Des de 1960 el Forn Galdón enamora al barri de l'Amistat, allí Carlos i Amparo han creat un xicotet imperi sense oblidar les seues arrels obreres.
Des de fa dos anys, una pizzeria d'Albal ha provocat peregrinacions de veïns de tota l'Horta per a tastar les seues pizzes premiades i totes les sorpreses que les acompanyen.
A València hi ha locals que no amaguen les seues tendències polítiques i on es pot menjar i beure entre comensals afins a les teues idees.
El Bar Centro obri des de fa vora quaranta anys a les 4:30 h del matí, per a oferir esmorzars clàssics a tots els treballadors que visiten Albalat dels Sorells.
Trobar taula continua sent molt complicat, ja que l'expectació per visitar el Baret de Miquel no decau en un moment on Miquel Ruiz està més en forma que mai.
El forn de Germán fa barri en majúscules i oferix una selecció de pastissos molt diversos en el cor de Natzaret.
Toni i Ana abaixen la finestra del seu bar, referent esmorzador de la Costera, i casa d'un d'entrepà que ha marcat època
Antigament conegut com el forn de la viena -perquè hi havia una gran barra de pa en l'aparador-, ara és popularment anomenat a l'Eixample com el forn de les cues, que són recurrents a la seua porta.
Titaina, lleteroles, carn de cavall i abadejo arrebossat són algunes de les especialitats que Ramón i Carmen preparen cada matí per a esmorzar.
Desde el grano a la tableta controlando todo el proceso para obtener el mejor chocolate del mundo. Cuando pruebas el Bean to bar, ya no hay marcha atrás.
Merche i Mamen, les netes de Rafaelet, continuen amb la tradició familiar de fer feliç al barri de Natzaret amb els seus pans i dolços tradicionals.
En el mundo de la gastronomía los conceptos son importantes. Por ello José y Hugo, los responsables de Mercader, han investigado hasta conseguir su concepto soñado: el mercado de cocinas.
Un “Mercado de Cocinas”, donde seis cocinas con mucho arraigo en el barrio conviven en una antigua tonelería recuperada de manera impecable.
El Paquito té tres premisses bàsiques, és un entrepà, la seua base és el corder i la recepta no està tancada, és lliure com els corderets quan corren pel camp.
Ciclistes, moters, turistes, passejants i molts gormands passen per la Mar Salà per a tastar els seus esmorzars en paella.
Una mezcalería discreta donde encontrar tacos y licores que incluso en México son difíciles de conseguir. La Serpiente Emplumada es el restaurante que adoran los mexicanos que pasan por Valencia.
En Castellar hi ha un forn que atrau centenars de clients cada Pasqua gràcies a les seues mones. Al forn Velarte trobaràs mones per a tots els gustos.
El Restaurante Apapacho celebró el concurso más caliente de la ciudad, en el cual los participantes se enfrentaron en una batalla por sobrevivir a salsas y chiles muy picantes.
Qualsevol amant de la gastronomia es pot permetre el luxe econòmic de visitar forns i tastar les seues especialitats dolces i salades. I a València en tenim un fum de forns excepcionals, amb preparacions meravelloses.
Un dels restaurants millor decorats de la ciutat, celebra l'hedonisme amb menús especials que preparen xefs amb estrella Michelin. En la Perfumeria són tot essències, res d'eau de toilette.
Quan Salva va obrir el bar ningú confiava en el fet que la seua idea de crear una ostreria en València triomfaria. Ara és un referent que ha creat escola i que imiten per tot arreu.
Quan Salva va obrir el bar ningú confiava en el fet que la seua idea de crear una ostreria en València triomfaria. Ara és un referent que ha creat escola i que imiten per tot arreu.
En l'avinguda de l'Oest hi ha un forn on les cues són habituals, com habitual és patir indecisió davant de la quantitat ingent de productes que oferixen.
En l'epicentre del barri del Carme va obrir fa 15 anys Il Bocconcino, i des d'aleshores no ha fet més que sumar incondicionals a les seues taules.
El bar del Poliesportiu de Simat és familiar, més familiar impossible. Pare, mare, filla i fill junts per fer uns esmorzars on mai falta el cremaet més famós de la Safor.
En el Kiosk de Picassent hi ha entrepans tradicionals de plaça de poble, amb tocs que ha aprés Felipe Blasco en una de les millors cuines del món.
Comerse un menú fuera de lo común resulta tan tentador como peligroso en una época, la navideña, tan ligada a la tradición. Aun así, puedes atreverte y probar con un menú distinto que rompa con la rutina de tus amigos, tu empresa o tu familia.
Jaume s'ho fa tot, ell cuina, servix, xarra amb els comensals i intenta que tot el món se senta com a casa en Atzucac. Un restaurant de cuina tradicional renovada que aposta per fer barri.
Para todos los valientes que correrán este domingo el maratón de récord de València, aquí van las recomendaciones de los maratonianos locales. Porque la recompensa de llegar a la meta tras los 42.195 metros, bien podría ser un buen arroz.
A banda de les seues famoses clòtxines, hi ha molts altres plats que fan que la Pilareta continue en plena forma als seus 105 anys.
Després d'uns mesos a la recerca d'un nou local, Alicia i Luis reobriren el passat dimecres al carrer Moratín nº1 Fabián, on fan els bunyols més grans de la ciutat.
El Bar Castilla és un d'eixos locals que sense fer soroll sempre està ple. Esmorzars i dinars tradicionals amb una història darrere de falles, futbol i pesca.
Pare i filla han creat un concepte diferent de forn, que acaba d'obrir, i ja té cues a la porta. A Aspai aposten per la qualitat i un producte fet amb molta paciència.
La Pastisseria Galán, David Esteve Pastisseria, Forn de Llàtzer i la Tahona del Abuelo, premiats en la 41 edició del concurs de Sant Donís.
Des de pa macrobiòtic a uns pastissets de moniato afamats, José Alberto Lluerca ha fet del Horno San José un forn únic i molt especial.
Fa vora 50 anys que va obrir, però és ara quan Lar Botánico, gràcies a les seues truites de creïlla, està agafant molta fama entre els esmorzadors.
En Àngel Guimerà hi ha un forn on pastissos, pans, pastes i coques conviuen en perfecte ordre i harmonia, gràcies a l'elegància de Pilar Miralles i Francisco Sanfélix.
Diferents tipus de coques salades, són en molts pobles, l'alternativa esmorzadora favorita dels parroquians.
Entrepans enormes a preu molt popular des del 1996, és el que oferix el bar Serrería en la frontera entre Camins al Grau i el Cabanyal.
En una marisqueria on hi ha crustacis i anguiles vives a la peixera, es troba la brascada més de moda de tota València.
Salva és la cinquena generació de forners, Lola la tercera, els dos obriren el forn Casaní per a convertir-lo en el Tiffany's dels dolços valencians.
En Algemesí pots passar directament a l'any 2040 gràcies a la Mesedora, un restaurant que s'ha convertit en el referent dels esmorzars futuristes.
Hi ha un croissant d'ametlles tan estimat, que eclipsa parcialment la quantitat de bons productes que l'acompanyen en un forn, on pots tastar les reivindicades coques de Sant Joan.
Com si fos un paradís viking, en Puerta del Hierro pots pegar-te un festí carni dissenyat per a acontentar a Thor, Odín, Jörn, i també a moltíssims grans esmorzadors.
Molts treballadros acudixen al barri de Tendetes, a un bar que té poc de tropical, a beure cerveses, menjar morro i entrepans de carn de cavall.
Un ambient despreocupat, un café de qualitat, alternatives de menjar saludables, una terrasseta acollidora, i molta gent jove disfrutant d'una bona xarrada. Així és Maybean Café.
Un bar familiar de Picassent està pegant-li la volta als esmorzars tradicionals amb salses i coccions que combinen en entrepans innovadors
Quan el barri de les Tendetes encara tenia carrers de terra i poques cases, Amparo va obrir Dulzumat per a convertir-lo en la pastisseria de referència del seu veïnat
Sèpies enormes, braves amb salsa secreta, històries d’amor i amistat, el Brasilia té la recepta de l’èxit dels bars-restaurants-cafeteries polivalents.
Uns pastissets mítics, un pa que enamora al barri de Russafa, llenya de carrasca i una història doble d'amor, d'eixes que superen la realitat. Horno València és això i molt més.
El Bar Granada de Benifaió s'ha fet un nom a la zona gràcies a dos entrepans "especials" que Elena cuina cada dia per desenes.
En l'Alqueria de Roca hi ha un betlem famós, una estació de tren, molta horta protegida, i quatre bars-restaurants per a 245 habitants. Entre ells Ca Xoret, on pots esmorzar com ho faria un llaurador, o un pastoret del betlem.
Cues de fins a mitja hora per fer-se amb les mones, els panquemaos, i les coques de panses i anous més premiades de València.
La nissaga dels Carri, abreviatura de Carrilero, porta vora trenta anys a la zona del Botànic, des d'allí s'han fet estimar a base de bon servici i bon producte.
Després de cinc generacions de forners fent pa al Cabanyal, la Tahona ha conquerit recentment els paladars de molts barris de València.
Quan una família fa més d'un segle que està fent feliç a un barri a base d'entrepans, només cal encreuar els dits perquè mai deixen de cuinar.
En Paterna hi ha un forn-cafeteria que només tanca dos dies a l'any, que fa plats del dia i té possiblement el pa més barat de la comarca.
En el forn de Toni no entra cap producte que no siga ecològic i no es ven cap producte que no hagen fet ells. Eixa és la aposta de Luis, el forner, que ha convertit a este forn en l’únic amb certificat ecològic de València.
De quedar-se sense el forn familiar a obrir-ne dos en menys d'un any. Trigo by Olmos demostra que el bon pa, té sempre públic.
Al cor de l'Olivereta s'ubica este forn que gestionen quatre germans, els Tatay Puchades, la família dels quals ja feia pa en època de Napoleó.
Si desconeixes que és un forn, pots pensar que et trobes davant d'una cafeteria, obviant que dins està un dels obradors més grans i artesanals de tota la ciutat.
Zamorano, francés o un interior, no parlem d'una alineació de futbolistes, estem parlant de pans, en este cas de pans amb història
Una parella enamorada entre ells, apassionats pel seu forn i arrelats al seu barri. Si parlem de pa de barri, Montaner té els ingredients que fan que el seu pa faça gust del Carme
Els vidres de la vitrina ens reben amb un poc de baf, mostra inequívoca, de què en eixe forn, està coguen-se pa. I ho fa en jornades ininterrompudes des de les 6:45 h fins a les 20:00 h.
Lluny de les carrots cakes, red velvets i les altres cakes anglòfones tan de moda, al forn de Pilar les tortades més clàssiques endolcen les festes del barri de la Petxina.
Si Campanar tinguera un sabor, seria el de les coques de sagí que es preparen per a les festes de la Mare de Déu de Campanar. Una coca mantegosa i consistent que cuinen des de no se sap quan en el Forn de Manuela, és com dirien els anglesos, “as Campanar as it gets” - més Campanar impossible -.
M’imagine a Homer -no el de l’Odissea, a Homer Simpson- que agafa el nom de l‘escriptor grec, entrant en el Forn Alfonso Martínez i patint la síndrome d’Stendhal abans de posar-se com Sangonera, el personatge de Blasco Ibáñez.
