VALÈNCIA. Que el ratpenat és una de les grans icones de València no és cap secret. La seua figura corona l'escut de la ciutat, un animal que també apareix reflectit en altres símbols emblemàtics, no només institucionals. Potser la seua aplicació més popular és la que apareix en l'escut del València CF, un element que cobra vida com a mascota de l'equip de futbol. Tan arrelat està que la versió del centenari els va enfrontar amb l'editora DC Comics per la seua possible connexió amb Batman, un conflicte que va acabar resolent-se amb una guinda final: HBO Max cobria Mestalla per a anunciar la nova pel·lícula del superheroi. Però no només de futbol va la cosa. El ratpenat també vigila els carrers de la ciutat des de la seu de l'associació Lo Rat Penat o des de la cartelleria de la mítica discoteca Spook. La sala, una icona de La Ruta, renovava recentment la seua imatge de la mà de l'estudi d'Ausias Pérez, TOT, encara que mantenint l'animal com a cara de l'espai.
Que el vol del ratpenat com a icona ha anat més enllà de l'escut de la ciutat és evident, però,podria haver espremut més València les formes de l'animal que la representa? Eixa és la pregunta que es planteja l'artista i dissenyador Miguel Maestro, impulsor del projecte Tipos Que Importan, una plataforma concebuda inicialment per a la preservació i divulgació de la retolació comercial dels carrers valencians, un projecte que ha sumat entre les seues accions la confecció d'un curt documental estrenat en la passada edició de Cinema Jove o una exposició desenvolupada en la galeria d'art contemporani La Merceria. La plataforma, que en un primer moment va créixer de la mà de la Capital Mundial del Disseny, es reactiva ara amb nous camins que van més enllà del mapatge de rètols comercials.
En este sentit, Maestro obri una nova via d'"experimentació", explica, mitjançant la qual vol imaginar una nova València a partir d'alguns dels seus elements més icònics, en este cas el ratpenat. La seua proposta parla de redissenyar la ciutat a través de la generació d'imatges a través d'eines d'Intel·ligència Artificial (IA). "Volia estendre el projecte posant el focus en una altra mena d'iconografia que crea ciutat. Igual que amb Tipos Que Importan sempre estic fent fotos de retolacions comercials i imaginant com conservar la ciutat, això és com projectar la imatge de la ciutat, expandir-la". Així, el dissenyador planteja un projecte de city branding que busca estendre la “potència visual” del ratpenat per diferents espais arquitectònics de València, un "joc" amb un dels elements identitaris de la ciutat que, d'acord amb el dissenyador, "podria explotar-se una miqueta més". D'esta manera, l'ombra del ratpenat es traduïx en edificis, para-sols, fonts, engrunsadores i altres elements de mobiliari urbà, espais urbans que l'integren de manera més o menys explícita.
El resultat de la proposta de Tipos Que Importan és clar, però com s'han generat les imatges? Ha sigut a través de la ferramenta Midjourney, que ha desenvolupat esta sort de prototips d'una ciutat que expandix la icona del ratpenat en diferents espais. És Maestro qui a través d'un text dona les directrius: "Al final és una ferramenta més com podria ser el Photoshop, una ferrament que sense un concepte no va a cap lloc. Allò important és tindre un bon concepte i aplicar-lo a un sector, en este cas jo ho he fet amb el 'city brànding'. [La IA] no és el 'boom' del qual es parla, no deixa de ser una eina al servici de les persones", apunta.
Certament, les ferramente d'Intel·ligència Artificial estan ocupant més titulars que mai, també en l'àmbit cultural. Exposicions o centres culturals s'afanyen per treballar sobre un camp encara per explorar, un terreny sobre el qual també hi ha una base crítica. De fet, fa a penes uns dies l'Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV) emetia un rotund comunicat en què demandava la seua regulació perquè, d'acord amb l'entitat, “en el seu estat actual”, les ferramentes d'IA suposen un “risc greu per al nostre sector i per a la societat en el seu conjunt”. Una de les raons és que, expliquen, esta tecnologia necessita una base de dades prèvia per a funcionar, una base de textos i imatges que es compon de “treballs d'artistes protegits per drets d'autoria i utilitzats sense el seu consentiment”.
També hi ha qui la defenen. Fa unes setmanes l'estudi Eclectick presentava una campanya creada amb IA per al festival FitCarrer, impulsat per l'ajuntament de Vila-real. L'estudi defenia la seua autoria “perquè hem sigut els qui hem pensat l'eslògan, les imatges que anirien bé i el tipus de gràfica que millor quadrava”. En este cas, Miguel Maestro apunta que, encara que per a "certs sectors" puga ser "amenaçador", s'emmarcaria en un procés d'"evolució" en la professió. "Dir que no a la Intel·ligència Artificial és com dir que no quan es va inventar el martell o un altre tipus de ferramenta que t'ajude en el dia a dia [...] És una eina que et pot ajudar a expandir el teu treball i a prototipar més ràpid, que és allò realment interessant: portar els teus conceptes a un altre nivell, visualitzar-los", explica. "Per a este mateix procés fa un any hauria d'haver comptat amb uns renderistes per a fer el mateix treball que al final he fet jo amb un concepte escrivint uns prompts pel meu compte". El debat està servit.