en valenciano y en clave femenina
Bèrnia: "La cultura histórica se puede recuperar a través de la música"
Por
VALÈNCIA. El 2023 va de comiats dins la música valenciana. Sí, és cert, sempre hi ha bandes que deixen de tocar durant un temps i altres que no tornen. No serà una cosa exclusiva de l'any vinent. Ara bé, les formacions que han decidit dir adeu, almenys temporalment, han exercit un paper fonamental en l'escena valenciana actual. El Diluvi es pren un descans després d'una dècada llarga d'activitat interrompuda que els ha portat fins als llocs més alts del circuit. I, com ells, coincidix que també ho faran Xavi Sarrià, Tardor, Smoking Souls o els catalans Manel. Fins a quan seran els descansos, ningú no ho sap.
Set anys, dos discs, 14 videoclips, un documental i vora 200 concerts. Amb tota eixa faena feta, i la que ja duia feta en Obrint Pas, es retira temporalment Xavi Sarrià. Fou precisament l'any 2013 quan el grup valencià va deixar els escenaris i ara és ell mateix qui decideix parar durant un temps per a "agafar forces". I és que, com queda reflectit a les xifres, el músic no ha parat. "La música ha estat el meu salvavides", assegura el mateix. Des que iniciarà la seua etapa en solitari, l'any 2017, Sarrià ha continuat el camí que va mamprendre a la seua joventut: lluitar per les arrels, la memòria i les històries silenciades. Així és que una de les cançons més estimades de la seua trajectòria ha sigut "No s'apaguen les estreles", BSO de la pel·lícula La mort de Guillem, sobre l'assassinat d'este jove de Burjassot. "Amb la música hem vibrat, hem estimat i ens hem curat ferides", deixa clar Sarrià.
Però fer-ho té el seu desgast i ara el músic sent que és moment de descansar. Això si abans de dir adeu, Sarrià ha anunciat dos concerts molt especials d'una gira que ha anomenat Música, ràbia i amor. Serà el 18 de maig quan es despedisca a València, al Palau de les Arts, un espai que -afirma- "volem conquistar i desbordar per a deixar ben clar que cap censura ens farà callar". I no serà fins al 14 de desembre, quan tornarà a actuar -ara sí per última volta- a la sala Razzmatazz de Barcelona.
"Fem música en la llengua en la qual ens van parir, que és també la llengua en la qual somniem, estimem, reneguem i vivim". Smoking Souls, la banda de rock de Pego, s'ha convertit en tota una referència per la seua reivindicació del valencià i la seua normalització. Han sigut dotze anys seguits de treball que s'han traduït en sis discs i en cançons convertides en veritables hits. "Nit Salvatge" acumula tres milions d'escoltes en Spotify, mentres que "Voltes de neu" i "Eterna força" més d'un milió. És per tot això que ara l'agrupació valenciana necessita una parada per a renàixer amb noves històries.
Després d'una gira de despedida, "Flors i finals", que han dut per tot el territori valencià, Smokings Souls baixa dels escenaris en el 2024 sense data fixa de tornada, tot i que donen per segur que tornaran. "Encara ens queden coses per a dir", afirmen.
El Diluvi s'ha convertit des de 2012 en altra de les veus indiscutibles de la música valenciana. Començaren versionant a Ovidi Montllor, però han sigut capaços de fusionar estils tan diversos com la cúmbia, el reggae, el folk, la rumba, la música tradicional i d'arrel valenciana, el que s'ha batejat com un mestissatge mediterrani, i ha donat pas al seu inconfusible estil. De la formació valenciana es recordaran sempre cançons com "I tu, sols tu", "Alegria" i "Tendresa Insubmisa". Cançons que els seus seguidors esperen que prompte tornen a pujar a l'escenari. Però no serà l'any que ve. Els valencians han anunciat també una parada temporal. Tal com expliquen, per motius personals no han tingut el temps que volien i necessiten per a tindre cura del projecte. I és així que necessiten donar-se un temps.
En el cas de Tardor, no t'atrevixen els valentins a dir si la seua és una parada d'uns anys o si les seues guitarres deixaran de sonar per a sempre. Així, pot ser que el del passat 18 de novembre fora el seu últim concert junts. La formació s'ha convertit en este temps en un dels màxims exponents de l'indie-pop en llengua valenciana i compten amb un currículum de 300 actuacions en directe i cinc treballs discogràfics. Sens dubte també han contribuït a la normalització del valencià, a més, mitjançant un estil musical poc casual. Però ara toca emprendre altres camins. "Calia un respir. No hi ha un context cultural favorable atés la incertesa sobre els suports institucionals a les indústries culturals, la pandèmia ens ha fet molt de mal i, a més, els components de la banda som més majors, amb més responsabilitats i menys temps per dedicar a la música. Tot eixe còctel explica el comiat", afirmava temps arrere el seu vocalista Àlex Martínez. Això sí, per la seua banda, el cantant continua vinculat a la música, mitjançat el seu projecte personal.
Si bé fou en novembre de l'any passat quan es van ajuntar per última vegada, no ho havien confirmat fins fa uns mesos: Manel se separa de forma indefinida després de setze anys. El quartet de Barcelona es va convertir gràcies al seu estil en una banda decisiva en la renovació de la música en català dels últims anys. Del folk-pop amb ukelele van anar evolucionant fins a l'electrònica i als ritmes més urbans, deixant pel camí temes tan sonats com "Benvolgut", "Al mar" i "Teresa Rampell". Ara els seus integrats continuen fent música per separat, si bé no descarten tornar algun dia a tocar junts.