La teoria econòmica clàssica ha considerat tradicionalment l’empresa com una caixa negra. No obstant, la teoria econòmica si que ha sigut conscient que molts dels factors que intervenen en l’evolució d’una economia tenen la seua explicació en el procés de presa de decisions dins de les empreses. Fruit d’aquesta necessitat d’explicar el que passa dins de les empreses, com es prenen decisions i com s’implementen, naix l’àrea de coneixement de l’organització d’empreses. Tot i això, encara està pendent per als economistes el desenvolupament d’una teoria econòmica que siga capaç d’integrar l’estudi del que passa dins i fora de la unitat bàsica de producció: l’empresa.
Aquesta setmana els vull proposar que reflexionem en torn quins poden ser els factors facilitadors per construir i mantenir amb èxit un avantatge competitiu en diferenciació en una PIME. Per què em vull centrar en les PIMEs? Perquè són la base del teixit productiu valencià, és a dir les que ens donen de menjar a la major part de les persones que vivim i treballem al territori valencià. A més, a mi com a professora valenciana d’una universitat pública valenciana m’interessa el teixit productiu valencià. Tinc un compromís amb la meua terra i la meua gent.
Per què centrar-se en l’avantatge en diferenciació? Perquè les estratègies de diferenciació, més encara les que combinen la diferenciació amb enfocament en un nínxol de mercat són el tipus d’estratègies competitives més apropiades per a les PIMEs en un context com el valencià. Dic això atès que pense sincerament que obcecar-se en competir en costos és un suïcidi col·lectiu, quan el nostre macro-entorn ha canviat radicalment des dels anys 90’s. El nostre teixit productiu es va desenvolupar al S.XX competint en costos en l’entorn europeu, però en aquell moment competíem amb altres països europeus amb majors costos i per tant guanyàvem molt a sovint. Ara, però, l’escenari competitiu ha canviat amb l’entrada de nous actors (principals asiàtics). No té sentit pretendre competir com fa 30, 40 o 50 anys perquè eixe temps ja ha passat i l’escenari competitiu internacional és altre.
Per això, si els he convençut de la necessitat de re-posicionament estratègic d’una part important del nostre teixit de PIMEs caldria que ens preguntàrem cóm es podria fer. Doncs anem a formular-nos les preguntes concretes i a tractar de respondre-les de manera concreta.
En primer lloc, cóm pot una organització crear i mantenir un avantatge competitiu en diferenciació? Es tractaria d’identificar quins són els value drivers. Michael Porter n’identifica huit: els processos de control de qualitat, les característiques del producte/servei, els serveis als clients, l’I+D+i+d com a font potencial de tecnologia i innovació futura, la tecnologia i la innovació disponible en el moment actual, la qualitat de les matèries primeres, el màrqueting i, finalment, les habilitats, formació i experiència dels recursos humans (HR). Amb un cop d’ull sembla bastant evident que els value divers al que una PIME valenciana pot tenir un accés ràpid i fàcil són els processos de control de qualitat, les característiques del producte/servei, els serveis als clients, la qualitat de les matèries primeres, el màrqueting i les habilitats, la formació i experiència de recursos humans.
Foto: EVA MÁÑEZ
Una vegada identificats, es tractaria d’analitzar a quins poden tenir les PIMEs un accés més ràpic i fàcil i si hi ha algun d’aquests value drivers que puguen fer de palanca d’altres, és a dir tenir algun tipus d’efecte arrossegament. Entre els value drivers de més fàcil accés per a una PIME, és bastant fàcil adonar-se que la formació i experiència de recursos humans constitueix la base sobre la qual es poden desenvolupar la resta. Per tant, podríem concloure que el principal factor clau d’èxit serien els recursos humans i la seua gestió.
En segon terme ens hauríem de preguntar quin paper juguen els recursos humans en desenvolupar les capacitats dinàmiques necessàries? Per això, cal que clarifiquem què entenem per capacitats dinàmiques. Entre elles hi trobem els recursos (tangibles i intangibles) dels que pot disposar l’empresa i les capacitats. En aquest sentit podríem dir que una capacitat és una manera de fer, de dur a terme determinades activitats. Les capacitats són una font d’avantatge competitiu sostenible si l’empresa fa determinades activitats valorades pel mercat millor que la competència i la competència no pot imitar de manera efectiva aquestes maneres de fer. Una de les claus per a que la competència no puga imitar de manera efectiva a una PIME és que per a desenvolupar determinades maneres de fer siga necessari el tenir uns determinats recursos humans amb unes habilitats, formació i experiència determinades perfectament integrats en l’estructura organitzativa.
Dit això, en aquest punt vull fer palès que és imprescindible que l’equip directiu de l’empresa prèviament tinga clar a quin port vol fer arribar la nau. Perquè la clau de l’èxit serà alinear totes les seues accions amb els seus objectius.
Per últim, quines accions en l’àrea de recursos humans poden ser clau per a sostenir un avantatge competitiu en diferenciació? Tenint en compte que l’estratègia de HR és una estratègia de suport clau per a la implementació amb èxit d’una estratègia de diferenciació amb enfocament, anem a parar atenció als tres grans objectius de l’àrea de HR: reclutament, capacitació i retenir el talent. Dintre d’ells vostès i jo estarem d’acord amb que la majoria de les PIMEs realitzen bastant bé el reclutament i la capacitació, moltes vegades tenen contractades aquestes activitats a empreses especialitzades. I això és una opció intel·ligent.
Però pel que fa a la retenció del talent, eixa sembla que és l’assignatura pendent. Moltes vegades perquè es pensa, de manera errònia, que per retenir el talent només és important poder pagar molts diners. Però la realitat és que hi ha una part important de professionals que preferiexen altres tipus de remuneracions que no només els diners. Els diners són importants, tots tenim factures que pagar. Però els diners NO ho són tot i en això les PIMEs poden trobar armes importants per retenir el talent. La setmana que ve en parlem.
Foto: MARGA FERRER
