Les germanes Flor, Inma i Mercedes, s’han criat entre les venerables parets d’este bar en què només fan esmorzars i dinars. L’especial de la casa és pura fantasia: gírgoles banyades en moscatell, panses, trossos de llonganissa, un ou fregit i creïlles a manta. Guisar en majúscules. Cada entrepà arriba embolicat, com un regal, esperant que òbrigues el teló i comence la funció.

Molta fama té la seua titaina, preparació dels Poblats Marítims a base de pimentó roig, tomaca, tonyina de sorra i pinyons, que casa de meravella amb embotit o truita de creïlles. Diumenges i dilluns tanquen, mentres que els dijous –que és dia de mercat– i els dissabtes cal ser pacient amb la més que probable cua que es forma a la porta. Menció destacada per al cremaet, que no està gens dolç, i també per a un café tallat llarg amb molta bromera coronat amb canella, que sembla una de les poques concessions a la imaginació en un lloc més clàssic que eixe soroll del molinet de café a tota virolla en un bar.

 

 

 

•  Kike Taberner

Ambient de taverna antiga, amb molts habituals demanant “el de sempre”, senyores fent-se un cafenet i algun turista despistat que no sap què demanar. Tot plegat, té el valor del negoci que ha passat de generació en generació, amb uns entrepans amb producte del Mercat del Cabanyal plens de creïlles –varietat mona lisa– que intenten alliberar-se com Freddie Mercury i una terrasseta ideal si no aguaita massa la calor. Difícil fallar amb eixa alineació en la lluita per l’ascens a l’Olimp dels temples de l’esmorzar.