La mare de totes les cúpules ha iniciat la seua restauració - Joaquín Guzmán

VALÈNCIA. Repte i convide a un esmorzar a algú que em demostre que hi ha una ciutat a Espanya amb més cúpules que València. La pena, coses del desenrollisme insensible i descontrolat, és que les més de trenta cúpules i cupulines que es disseminen per la ciutat, que en moltes ocasions no aconseguixen grandioses proporcions, queden per davall de les cornises dels edificis d'habitatges circumdants, mimetitzant-se en un entorn visualment massa sorollós. A eixa nòmina cal sumar les que rematen creuers de moltes esglésies de localitats pròximes a la capital. Doncs bé, si hi ha una que podríem batejar com la mare de totes les cúpules valencianes, esta és la de l'església de Sant Joaquim, popularment coneguda com l'església d'Escolapis, en ple barri de Velluters. Digam-ho sense por: es tracta d'una il·lustre desconeguda del patrimoni valencià, sobre la qual, a més, pocs sabien que des de feia un temps presentava danys importants en l'enorme estructura que precisaven d'urgent intervenció.

Amb la característica teula vidriada blava, emergix després de les cases d'un dels costats curts del rectangle que conforma la plaça Joan de Vila-rasa, i la seua connexió visual amb el centre històric més monumental amb fites tan pròximes com la Llonja, el Mercat Central o els Sants Joans seria magnífica, de no haver-se alçat allà pels funestos 70 un gran edifici que frega la criminalitat patrimonial, erigint-se un autèntic mur entre el Mercat Central i els Sants Joans i la nostra cúpula, per la qual cosa cap dels dos primers sap de l'altre i viceversa. És més, tal mola actua perniciosament a l'hora del que els urbanistes anomenen esponjar els barris, en este cas el de Mercat i Velluters. 

En fi, jo els convide que visiten este temple de planta circular (www.arsmagna.es), que admiren abans la seua elegant façana (una de les meues predilectes de València), es deixen sorprendre per les seues dimensions i pel seu interior amb escultures d'Ignasi Vergara i amb un xicotet museu en la galeria superior que recorre tota la circumferència. No els faig més spoilers.

Anem a la bona notícia: s'han iniciat els treballs de restauració de l'església, en haver-se aconseguit una part del finançament necessari per a dur a terme eixa complexa faena. La majestuosa cúpula, projectada per l'arquitecte de Pedreguer Antoni Gilabert (1716-1792), director de l'Acadèmia de Sant Carles, es caracteritza principalment per dos coses: per la seua grandària (24,5 metres de diàmetre i prop de 50 d'altura), que la porta a ser considerada com la segona amb el diàmetre més gran d'Espanya, després de l'església de San Francisco el Grande en el barri de la Latina de Madrid, i per estar inspirada en la mare de totes les cúpules d'Occident, que no és una altra que la del Panteó de Roma. No sé si les dimensions de la cúpula van exercir un poder en els seus alumnes perquè van assistir a les seues misses des d'Ignasi Pinazo, els germans Benlliure o l'arquitecte Santiago Calatrava.

Simposi

Com hauran comprovat, l'assumpte té substància, així que, en ocasió d'esta bona nova, el passat gener es va celebrar un simposi al mateix temple neoclàssic amb el títol Obert per obres, que va girar entorn del projecte i les obres de restauració de la cúpula, de la cúpula en si i el seu valor patrimonial i històric, de les cúpules d'Occident, de la construcció i ruïna de les cúpules valencianes, etc. En ell van intervindre grans coneixedors del tema com ara Manuel Muñoz, president de l'Acadèmia de Sant Carles, el professor Joaquín Bérchez, Luís Cortés, arquitecte autor del projecte, o l'arquitecte que signa el projecte de rehabilitació de la cúpula, el també arquitecte Rafael Soler, o Armando Antista de la Universitat de Palerm entre altres.

Entrant en el projecte en si, l'església de Sant Joaquim està necessitada d'una restauració integral tant des del punt de vista de la seua estructura com de l'adorn interior, la façana i la torre campanar. Donada la grandiositat de l'espai, es tracta d'una labor ambiciosa i, per tant, costosa, cosa que ha obligat l'Escola Pia a plantejar-se el projecte per fases. La primera correspondria a la més urgent, encara que siga la menys vistosa, i consistix a actuar sobre la coberta per a evitar les filtracions d'aigua i per a evitar els despreniments de teules des de la cúpula que ocasionalment es produïxen. Hui hi ha instal·lades unes xarxes de protecció que perjudiquen la imatge de l'elegant element arquitectònic.

Finalment, toca el xicotet apartat dels noms propis, que potser és una miqueta àrid, però en casos com el que ens ocupa no és que siga important, sinó que és fonamental, ja que sense la contribució desinteressada d'un grup persones al llarg dels anys, la cúpula dels Escolapis, o l'església de Sant Nicolau, dels Sants Joans, de Sant Joan de l'Hospital i així moltes altres intervencions (o, per contra, la feliç paralització d'altres que suposaven un atemptat patrimonial) no s'haurien dut a terme. És la societat civil, cavallers.

En el cas que ens ocupa, després de molt lluitar, s'ha obtingut del Ministeri una ajuda directa d'una mica més de 860.000 euros, i això per la contribució desinteressada de gent com el catedràtic del Politècnic Rafael Soler Verdú i de la seua filla Alba Soler, del també professor del Politècnic Luis Cortés Meseguer o els historiadors Josep Vicent Boira i Daniel Benito Goerlich, o de l'Acadèmia de Sant Carles. 

Per a que tot açò tinga virtualitat, l'arquitecte Luis Cortés, en col·laboració amb la Universitat Politècnica i en equip amb Maximiliano Ramírez, han elaborat un complet projecte dividit per fases. A més, és molt interessant que s'haja format una comissió assessora per amor a l'art integrada per especialistes de la talla de per Rafael Soler, Arturo Zaragoza, Joaquín Berchez, Javier Benlloch, Mercedes Gómez Ferrer o Luis Tatay. La citada comissió no és tancada, i per tant està oberta a la participació de nous membres, tenint clara vocació de donar una major difusió al monument i continuar fent força per a completar el finançament necessari. 

Dit açò, el total, que ascendix a quatre milions d'euros, encara està una lluny d'aconseguir-se, pel que des de l'Escola Pia continua la busca de mecenes. Són ja vint anys, així que, seguim.