És València una ciutat amable per als xiquets?

VALÈNCIA. "El principal problema dels infants en les ciutats és que mai estan ells a soles, sense adults", són paraules de Francesco Tonucci, el pensador italià que reflexiona sobre l'urbanisme i la infància en la seua obra La Città dei Bambini. Si eres mare o pare tens clar que els xiquets estimen més un parc, una vorera ampla i un poc de terra, que una autopista. Els molesten els vehicles mal aparcats, i els agrada pegar a fugir en qualsevol moment per a provocar microinfarts als tutors a càrrec. Tonucci advoca perquè els xiquets puguen eixir a soles al carrer, que tinguen espais segurs i que ens traslladem a peu com a principal mètode de transport. Tots els progenitors hem pensat alguna volta si la nostra ciutat, el nostre poble, en definitiva el nostre lloc temporal al món, és un bon lloc on criar. Una volta tens descendència les teues prioritats són unes altres, i mires els racons habituals del teu barri amb altres ulls.

Ara bé, per la idiosincràsia dels valencians quan arriba el dissabte de matí, o qualsevol dels dies festius de les vacances escolars, el primer que pensen els pares i mares valencians és: "On anem hui?", "Què fem amb els xiquets?". Si has passat per eixa situació saps ben bé que improvisar no és la millor de les opcions, perquè pot eixir malament. Els més previsors segurament ja tenen prevista una escapada a la natura —mar o muntanya— amb ells. Els afortunats visitaran una segona residència condicionada per a passar allí uns dies, on poden agafar la bicicleta i pegar a córrer sense perill de ser atropellats. L'edat dels fills condiciona molt el que pots o no pots fer amb ells, i l'actitud dels pares condiciona encara més, ja que hi ha parelles que "viatgem a la Xina amb dos xiquets menors de cinc anys i superbé". I, d'altra banda, per a pares d'un infant tranquil de cinc anys anar a dinar un dia de Pasqua amb la família és tot un repte, "és que amb la criatura és molt complicat perquè té uns horaris molt definits...". Tot depén a què els acostumes i com t'ho muntes, encara que sempre i en qualsevol circumstància, tindre la família a prop i bé de salut és bàsic. Però bé, m'estic enrotllant i volia saber jo si València és o no és una ciutat amable amb els infants, tant per a la vida quotidiana com per als moments d'oci familiar.

El músic Jordi Sapena és feliç amb les opcions que oferix València, on viu amb el seu menut, al barri de Russafa. "És una ciutat prou amable per als xiquets. Jo soc de Gandia, una ciutat més menuda i amb menys trànsit, que en eixe sentit és menys conflictiva que València. Ara bé, per a la dimensió de ciutat que és, com a pare a Russafa, el Parc Central és vital, una via d'accés a un espai verd molt gran que visitem cada vesprada només acaba l'escola. Hi ha una part de bancals amb hortalisses que transmeten la sensació que allí no corre cap perill. Al Parc Central estàs tranquil, el xiquet pot córrer amunt i avall sense por. També anem al llit del Túria o a la plaça de l'Ajuntament i a la zona de vianants del Mercat Central, la Llotja i ara ja la plaça de Bruges —com passarà amb la futura plaça de la Reina—, ens agrada molt caminar per allí amb el xiquet. Estem molt feliços amb el nano a València perquè es pot circular amb seguretat amb la bici. Trobem a faltar, això sí, per la nostra zona més jocs infantils a l'estil nau pirata, perquè al Parc Central són atraccions per a xiquets més majors. Al parc Manuel Granero passa el mateix, hi ha dos engronsadors i un tobogan, però poques opcions per als més menuts, de fet han llevat el vaixell pirata. Eixa és l'única objecció. Per la resta és una ciutat ideal per a criar un nano, tenint en compte, això sí, que no estàs en un poble, on la vida infantil és molt diferent".

Jodie Di Napoli, mig carmelera mig estatunidenca, és cocreadora de la guia Patio. Tiempo en familia, on proposa un fum d'activitats infantils en la ciutat. Té tres fills de diferents edats i estudia els processos de mediació entre art i escola. "Si reprenem el sentit original del llatí amabilis ("digne de ser amat"), podem entendre l'associació d'una ciutat amb els vincles i els afectes que tenen lloc fruit de les experiències compartides. València és amable en aquest sentit perquè possibilita aquestes experiències en comú de forma habitual. Recomane una passejada endinsant-se literalment baix de l'actual ciutat, recorrent els antics camins del cardo i el decumà de Valentia, mirant al fons d'un profund pou d'època Islàmica en el museu de l'Almoina, que ens fa ombra en els dies de calor. Eixim de l'antiga ciutat pel carrer del Salvador fins al riu, travessant el pont més antic, caminem per l'antiga volta del Rossinyol fins als jardins de Vivers. Un entorn que alberga espais oberts (i amagats), moltíssimes propostes de joc lliure, pistes per a recórrer amb rodes, jardins de flors, aus, abelles, esquelets de dinosaures, una biblioteca i cafeteries, un lloc que possibilita experiències en comú, per a persones de totes les edats, de forma recurrent i habitual".

Carla Satorres, metgessa, veïna de Benimaclet i mare de dos xiquets, ens comenta que "València té totes les condicions ideals per a criar un xiquet: oratge ideal, mar a prop, grandària perfecta per a anar a peu o en bicicleta i molta oferta al ser una ciutat relativament gran. Ara bé, no aprofita totes les seues possibilitats, tinc la sensació que per a xiquets es fan coses molt puntuals i no s'assabenta quasi ningú si no és pel WhatsApp dels amics. Falten plans i activitats que es puguen fer de forma sistemàtica, no tan esporàdics i cal que s'involucren més les institucions i les associacions. L'urbanisme és ara més accessible que fa uns anys, però continua necessitant una millora, perquè la ciutat està massa pensada per als cotxes i això marca molt les activitats que fem en família. De fet, m'agradaria que canviara per a fer més amable la criança dels nostres fills a València".

Jaume Albert, dissenyador en Alquadrat, té dos fills amb els quals fa el camí contrari de molts valencians de la capital que peguen a fugir els festius. Ells, en canvi, des de Picassent aprofiten els caps de setmana per a fer vida en la ciutat. Va tornar fa uns anys de viure a Melbourne i considera que "València oferix moltes opcions perquè pares i xiquets puguen gaudir d'activitats conjuntes. Som habituals a la Marina, un lloc únic que poques ciutats tenen. Allí els nanos poden gaudir de platja, música i parc, tot en una. També som assidus al Parc de la Rambleta, un lloc molt segur, com passa també amb el parc de Capçalera i, òbviament, amb el llit del riu Túria. És molt old school, però hem passat molt de temps al Gulliver i al parc del Túria. També anem molt a fer una volteta pel parc de l'Hospital i el MuVIM... En realitat València no deixa de ser una ciutat, i sempre és inherent certa dificultat de transport amb els infants malgrat la millora palesa amb els nous carrils bici. Tot i això, a València tenim cinc o sis punts que ens encanten, els quals visitem amb els xiquets molt sovint".

Mercedes Herrán, fotògrafa i coautora del llibre Piezas sueltas per a estimular el joc lliure amb els menuts de la casa. Reflexiona al voltant del joc i la ciutat: "La ciutat de València pot semblar en principi molt accessible i amable per als xiquets pel fet de tindre la platja, un oratge favorable i el llit del Túria, que és únic i meravellós. Però no s'ha pensat molt en els xiquets. Tots els parcs estan trets del mateix patró, amb el pis de cautxú i sense cap classe d'ombra, el cautxú crema, fa pudor i sense ombra només pots dur allí els xiquets a poqueta nit... I, a més, són tots els parcs iguals. Bé, hi ha alguns salvables, el de la Marina on hi ha tirolines i és diferent i el Gulliver —quan funciona. Entre les possibilitats de joc a cobert, hi ha museus i centres culturals que fan tallers, però sempre són coses puntuals, quan podrien fer-se milers de coses. A Madrid hem al·lucinat amb el Parc de Tres Cantos on hi ha arener, fonts, tirolines, matalassos... Ací podríem traure-li més profit a espais infrautilitzats del Jardí del Túria o del Parc de Capçalera per a donar més alternatives als infants. Però, per favor, que tinguen bona cosa d'ombra".