Hi ha els qui l'anomenen cassola i hi ha els qui l'anomenen olla. Els qui diuen que per a l'hivern i els qui diuen que per a la tardor. Jo dic que sí a tot, que m'és igual el nom i l'estació.
El cos, en estos dies en què han baixat les temperatures, ens demana plats de cullera. El cos és savi i té memòria, a vegades et parla d'un plat que vas menjar fa deu anys, quan vas estar de casa rural al Maestrat. Llavors te'n tornes a pujar al cotxe i et dius: "en hora i mitja a menjar de calent".
Vaig arribar al restaurant El Coll, a 1.137 metres sobre el nivell de la mar. Era 5 de gener i vaig demanar una cassola d’Ares. I va ser just el que el meu cos havia retingut durant una dècada: un plat de cullera elaborat a base de carn (porc, corder, vedella), creïlla, cigrons, penques i botifarra.
L'olla del Restaurant el Coll és clàssica (i ací, esta paraula incidix en la bondat), així que el resultat és saborós, de caldo espés, un conjunt consistent, en què es nota el domini de les hortalisses, sobretot de la penca. Amb el pas del temps m'agraden més els plats amb penca. M'agrada més el fred, menys la calor, però, sobretot, menjar plats de cullera tot l'any.