La Mostra de València, finestra del cinema valencià independent

VALÈNCIA. Mostra de Valencia-Cinema del Mediterrani, que enguany se celebra del 19 al 29 d'octubre, fa honor al seu nom des del seu retorn en 2018 i rega la ciutat cada any d'estrenes a Espanya de les diferents ribes d'esta mar, però també ha servit per a prendre la temperatura de la indústria valenciana.

Enguany tornarà a ser així, amb una aposta reforçada per una sèrie de projectes que tenen en comú el seu caràcter independent i el seu finançament modest, perquè la majoria d'ells han sigut duts a terme amb molt poques ajudes o subvencions i ara buscaran donar-se a conéixer a través de la finestra que els ofereix el festival.

Algunes d'estes propostes tenen a més un evident caràcter experimental, com és el cas de Halála, en què a partir de la personal reconstrucció de la pel·lícula de culte desapareguda Drakula halála (1921), un cineasta explora el mite del vampir i la relació amb la seua imatge al llarg de la història del cine. Es tracta del nou film-assage del crític i cineasta Ramón Alfonso, que compta amb còmplices com Julia Casañ, Pepe Sapena i Lluís Rivera.

Ser ficción és un projecte autogestionat i rodat a Sagunt per Àlex Andrés i Emilio Encabo Lucini, que han complit el somni de passar del curt al llargmetratge, perquè primer va tindre una versió de 23 minuts i ara s'ha convertit en una pel·lícula de duració estàndard. Interpretada amb sorprenent naturalitat per un novíssim elenc de joves actrius, part d'una situació que no desentonaria al cine de Hal Hartley: una dona es queda paralitzada cada matí davant de la seua porta abans d'anar a treballar, sense saber que algú l'està observant.

Esta selecció de pel·lícules valencianes que alcen la veu des dels marges de la indústria oficial inclou també el documental El hombre que pudo filmar, un recorregut per la trajectòria com a cineasta d'Antonio Llorens, distribuïdor, crític cinematogràfic i assessor de programació de festivals pertanyent a la generació de directors del cine independent valencià dels setanta. El realitzador del film no podia ser més idoni, ja que es tracta de Pedro Uris, còmplice d'aventures cinematogràfiques de Llorens en eixos temps, que ara ha volgut retre-li homenatge fent una pel·lícula de guerrilla, com les de llavors.

En 2021, Tonet Ferrer guanyava el Premi Max del Públic amb la seua obra La vida empieza hoy, un musical que va servir al valencià per a sanar les ferides provocades per la mort de la seua mare. Dos anys després, ell mateix ha dirigit la seua adaptació al cine, que la Mostra projectarà per primera vegada. Fidel al text original, incorpora cançons de Sidonie o Ariel Rot a una història molt personal, protagonitzada per Aitor Caballer i Pepa Chamorro, i que compta amb intervencions especials del veterà actor Miguel Rellán i de Gemma Palacios, més coneguda com Esperansa Grasia, la seua personalitat com influencer.

Finalment, Quan no acaba la nit, que arribarà a les sales comercials el 27 d'octubre, és el viatge que proposa el director Óscar Montón fins als anys noranta, en plena efervescència de La Ruta del Bakalao. Un retrat de tres joves de divuit anys que passen els seus dies esperant que arribe el cap de setmana per a eixir de festa a la recerca de la diversió infinita, una forma d'evasió dels seus problemes quotidians. En un moment en què l'anomenada 'moguda valenciana' ha tornat a l'actualitat per mitjà d'exposicions, sèries televisives o assajos acadèmics, el film recrea l'època recorrent els grans clàssics d’Immaculate Fools, Anne Clark o Comité Cigne i reserva un dels seus papers secundaris per al conegut DJ Chimo Bayo.