En canvi, al Horno Goya fan una versió més lleugera i sucosa, sense ou i sense oli, acabada de cuinar al forn de llenya, que fa les delícies del barri. Una manera diferent d'oferir un dels dolços més famosos i coneguts d'estes festes, les llesques d'ou o torrijas, que contràriament al que pot semblar, queden molt sucosetes cuinades d'esta manera. Però no és l'única novetat o producte diferent que oferixen al forn. Antonio i Elisa han començat a introduir un fum d'innovacions des que fa poc més de quatre anys es quedaren amb el negoci familiar. "Els meus pares Paco i Elisa compraren el forn l'any 1983, jo m'he criat ací i el meu marit, Antonio, va vindre a treballar al forn ja fa nou anys. Així que quan els meus pares es jubilaren decidírem quedar-nos el negoci", ens comenta Elisa, que fa uns anys va contar la seua història de superació en un llibre.
Ens criden l'atenció les coques individuals, "abans les féiem redonetes, ara hem introduït nous sabors i les fem més allargades". Al seu costat tres safates plenes d'entrepans, que quan arriba l'hora d'esmorzar, volen. Belén, la simpàtica dependenta, ens comenta que tenen molt d'èxit "en farem uns 60 cada dia, i els de tortilla agraden a muntó". Unes truites de creïlla que cuinen allí mateix, ja que Eva s'encarrega de preparar les paelles, plats de cullera, guisats i altres arrossos per a portar a casa que arriben a partir de migdia a l'aparador. Ara bé, ací estem per a parlar del forn i no podem oblidar-nos del pa. De fet, per a les llesques d'ou sense ou, utilitzen un pa especial més ample i amb molta més molla, com ens comenta Antonio. Ell, d'origen manxec, ens dona a tastar la llesqueta "com que no està fregida i no porta ou és molt més lleugera, torre el pa abans de banyar-lo en la llet aromatitzada i li pose un toc de Cointreau perquè tinga més sabor". La resta del pa tampoc és 100% tradicional perquè, a banda del pa d'aigua, de ségol, integral, brioix o panets de pepitos, en trobem alguns molt cridaners de sabors. Orenga, formatge, sobrassada i un pa d'oli extracruixent sorprenen a la vista: "Li pose un poc de mantega al pa perquè quede ben cruixent", reconeix Antonio que manté la mateixa massa mare des que es quedaren el forn.

- Fotos: Kike Taberner
Es nota que Elisa i Antonio tenen passió pel seu negoci, el qual esperen reformar pròximament per a tindre més espai per a totes les seues preparacions. Algunes com el Goyicao molt xocolatats, altres com les tortillas, un dolç allargat típic de Camporrobles, d'on és la família d'ella i que és ideal per al café. I entre eixes novetats, un parell que ens fan l'ullet, el cuerno de la ràdio, en homenatge a Ramón Palomar. I també les coques a l'estil de llanda de molts sabors com dolç de llet, i en format un poc més gran de l'individual. Ara bé, en el temps que estem allí, a banda de molts entrepans, els pastissets salats (empanadillas) també tenen molta eixida. Especialment un que s'ha convertit en l'estrella salada de la casa, el de carn picadeta. Una preparació molt saborosa i especiada que ens recorda les empanades argentines, però amb la qualitat del producte acabat de cuinar i la massa ben cruixent. Es nota també la mà dels dos forners, Fran i Jorge, que estan pastant pa des que tenien 15 i 16 anys, és a dir, amb més de trenta anys en l'ofici. Amb tanta experiència és normal que hagen guanyat uns quants premis dels que atorga el Gremi de Forners als millors pans tradicionals.

- Fotos: Kike Taberner
Cap d'ells té massa clar perquè s'anomena Goya el forn, el bar proper, el quiosc o els apartaments del carrer. Si algú té la resposta, que els visite i els ajude a resoldre el misteri. El que sí que tenen clar és que la seua vida està en eixe obrador del carrer del Mestre Gozalbo. Elisa ho ha mamat des de xicoteta, i Antonio sembla entusiasmat amb cada nova recepta i cada repte que es proposa per a millorar els seus productes. Quasi tots passen pel forn de llenya, calfat amb fusta de briqueta pel qual desfilen desenes de pans d'aigua fermentats entre 8 i 10 hores. Ara per Pasqua, moltes mones, coques de panses i anous, i també tonyes o panquemaos, dels quals Antonio està especialment orgullós i que tenen un toc de vainilla molt interessant. Així que podeu visitar el forn per a tastar les seues llesques d'ou, algun dolç típic de Conca, unes galletetes com las Vegas -estil cookie- o un pa amb sabor de sobrassada, per exemple. En qualsevol cas sempre trobareu darrere productes fets amb afecte, un equip humà molt unit i professional i un forn que està ara en ple procés de millora i evolució. Que de segur haguera agradat al pintor de Fuendetodos i li haguera inspirat tota una col·lecció de gravats costumistes.