregat.

Girbés ha lamentat que a la ciutat de València es "va menysprear" l'obra de Cortina o "més aïna", concreta, "no es va voler aprofitar ni conservar", ja que, segons ha explicat, amb la llei de patrimoni de llavors, com l'edifici no tenia més de 100 anys, no hi havia obligació de conservar-lo.

El 85-90% de la seua obra ha desaparegut

En este sentit, l'expert ha detallat que aproximadament el 85% o 90% de l'obra de l'arquitecte valencià ha desaparegut. Així, preguntat pel treball perdut més important de Cortina, Girbés ha assenyalat l'edifici situat al carrer Colón 74, cantonada amb Sorní, que era un "palauet increïble", el qual va ser demolit en 1970.

Així mateix, preguntat per què queda del "llegat" de Cortina a la ciutat de València, Girbés ha enumerat l'edifici de l'actual consolat d'Itàlia -del qual va fer la reforma de la façana, interiors i mirador-, i els edificis situats al carrer Félix Pizcueta 3, Cavallers 8, la Casa dels Dracs en Sorní-Jorge Juan, i els números 23 i 25 en esta mateixa via. Així mateix, ha esmentat els panteons del Cementeri General de València, el Cementeri de Campanar i el del Grau.

Finalment, com a activitat entorn de l'exposició, el museu i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria d'Edificació (Etsie-UPV) organitzen un complet cicle de 6 conferències que analitzaran diverses facetes de l'obra de Cortina. Les conferències tindran lloc en el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries 'González Martí' els dies 8, 10, 22, 24, 29 i 31 de març i comptaran amb ponències de Jaume Coll, director del museu, Jorge Girbés, comissari de l'exposició, Francisco Hidalgo Delgado, professor de la UPV, i Salvador Escrivá Penella, director de Mosaic Patrimonial Salvador Escrivá.