L’Hort de la Botja: un espai per a fer ecologia, cultura i barri - Lidia Caro

Del no-res, de l'asfalt i d'anys d'abandó i especulació immobiliària, naix L’Hort de la Botja, un hort urbà en el número 33 del carrer de Balmes que és el resultat del treball de diversos col·lectius, entitats i associacions veïnals per a transformar un solar en un espai de producció agrícola, educació mediambiental, teràpia ocupacional i cultura de barri.

Fa deu anys, la plataforma Ciutat Vella Batega va iniciar ací, a través de la recuperació del solar, el procés per a la rehortificació del barri i la creació de xarxa veïnal. A la iniciativa es van sumar l'Associació Veïnal El Palleter i entitats com el Centre de dia per a Discapacitats Físics de Velluters, la Fundació Itaka Escolapis-Amaltea, els Habitatges tutelats de Velluters, la Residencia Juana María, el C.R.I.S Sant Pau, el C.R.I.S. Velluters, el Centre de Dia Amaltea i l'Institut Social del Treball. 

Eixes col·lectivitats treballen amb persones discapacitades, migrants, menors, dones i altres sectors en risc d'exclusió social. A més, la seua activitat en l'hort es combina amb la de les voluntàries o qualsevol altre ciutadà o ciutadana amb interés participatiu. «Volem que la gent s'anime a vindre, perquè fan falta persones de tota classe que vullguen involucrar-se. De qualsevol manera, ja que la participació és molt lliure. No hi ha un horari preestablit. Es poden aportar idees… Amb més energia, es poden fer més coses», explica una de les integrants de L’Hort.

En el 2018 van aconseguir que la Generalitat cedira el solar a l'assemblea que constituïx L’Hort de la Botja i l'Ajuntament de València invertira 45.000 € per a fer-lo cultivable. «El nostre hort és un hort comunitari. No és com altres urbans, en què cada persona té la seua parcel·la. Ací són totes comunitàries i cada entitat gestiona les seues. També hi ha una àrea comuna, que anomenem el bosc d'aliments, on es poden sembrar coses que no caben en les parcel·les. Qualsevol pot fer labors i pot collir. També hi ha faenes conjuntes com cuidar dels espais comuns o el desbrossament, que és essencial, ja que l'espai està concebut per a que puguen entrar cadires de rodes».

Tomaques, albergínies, plantes aromàtiques, crucíferes i varietats tradicionals pròpies de l'horta valenciana acolorixen esta horta ecològica. Les llavors les aconseguixen gràcies a Llavors d’Ací i altres fonts encarregades de la recuperació de la biodiversitat. «Intentem que siguen d'ací i recuperar una miqueta les varietats. També hi ha gent que en porta de forma independent. Per exemple, jo que soc d'Itàlia he portat diverses varietats o una dona que és de Tailàndia va dur papaia». En un dels laterals de l'hort ha crescut a gran velocitat una papaia en la qual ja trauen el cap els fruits. No debades, l'increment de les temperatures afavorix el creixement d'espècies tropicals com esta.

«La idea de tindre un solar també nasqué perquè per a generar comunitat cal tindre una cosa comuna. No es pot generar comunitat sense tindre recursos comuns, sense, per exemple, un espai que gestionar i cuidar». Per a generar comunitat també s'aposta per un model assembleari en què s'escolten totes les veus i es descarten sistemes com la votació directa. «És complex, porta més temps, però ens permet tindre en compte totes les realitats. També hi ha un contrast entre les entitats i el seu funcionament intern i les persones voluntàries, que som més lliures». Per a facilitar el consens, hi ha un funcionament per comissions. «Hi ha comissions mixtes, de manteniment, socials, econòmica, de compostatge… així hi ha una persona de cada entitat. Respecte al compost, estem intentant ser un punt de recollida en el barri».

En l'hort hi ha diverses composteres, més o menys sofisticades, amb les quals transformar els residus orgànics en fertilitzant. En una gran pissarra pintada en un mur, anoten els paràmetres químics i físics. «És un procés per a vore com funciona. Una pràctica, un poc d'investigació. Intentem aprendre també». L'autodidàctica és inherent a L’Hort. «Quan començàrem Del Camp a la Taula —el col·lectiu d'educació agroambiental— ens va fer una formació. Ningú tenia molta experiència en el cultiu. Hem anat deprenent».

Pot este model replicar-se en altres solars de la ciutat de València? Segons el Registre Municipal de Solars i Edificis a Rehabilitar (RMSER) del Ajuntament de València, hi ha una vintena de solars o edificis ruïnosos a Ciutat Vella. Uns espais inerts que podrien tindre un ús públic abans de convertir-se en més pisos de lloguer turístic, hotels, botigues de lloguer de bicicletes o altres negocis insípids propis d'un turisme homogeneïtzador i coent. «Encara que hi ha més solars, no tots són aptes per a hort per l'exposició a la llum solar, però poden tindre altres usos. Per exemple, nosaltres estem intentant aconseguir la concessió del solar de davant i destinar-lo per a fins socials i activitats esportives». 

Casos com el Solar Corona han demostrat que no és fàcil conquerir l'espai públic per a l'ús veïnal, però amb persistència i projectes ben armats, es pot incentivar la vida de barri des de la iniciativa autogestionada que no depenga de l'administració ni d'empreses privades. En este Hort de la Botja, que deu el seu nom a un arbust de flors grogues, es llig una aposta: la d'habitar la ciutat d'una manera que tinga en compte el patrimoni hortícola i la seua capacitat integradora. Així les coses, conviden a totes les persones amb interés en l'horticultura urbana i els projectes socials a informar-se a través de [email protected] o en les seues xarxes socials.