Salva Torrent: "A l'Eliana busquem la qualitat per damunt de la massificació"

VALÈNCIA. Salva Torrent (l'Eliana, 1964) es troba al capdavant del seu poble natal per tercera legislatura consecutiva. Sota les sigles del Partit Socialista, és un dels quatre alcaldes amb què ha comptat la localitat de Camp de Túria, la qual des de 1979 està governada pel PSPV-PSOE. A més de la involucració innegable que Torrent té pel seu municipi, donat que fou jutge de pau i fundà una de les falles locals, l'equip de govern de l'Eliana és profundament multidisciplinari. Hi formen part perfils tant d'àmbit social com científic: una arquitecta, una economista, una psicòloga, un politòleg, un periodista. 

En aquesta entrevista amb Valencia Plaza, el primer edil recorre els principals reptes de la legislatura actual i aprofundeix en pilars fonamentals per a la localitat, com és el cas de la preocupació pel medi ambient i la societat a través del transport, la recollida d'escombraires o la construcció d'infraestructures sostenibles. De fet, l'Eliana fou seleccionada juntament amb 121 localitats espanyoles per desenvolupar un Pla d'Acció Local. A la província de Valencia només ho foren Vilanova de Castelló, Alzira, Torrent i la ciutat de València. L'alcalde matisa que l'Eliana és un "dels primers municipis que té una Agenda Urbana local, és a dir, un full de ruta que està enllaçada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible".

– Com valora aquest primer any de la tercera legislatura consecutiva en la qual és alcalde?

Al principi va ser complicat perquè no teníem majoria absoluta i ens trobàrem amb un no davant de totes les propostes que fèiem. Al final, haguérem d'arribar al pacte natural, que és amb Compromís. Això ha facilitat moltíssim l’acció de govern.

– Només es quedà a un vot per aconseguir la majoria.

Aquest ajuntament té disset regidors. Nosaltres en som huit. Vàrem tindre uns resultats fantàstics, tot i que no tinguérem la majoria absoluta com en el 2019, però vàrem tindre 4.300 vots. Quasi un 45% dels vots vingueren al nostre partit. Tot i això, sense majoria és molt complicat. Però bé, ho hem superat.

El contacte amb la ciutadania és l'única manera de créixer

– Des de 1979, governa el Partit Socialista a l’Eliana ininterrompudament. Quin creu que és el reclam principal de les polítiques socialistes municipals?

Som un municipi amb una renda molt elevada. Tenim molta gent que, possiblement, és conservadora, però que valora molt la gestió que se fa des de l’equip de govern. Estar més de quaranta-cinc anys governant en un poble significa que hi ha darrere una gran gestió. Jo soc part d’eixa gestió, però no en soc tota. La gestió començà amb el primer regidor, Lluís Escrivà. Al final, consisteix a treballar molt, estar damunt de la gent i millorar el poble. Sobretot, destaquen les polítiques de millora de la qualitat del nostre poble. No és fàcil. Crec que només hi ha dos municipis més a tota la província de Valencia, que són Quart de Poblet i Picanya, on també sempre ha governat el PSPV. El tercer és l’Eliana. Tenim molt de mèrit, però n’és gràcies als ciutadans i les ciutadanes que confien en nosaltres i en una bona gestió.

– De fet, una iniciativa diferenciadora que va posar en marxa a l’abril fou ‘Un cafè con el alcalde’, un espai dedicat a la conversa entre vostè i la població del municipi. Ha tingut bona acollida?

Sí. De fet, tenim cua fins a març de 2025. Des d’alcaldia, tot i que soc una persona accessible, volíem que aquell que no em coneix, puga fer-ho. Aleshores, donar l’oportunitat als veïns de vindre ací i traslladar-nos quins són els seus problemes és com se construís una ciutat: escoltant. De fet, el contacte amb la ciutadania és l’única manera de créixer.

– Quins reptes destacaria des de 2023 fins a 2027?

En relació amb allò que volem fer per al futur, quan entràrem al 2015 vaig afirmar que l’Eliana estava molt ben dotada, però eixes dotacions s'havien d'actualitzar i millorar-les perquè eren infraestructures molt antigues. Així doncs, acabem de reformar i ampliar la Casa de la Cultura, que tenia més de cinquanta anys i necessitava una reforma important, per la qual cosa hem fet un edifi verd, amb un jardí vertical i cent per cent sostenible. També estem treballant en el futur Centre de Salut, l’ampliació i millora del CEIP El Garbí, la construcció del nou institut… A més, cal mencionar que som un poble jove amb un augment de la població que ve buscant qualitat, però no volem perdre les nostres arrels. Per això, creem important intervenir en edificis històrics, com és la Torre del Virrei i el Molí de la Lluna.

– En primer lloc, ha mencionat la Casa de la Cultura. Quines han sigut les millores?

Vam intervenir l’edifici i ens hem gastat prop de 2.000.000 d’euros. D’eixos, 700.000 són d’un PIREP (Programa d'Impuls a la Rehabilitació d'Edificis Públics) de programes europeus. Ací, hem creat una sala d’estudis de més de 500 metres quadrats i està tot rodejat de gespa i banquets, a més de les terrasses a la part de dalt. Al final, l’Eliana és un dels municipis que més universitaris té i, per això, cal cuidar estes coses. Ha sigut una intervenció important, però hem de continuar.

Seria tot un èxit poder acabar les obres del Centre de Salut abans d'acabar la legislatura

– En referència a un altre dels projectes que ha anomenat, el Centre de Salut, quina és la situació actual d'aquest?

En este moment, encara estem en les negociacions. Per part de la Conselleria de Sanitat, sí que hi ha predisposició. Vàrem fer el pla funcional, però quan vam acabar, demanàrem incloure una àrea de Salut Mental, la malaltia del segle XXI, ja que molts dels nostres veïns han de traslladar-se a Paterna. Disposar d'aquesta àrea és fonamental per a nosaltres. Ja l'hem inclòs i, actualment, s'està dimensionant els metres quadrats que faran falta per a poder dur a terme este nou centre de salut. Tenim 17.000 m², jo crec que amb 4.000 m², aproximadament, serà suficient. Abans d’acabar l’any, tindrem la resposta d’Infraestructura. Si nosaltres li cedim els terrenys, a partir d’ací hauran de dotar-lo econòmicament i fer obres. No puc confirmar quan estarà acabat, tot i que m’agradaria que abans d’acabar la legislatura es pogueren acabar les obres. Seria tot un èxit. D'altra banda, estem treballant amb Infraestructures en un Centre de Diversitat Funcional. Vam obtenir una subvenció de la Diputació anterior per a tindre’n un. Tenim els terrenys, els diners i estem redactant els projectes. En aquest cas, una vegada acabat el projecte d’execució, li'l passarem a Conselleria i, si ens donen el vistiplau, traure'm la licitació. Aquest sí que serà més ràpid perquè existeix consignació pressupostària i, a més, el projecte està pràcticament acabat.

– En matèria educativa, l'Eliana destaca per tindre una ampla oferta pública i privada.

A l’Eliana, al començament d'aquest curs entraren 4.300 alumnes entre tots els centres. Tenim quatre col·legis d’Infantil i Primària públics; un institut de Secundària, Batxiller i Formació Professional públic; un centre concertat, que és el Rivas Luna; i dos centres privats, el Iale i l’Helios.

– Ha mencionat que un dels reptes de la legislatura és l'ampliació i millora del CEIP El Garbí, quines han sigut les actuacions fins ara i quines queden pendents?

L'any 2020, es delegaren les competències per la qual cosa ens donaren cinc milions d'euros. Tanmateix, quan vam fer el projecte, igual que sol passar a tots els pobles, calien més diners. Ara ens trobem negociant amb la Conselleria una ampliació de les competències, és a dir, que ens donen els dos milions d’euros, aproximadament, que faltarien. Tot i això, la Conselleria ens ha dit que diners no tenen. No sé on estan els diners, però diuen que tenen moltes infraestructures. Però bé, en algun lloc hi haurà diners, i més si no volen que ens condonen el deute des de l’Estat espanyol o no volen negociar amb l’Estat espanyol un millor finançament. La qüestió és que estem arribant a una mena de compromís i quan arribe el document, l'haurem de valorar des de l’àrea jurídica i d’intervenció.

– A més, contempla la construcció d'un nou institut entre les seues propostes. En què consisteix aquest projecte?

Trobem que s’estan sobredimensionant les necessitats del municipi. L’Eliana és un municipi que, en este moment, té entre 19.000 i 20.000 habitants. I segons les nostres normes urbanístiques, podrà créixer desenvolupant tot el terme municipal, com a màxim, fins a 28.000 habitants. Eixe creixement se pot produir d’ací quaranta o cinquanta anys. Aleshores, mirant quin serà el creixement del poble, hem demanat a Conselleria un segon institut, però integral de Formació Professional (FP). Per a eixe institut, tenen [la Generalitat] a la seua disposició 10.000 m², on cap perfectament. L'institut actual té una capacitat de 800 persones concurrents, és a dir, hi ha 1.400 alumnes, però alguns van de vesprada. Per això, plantegem que amb un segon centre exclusivament per a FP, així com una remodelació xicoteta de l’institut actual, segurament, tindríem institut per a vint i trenta anys més. Cal treballar en eixe sentit.

– I pel que fa al Patrimoni, ha indicat la intervenció en edificacions històriques com són la Torre del Virrei i el Molí de la Lluna. En què consisteixen aquestes exactament?

Amb la Torre del Virrei, vàrem entrar mitjançant un PIREP i el govern d’Espanya ens donà 1.4000.000 euros. Ara estem redactant el projecte d’execució i la idea és traure’l a licitació a principi d’any. A més, hem d’acabar les obres abans d’abril de 2026, que és quan s'haurà de justificar la subvenció. L'altre element històric important és el Molí de la Lluna, molt important al segle XVII i XVIII i que, també necessita que el posem en marxa. Estem redactant un pla director que ens permetrà col·locar-nos en bona disposició per a entrar en qualsevol convocatòria de fons europeus i, així, poder rehabilitar-lo.

– La població de l'Eliana, entre l'any 2021 i 2023, va créixer, aproximadament, un 1,9%. Com s'ha gestionat en matèria d'oferiment de serveis?

En un inici, l’Eliana era un poble de segona residència. Però molta gent ha vingut a viure-hi, fonamentalment, després de la pandèmia. Molta gent s’ha vingut a viure ací perquè estem a quinze minuts de la ciutat i amb una bona qualitat de vida. Açò ens repercuteix en què hem de pensar en totes estes noves infraestructures. Pensem que el poble pot créixer mesuradament. I, a més, tenim un urbanisme que no ens permet fer grans edificis. Tres altures màxim i, sobretot, habitatges unifamiliars en parcel·les de 600 metres. Per tant, busquem la qualitat per damunt de la massificació.

– Pel que fa a l'habitatge, com s'avança al municipi en aquest tema?

Estem desenvolupant el PAI més important que té l’Eliana, Vistahermosa. Són 160.000 m². És on està el pàrquing de Corts Valencianes, arriba fins a l’Àsia i més enllà del col·legi Verge del Carme. Allà es desenvoluparan 160.000 m². Això sí, en la forma de l’edificabilitat d’aquest municipi. En la primera línia van vivendes en altura, però màxim tres, després venen cases de poble i bungalous, i acabaríem amb els xalets i les parcel·les de 600 metres. Ací calculem entre 2.500 i 3.000 persones. D’eixos 160.000 m², l’Ajuntament té al voltant de 20.000 m². En eixos se faria el segon centre de salut i dotaríem de més infraestructures. En la mateixa línia, estem treballant també amb un projecte per a fer vivenda de lloguer. Açò aniria també ací. Faríem el pàrquing subterrani per a 900 places i crearíem habitatges de lloguer per a gent jove i majors de seixanta-cinc anys. Hi ha molta gent que viu a les zones residencials, però ja els sobra terreny i necessiten vindre-se’n al poble.

– Més enllà del PAI a Vistahermosa, n'hi ha un altre al Centre Comercial El Osito?

És el SUZR-10. Ací hi ha una part de vivendes VPO. Aquest s’està desenvolupant ara. De manera encertada, altres governants van fer que als mateixos immobles cohabitaren VPO i altres que no ho són.

– Quan creu que estaran acabades les obres?

Ara s’està edificant. Una vegada tinguen la urbanització feta, començaran les obres. No puc dir exactament, però entenc que entre 2025 i 2026 deuria estar acabada una de les fases. Aniran huit fases. La primera fase segur que està acabada entre 2025 i 2026.

– L'Eliana està adherida al Plan Vive?

Ens vàrem adherir per un acord del plenari, però no tenim encara cap resposta.

– Al programa electoral de 2019, feia referència a començar els tràmits per implantar habitatges col·laboratius. En què consisteixen aquests?

El nom d’estes vivendes és cohousing. Estan pensades per a persones majors de seixanta-cinc anys i per a la gent que no està en disposició d’anar-hi a una residència, majors de setanta anys. No estem inventant res, ho hem vist per Europa. Són habitatges molt xicotets, d’uns 40 metres quadrats, amb espais compartits, com un patí, i un element comú. Ha d'estar molt prop del nucli urbà perquès està ideat per a gent que necessita serveis i no es desplaçarà. De fet, hi ha molta demanda de gent que viu als xalets i els sobra. Açò entra dins del projecte de Vistahermosa. Una cosa són les vivendes de lloguer i, d’altra banda, hi hauria un cohousing en la zona que li correspon a l’Ajuntament.

Qui més residus genere, que pague més

– L’Eliana és pioner per ajustar-se ràpid a la legislació europea de recollida de residus i per implementar mesures de difusió d'aquest nou sistema. Com s’organitzarà la recollida d’escombraires a partir de l’abril de 2025?

Tenim dos sistemes que no tenen res a veure i s’estan implementant ambdós al municipi. Al centre urbà, 2.700 persones compten amb un nou contenidor d’orgànic. Mentre que fora, al porta a porta. Pensem que aquest és el sistema que millor separarà en origen. A més, observem la realitat de municipis on s’ha implementat, concretament, mirem molt tant la política de Catalunya com del País Basc. En Catalunya, per exemple, hi ha 350 pobles que estan fent el porta a porta i estan funcionant bé. D’igual manera ocorre al País Basc. A Brussel·les i Londres també fan el porta a porta. Aquest és un sistema que cal donar-li temps, ja que començàrem a implementar-lo l’1 de juliol d’aquest any. En les zones residencials, que és on més l’hem canviat, estem amb un 20% [d'acollida], xifra que és molt baixa. A més, aquest 20% són gent molt compromesa amb la separació de residus, el reciclatge, la reutilització, etc. Hem d’anar poquet a poquet. Al principi tinguérem moltes deficiències, la qual cosa és normal. Teníem dissenyades dues rutes i ens adonarem que no eren suficients. Calia una tercera ruta. Però ara en este moment, el sistema és que no hi ha incidències i funciona bé per a eixe 20% que ho ha escollit. Cal continuar treballant perquè la gent es summe al sistema. I sempre tindrem temps de valorar i donar un pas enrere i tornar a ficar contenidors. Tot i això, la nostra idea és que si ha funcionat bé en altres lloc i està funcionant correctament en este moment, nosaltres hem de seguir amb el que creiem que és el millor sistema.

– Aquesta metodologia de recollida de residus també compta amb les vivendes de segona residència?

Clar, tot i que en segona residència, hui dia, n'hi ha poc. No era com en els anys huitanta o noranta quan a l’estiu venia molta gent i al setembre, al poble, ens quedàvem sols com qui diu, unes 4.000 persones. Però este sistema afecta a tot el món. Consisteix a què l’orgànic s’arreplega quatre vegades a la setmana en la porta dels veïns i veïnes, i una vegada a la setmana, el cartó. D’ací a dos anys, el projecte és que passarem dues vegades a la setmana a replegar els envasos lleugers. Amb això, desapareixerien els contenidors i només quedaria restes. Aquest és el sistema porta a porta. Hem de donar-li temps.

– La recollida de residus suposarà un increment del cost per als ciutadans?

Precisament, en el plenari que vindrà hem d’abordar les taxes del fem. Allò que diu la norma 7/2022 és que els municipis tenen l’obligació de tindre una taxa de recollida i transport del fem. Fins ara, hi ha molts municipis, com ara Riba-roja, Bétera o València que cobraven eixe servei a través de l’IBI o a través del rebut de l’aigua. Europa ve a dir que cal tindre una taxa on estiga reflectit el cost de la recollida de fem. Des de l’any 1961, l’Ajuntament de l’Eliana té la seua pròpia taxa. Nosaltres passàrem de pagar 55 a 70 euros perquè hem de cobrir tots els costos. Al final, estem generant molts residus innecessaris. I que fem amb la gent que sí que separa? Doncs allò que diu la llei és que es pagarà per generació de residu. Existeixen mecanismes. A l'Eliana es farà de manera voluntària. Si algú vol pagar menys del fem, s’identificarà, controlarem què està tirant i havíem pensat a donar 50 euros per gastar en el comerç local. Si ho fem, que crec que arribarà, segur es suma més gent. Qui més genere, que pague. 

– D’altra banda, l’Eliana és un poble compromès amb el medi ambient. Es situa dins del Pacte de les Alcaldies i, com altres municipis, està compromès per a 2030 a reduir un 40% el CO₂ . Com s’està treballant per aconseguir-ho?

En primer lloc, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que cada poble i ciutat tinga 10 m² de zones verdes per habitant. L’Eliana, en este moment, té 23 m² per habitant. És a dir, dupliquem les recomanacions de l’OMS. En total, l’Eliana té 4.020 m² de zones verdes repartides en 20 zones diferenciades del terme municipal. La més important és el parc municipal. De la mateixa manera, estem tractant d’adquirir una nova zona verda de 8.000 m² en Monte Pilar. Treballem moltíssim en aquesta línia. De fet, l’Associació d’Empresaris de Plantes i de Flors (ASFPLANT) organitza un concurs anomenat ‘Viles en flor’ amb l'objectiu de premiar als municipis que tenen cura en els seus entorns naturals. És un concurs que va néixer en Europa i l’any 2012 arriba a Espanya a través de Catalunya. Nosaltres tenim entre tres i quatre flors de les cinc que et poden atorgar. D'altra banda, treballem molt amb la planta desmitificadora. Al final, hem sigut terreny agrari i els nitrats s’han filtrat en els aqüífers. Aleshores, hem fet una planta desmitificadora i s'avançàrem a allò que podia passar. La planta agafa l’aigua de qualitat 1, que és la bona per cuinar, i, a banda, hi ha aigua de rebuig. Aquesta última la injectem a tots els parcs i, d’eixa manera, la reutilitzem. També hem fet 'El Bosc de la Benvinguda', en el barranc de Mandor. Este consisteix que per cada xiquet que naix al poble, fem una plantació. En este moment, portarem més de 1.000 arbres plantats. Ací mateix estem fent un projecte de renaturalització. El que es vol és traure l’aigua de les séquies fora. Hem fet un carril ciclopeatonal que serà de 2,3 kilòmetres, aproximadament. Busquem eixa mobilitat sostenible, per la qual cosa també ampliem voreres, fem zones pensades per als vianants, com la plaça, etc. De fet, estem fent un pla director de carrils bici per a crear tres anells al voltant del nucli urbà. En addició, tots els vehicles que l’Ajuntament està adquirint són no contaminants, tant els municipals com els que formen part de les contractacions. D'altra banda, fem polítiques de bonificació de les quotes de l’impost sobre vehicles. Paguen menys si són elèctrics o endollables. També bonifiquem l’import de construccions o l’IBI de la instal·lació de panels solars en les cases. En els edificis municipals, com la Casa de la Cultura o el col·legi Verge del Carme, estem instal·lant plaques solars.

– Ara que menciona el transport, en març sol·licitàveu una major freqüència de metro, concretament d’un termini de 12 minuts entre metros. S'ha obtingut la petició?

No s’ha obtingut. Tenim un problema greu perquè les notícies que ens traslladen tampoc són encoratjadores amb relació al transport. L’anterior govern del Botànic havia adjudicat el nou servei d’autobusos, que disposava de noves línies i major freqüència. Tinguérem una reunió amb la directora de Transport Metropolità [María del Mar Martínez], ens digueren que després de l’estiu es posarien en marxa... i no sabem res. Pel que fa als ferrocarrils, ens varen vendre que hi hauria desdoblament de línies per a una major freqüència, de 12 minuts. Veig que hi ha poca voluntat amb el tema de la mobilitat. Però quan li demanem a la gent que no vaja en cotxe, hem de proporcionar-los transport públic de qualitat.

– Aleshores, podria dir que ha notat canvis amb el nou signe polític al Consell?

Sí, és clar. I cal dir-ho clarament. No sabem a què estan jugant. No hi ha programes per a contractar. En les infraestructures no tenen diners, no sé on estaran. En el tema de la mobilitat... Dos projectes avançats, estan paralitzats i no sé on estan els diners.

– Reprenent la línia mediambiental, el parc empresarial està dedicat a la indústria no contaminant. Com es materialitza aquesta regulació? 

A través de les normes urbanístiques. Són 200.000 m² de sòl industrial i cal dir quin tipus d’empresa volen introduir en la zona. A més, el parc empresarial es troba en fase de creixement i l’hem envoltat de zones verdes i connectat amb carrils bici. Tenim llicències per a dotze empreses més que vindran a l’Eliana. A més, estem treballant amb la Federació de Parcs Empresarials de la Comunitat Valenciana (FEPEVAL) per crear una entitat de gestió i modernització (EGM) del polígon industrial. Ja tenim les firmes dels propietaris, li ho hem traslladat a FEPEVAL i, a continuació, hi haurà un acord del municipi per a crear eixa entitat, que estarà fiscalitzada per l’Ajuntament i la qual ens permetrà rebre ajudes per a modernitzar el parc empresarial.

– De les dotze empreses, es pot conèixer el nom o l’àmbit a què es dedica alguna?

Una de les més importants és Zummo. Aquesta és una empresa que s’ha quedat 20.000 m² i es dedica a la producció d’espremedors. Eixa empresa sí que reportaria molt per al municipi. No obstant això, estem en contacte amb diverses empreses.

– Es pot saber alguna altra companyia que aterrarà a l’Eliana?

De moment, no. Hi ha moltes negociacions. Inclús hem parlat amb una empresa farmacèutica holandesa que tenien voluntat de vindre a l’Eliana, però de moment són converses.

– Pel que fa a l’EGM, es constitueix el 2023?

No, en 2023 es manifestà la voluntat per part de l’assemblea dels propietaris del polígon industrial de constituir una entitat de gestió i modernització. Per a poder constituir-se, hi ha uns requisits previs. Un exemple és que el 50% dels propietaris amb terrenys vullguen fer-ho. Això ho hem tancat ara i ho té FEPEVAL, ja que ells ens assessoraran per a portar-ho al plenari municipal.