La força i la superioritat

VALÈNCIA. Hi ha mirades i gestos que semblen humans. En mirar la fotografia no resulta gens complicat traslladar-nos a moltes altres situacions en què persones, a sovint xiquets o xiquetes, expressen els seus temors amb les seues mirades. Les hem vistes en el cine, quan algú acostuma a imposar allò que vol mitjançant la força. I ho veiem en situacions quotidianes, quan algun pare o alguna mare pensa que la força li permet aconseguir que el seu fill o la seua filla adopte immediatament el comportament que vol. És l’ús de la força el que els permet imposar la seua superioritat. La força i la superioritat. Ni la racionalitat, ni la solidaritat, ni la generositat, ni la benevolència. Simplement la força.

Hi ha mirades que ens han de trencar l’ànima com a persones, perquè no ens podem permetre que allò que ens fa diferents d’unes altres espècies siga precisament la força. En la fotografia veiem por al sotmetiment físic i se’n deriva potser la inferioritat de l’animal pel que fa a la força però també la de la persona en allò que respecta a la seua incapacitat per aconseguir un objectiu sense abusar del seu poder.

El divertiment humà no justifica la violència contra uns altres éssers vius. Cal un esforç col·lectiu per reflexionar sobre la recerca de situacions de fruïció mitjançant el sotmetiment dels animals. Forçar-los a comportar-se com allò que no són no pot generar divertiment, sinó rebuig. Forçar algú a fer allò que no vol ens defineix com a éssers egocèntrics, però no com a persones racionals, solidàries, generoses o benvolents. En això ens volem convertir?

Esta fotografia ens ha d’encoratjar a fer un pas avant, un pas més en la direcció que ja hem pres a València per canviar la consideració que tenim dels animals, perquè senten i perquè tenen drets. Ho estem treballant però hi ha molt de camí per recórrer encara. Per això l’existència d’una Regidoria de Benestar Animal en la nova etapa política de la ciutat. Per això l’ordenança municipal que preparem. Per això l’excel·lent resposta dels circs i de la ciutadania quan se’ls ha oferit diversió sana, sense el patiment de cap animal. Vivim en el segle XXI i mereixem pensaments, comportaments i normatives ajustades a les necessitats i a les aspiracions que tenim totes i tots en el segle XXI.

Els animals no són coses que podem utilitzar per passar-ho bé. No són joguets –com vam insistir abans de Nadal– per evitar que ens sentim en soledat. Els animals són éssers amb capacitat per sentir i per expressar molta por mitjançant la seua mirada. Serem capaços els éssers humans d’adoptar el comportament que se’ns pressuposa com a tal? Treballem per generar somriures i mirades que, ben allunyades de temors, siguen de complicitat i d’estima.

________
Glòria Tello, regidora delegada de Benestar Animal de l'Ajuntament de València

Este comentario pertenece a una serie de reflexiones en torno a los ganadores de World Press Photo 2015 promovida por su organización y Valencia Plaza.