Possiblement l'ensalada que millor acompanya els principals
A estes altures de la vida, qualsevol que vaja a El Pegolí (en Les Rotes, a Dénia) sap perfectament què és el que ha de tastar sí o sí: gambes rojes de Dénia i arròs a banda. I si ha reservat taula a la terrassa, ja està, cum laude.
Per això, a vegades, u no ho té fàcil per a triar el plat amb què obrir boca abans que arribe la claredat, la rotunditat, el sol sobre la taula. En eixos moments dubtem, preguntem, les propostes de la carta se'ns amuntonen com a fitxes de dominó sense saber quina triar, i si llegim Ensalades, possiblement passem a la següent jugada (els assegure que hi ha encara molta gent que ho fa).
En El Pegolí han encertat de ple amb este plat, jo diria que esguitat de sabors d'abans, amb nostàlgia, i del temps, fresc, lluminós: ensalada de ventresca de tonyina roja artesanal, llom de bonítol en salaó, tomaca i adobats.
És una de les elaboracions per a no dubtar, per a que u diga sí a la primera. Productes de l'horta exquisits, ventresca i bonítol al punt, adobats que fan esclatar el seu bon sabor.
Ja sé que només per les gambes val la pena anar al Pegolí —i per l'arròs, i per les vistes a la mar, i per com de bé que t'atenen—. Però per què conformar-nos, si podem acariciar amb les puntes dels dits una ensalada amb cos d'ENSALADA?