VALÈNCIA. Segurament hi ha molta literatura respecte a les barberies, però, com passa amb els llibres escrits en valencià a El Corte Inglés, costa trobar-la. Parle de la moda capil·lar masculina, més enllà de les bromes sobre Turquia i de la proliferació de barberies amb cartells dels colors de la bandera de França, que són un fenomen. Com si foren aquelles botigues de cigarrets electrònics, molts barris han vist com han aparegut un parell de barberies als carrers. El motiu? La gent es talla el monyo, i des de fa uns anys, també la barba. Farà ja vora 15 anys, Salva Chanzà, més conegut com Lord Jack Knife, obria una barberia en un pis del centre de la ciutat i oferia un servici que cada volta es demanava més a València. Hi havia un parell més de negocis similars a la ciutat com Vintage, Los Honorables o Barberia 13 on també afaitaven barbes i, fins i tot, Tin Still Home a Vinaròs i Eddy Patri a Benidorm oferien el servici a la Marina Baixa. En 2014 va tancar la que per a molts valencians era el primer contacte amb els afaitats clàssics, la 59er Barber Shop, i Lord Jack Knife, el mediàtic mestre de barbers, deixava la llavor per a que brollaren moltes altres barberies. Com Los 3 Bigotes, oberta per tres alumnes seus. Eixos anys, en plena esplendor de la moda hípster, les barbes llargues es feren les ames dels carrers i les passarel·les, i portaren molts perruquers a aprendre i especialitzar-se en barbes i feren que afaitar-se fora de casa es convertira en pràctica en habitual.
Des de fa uns anys sembla que eixa moda ha perdut força, o això es pot llegir en alguns mitjans. Per a eixir de dubtes els he preguntat a ells, els barbers més coneguts del País Valencià, per a conéixer quin és l'estat actual de la moda facial masculina, i cap a on anem. Per començar, pregunte a un dels alumnes més insignes de Chanzá, Juan Luis Morillo, conegut en este món de les barberies com Sir Johnny Dude, propietari de Los 3 Bigotes. "Ara s'estila la barba més curta, ni tan llarga com fa uns anys, ni tampoc afaitats complets. Són barbes curtes, més còmodes, que necessiten menys manteniment. En general podem dir que des de la pandèmia, la moda s'ha quedat amb barbes més simples, i la mateixa persona que portava barba llarga fa uns anys, ara la porta més retallada perquè no moleste amb els cascs o amb les jaquetes. Això sí, ben perfilades i amb degradat per a estilitzar la cara".
Per a Fernando Díaz, mestre barber amb tres sucursals de Los Honorables a València —la primera oberta en 2012— i a punt d'obrir-ne una quarta, les barbes són "el maquillatge de l'home". Reconeix que hi hagué un moment on pràcticament no hi havia ni tan sols mestres de barberia a Espanya, però que "des de 2010, amb l'arribada del moviment hípster, la cosa no ha parat de créixer. De fet, no fa tant de temps, qui duia barba era considerat un poc brut i descuidat, però ara els pèls facials són el maquillatge dels hòmens. És una manera de dissimular les imperfeccions i de potenciar els trets de la cara masculina. Des de barbes d'un parell de dies a barbes llargues, la societat ha normalitzat que tingues una barba fantasia o talls més atrevits sense jutjar-te. Els barbers han de ser polivalents perquè hi ha molta competència, i cal saber fer de tot per a donar un servici complet, tornar al barber de tota la vida, que l'experiència no siga només tallar el monyo una volta al mes i au. Les barberies s'adapten a eixa moda i, per descomptat, encara estan de moda les barbes, la gent està un poc menys obsessionada amb allò de com més llarga millor, però dona molta personalitat i ha arribat per a quedar-se".
Profunditzant més encara, viatgem a Vinaròs, on Sebastian Forner ha convertit la seua barberia Tian Stil Home, oberta en 1999, en un referent nacional. Per a ell, allò que les barbes han passat de moda "fa anys que sona, i és fals. Ja no són tan llargues com amb la moda hípster, però es porten cada dia més. De fet, la indústria cosmètica s'ha llançat a la barba i hi ha tota classe de productes: sabons, condicionadors, ceres, olis... De tot. Ara la moda és dur la barba de mes i mig, no la de mig pam com les dels clubs de barbuts que es varen crear i que encara sobreviuen. Molts clients venen cada 15 dies a arreglar-se la barba, perquè creix més ràpidament que el monyo del cap que normalment es talla cada mes o cada quaranta dies. S'ha recuperat l'afaitat tradicional a navalla que es va perdre als anys 80-90 per les malalties venèries i altres motius, i ara és estrany que algun barber no talle a navalla".
D'acord, ens queda clar que la barba ha vingut per a quedar-se. I, tot i que més curtes, estan en plena forma. I què passa amb el futur dels pentinats i barbes?
Fernando Díaz, que ha retallat els cabells a alguns dels futbolistes més famosos del món, és rotund: "No crec que els hòmens s'hagen cuidat mai tant com ara". Per a ell, l'estètica masculina "està ara en el seu màxim esplendor, i els hòmens demanen des de permanents, a allisats en queratina, degradats de tota mena, cabells de colors, tapar canes, bigots... Generalment, els més jóvens porten degradats més pronunciats, mentres que la gent més major porta talls més clàssics, però fem de tot, perquè ara et poden demanar qualsevol fantasia".
En la mateixa línia es pronuncia Sebastian Forner: "Ara entres a la barberia a fer-te de tot, al monyo i a la barba, que és molt polivalent, i a poc que la cuides et canvia la cara. Amb un servei de tisora la col·loques al lloc, li poses un poc d'oli i et transformes de desendreçat a elegant. De fet, hi ha fins i tot marques valencianes que aposten per la barba i oferixen oli de xufa o mandarina, que agrada molt als clients. Fa cinc o sis anys que es parla de la fi de la barberia, però cada volta hi ha més treball. De fet, este cap de setmana vaig anar a Barcelona i la pròxima setmana aniré a Porto a arreglar barbes. És un ofici recuperat, i a València hi ha molts barbers i molts bons".
Per a Juan Luis Morillo, que prepara un llibre sobre la professió, la naturalitat és la tendència predominant, "no pareix que hi haja d'haver un canvi molt brusc a mitjà termini i la gent torne a afaitar-se en massa. Potser cada volta hi ha més clients que s'atrevixen amb el bigot, com per exemple la barba curta i el bigot més llarg estil 'Cuéntame'. Respecte del monyo, els últims anys s'ha estilat molt el tupé o la ratlla afaitada al laterals, i ara l'evolució és cap a pentinats més naturals, que semblen sense producte i per això hem canviat i ara usem ceres o pols més lleugers. Res de gomina o ceres pesades, ara l'estrela és un tall amb estructura i volum però un poc despentinat, més natural. Els jóvens demanen també molt el 'mullet', un estil rapat d'un costat i amb un poc de cresta, que fem molt i que en un parell d'anys possiblement passarà de moda".