Foto: KIKE TABERNEREl passat divendres 3 de desembre, després d’uns quants compromisos anteriors, expressats en forma de declaracions públiques o d’acords polítics, i d’una Moció aprovada en el Congrés dels Diputats (sense oblidar la mobilització de la societat valenciana); el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública va remetre finalment a les Comunitats Autònomes per a la seua valoració, el document que porta per títol: Informe del Grupo de Trabajo sobre el cálculo de la Población Ajustada.
Un document que constitueix el primer pas concret en el procés d’aprovació d’un nou Sistema de Finançament Autonòmic (SFA), que ha de substituir al que s’aplica actualment (per pròrroga tàcita, ja que va caducar en 2014), greument perjudicial per al benestar i la prosperitat de les valencianes i els valencians. És per això, que la primera valoració que cal fer, a pesar del temps que ha costat (amb la COVID per enmig, és cert), és que la pròpia existència del document ja és molt positiva.
I ho és, perquè no podem ignorar les grans resistències que, al llarg d’estos anys, han oposat les Comunitats interessades en el manteniment de l’“statu quo” que ha donat com a resultat este SFA (i els anteriors). Un “statu quo” on estos territoris han aconseguit un finançament molt superior a la mitjana, i quatre, però sobretot un: la C.Valenciana, un finançament molt inferior (en 30 punts): per exercir les mateixes competències i a pesar de tindre una renda per càpita inferior (12 punts).
Com s’ha repetit en nombroses ocasions, esta greu disfunció financera és una anomalia democràtica (i constitucional: article 156 CE), que té com a conseqüència una insuficiència de recursos per al finançament dels serveis públics fonamentals de competència autonòmica (Sanitat, Educació i Serveis Socials, els troncals de l’Estat del Benestar, només queda fóra la Seguretat Social), i una encara menor disponibilitat per a polítiques de desenvolupament econòmic (-9 punts, segons l’IVIE).
I com a colofó lògic final, este deficitari finançament continuat en el temps, ha donat lloc a la generació d’un enorme deute públic (52.301 M€ a 30/09/2021) a pesar que en cap exercici pressupostari, la Generalitat Valenciana ha arribat a igualar (i menys superar) la mitjana d’inversió pública del conjunt de Comunitats Autònomes. És a dir, gastant menys que la mitjana, la Generalitat ha generat el deute més elevat. Per tant, és obvi que el nostre problema és d’ingresos (pocs) i no de (massa) despesa.
Ara per fi, amb l’Informe sobre la Població Ajustada s’inicia el camí cap l’aprovació d’un nou SFA. Un procés que és tècnic, administratiu i parlamentari, però sobretot, polític, i on la societat valenciana es juga molt. Moltíssim. Ens juguem el nostre futur per a la pròxima dècada. Perquè si no aprofitem esta finestra d’oportunitat per resoldre el principal problema col·lectiu que tenim, el Finançament Injust, passaran anys fins que es puga tornar a plantejar. I mentre, seguirem perdent qualitat de vida. Ha arribat, per tant, l’hora de la veritat.
L’hora de dir la veritat a la societat valenciana. De no amagar-li ni "dolcificar" la realitat. Com ara que, per intentar acostar el nivell de prestació dels serveis públics valencians a la mitjana de la resta de l’Estat, la Generalitat econòmicament no ho pot fer si no és sumant més deute públic cada any. I que això és insostenible. O que els Pressupostos de la Generalitat no es poden elaborar amb les partides d’ingressos 100 % segures, perquè això implicaria tancar hospitals en el mes d’octubre.
L’hora d’exigir la veritat al Govern d’Espanya i a tots els actors polítics de l’Estat. Que tot el món sense excepció, tinga els interessos particulars o les posicions ideològiques que tinga, reconega la injustícia flagrant (i la urgència de posar-li fi) que durant anys s’està cometent amb un territori que, sense ser dels rics, aporta a la solidaritat territorial mentre pateix per a pagar les seues factures. Un fet objectiu que cap variable demogràfica (envelliment, dispersió població) pot desdibuixar.
I l’hora de demostrar la veritat del nostre compromís amb la defensa dels interessos del Poble Valencià, que no són altres que el seu benestar i prosperitat. Per part del Consell, dels grups de les Corts Valencianes i de la societat civil valenciana organitzada, és a dir, de qui el lidera. Sense pors ni cauteles, sense interferències alienes i sense voler ser més que ningú però tampoc conformant-nos en ser menys. Lluitant indicador a indicador, dècima a dècima, amb valentia i la força de la raó.
Al llarg de la història d’un País, hi ha determinats moments claus que tenen capacitat de condicionar, en un sentit o en un altre, la seua situació durant la pròxima generació. Moments que exigeixen a les persones que els ha tocat viure, estar a l’alçada de les circumstàncies. I este, sense dubte, és un d’ells. És l’hora de la veritat. Caminem decididament.
