Les esglésies de València es posicionen en el panorama cultural de la ciutat - J. Guzmán

VALÈNCIA. Les més de vint-i-cinc esglésies de la nostra ciutat que podem denominar “històriques” són peces d'un gran museu unit per amplis corredors que són els carrers de Ciutat Vella. Uns temples que han viscut, en silenci, en un estat de total abandó durant les dècades que abasten tota la segona mitat del segle XX, després dels episodis de destrucció patits durant els anys 30 de la centúria precedent. Amb el canvi de segle es va començar a albirar un canvi de rumb, una nova vida, amb les campanyes de la Llum de les Imatges, una fita de gran importància en este sentit, en les quals es va escometre la intervenció en el patrimoni arquitectònic interior i exterior de diversos immobles i també sobre nombroses peces del patrimoni moble de les parròquies. També la mateixa Seu, en la primera edició d'aquelles campanyes, en 1999, va ser objecte d'una restauració integral. Després esclataria la notícia del descobriment “casual” dels més que rellevants frescos renaixentistes de l'altar major, sobre els quals tant s'ha dit ja. Una miqueta més tard, entre els anys 2009 i 2010, amb aquella edició titulada Gloria del Barroc revelem els esgrafiats de l'església de Sant Esteve, els magnífics estucs i enrajolats ceràmics de la de Sant Joan de la Creu o els casetons del segle XVI sobre l'altar en la volta de l'església de Sant Martí. Els exteriors també van ser restaurats i molts valencians van mirar les seues esglésies amb nous ulls.

Més avant, a partir de 2012, vindrien les celebrades restauracions en diverses fases escomeses per la Fundació Hortensia Herrero de l'església de Sant Nicolau i els seus magnífics frescos, l'exterior de l'església, la capella de la Comunió i, recentment, la seua sagristia. En l'actualitat, la citada fundació du a terme el gran projecte de recuperació dels frescos de Palomino, i la restauració tant interior com exterior de l'església dels Sants Joans, principalment la façana que dona a la plaça de Bruges amb el seu gran i encegada rosassa sobre la potent porta barroca i la important torre campanar. Parlant de campanars, era una assignatura pendent i urgent la intervenció sobre la torre de l'església del Carme o parròquia de la Santíssima Creu. Una de les més espectaculars del centre històric, que es trobava en un estat deplorable fins al punt d'estar embolicada d'una malla protectora pels despreniments. Em congratule en comprovar ja ha sigut rehabilitada i lluïx neta la seua pètria estructura coronada perl “cupulí” i el penell en forma d'àngel, coneguda popularment com el Angelot del Carme. Pareix que d'uns anys arrere hi ha una sort de “sana competència” entre les parròquies per exhibir les possibilitats patrimonials de cada temple.

Altres esglésies han anat recuperant espais, hui visitables, que romanien tancats al públic com el cementeri medieval de l'església de Sant Joan de l'Hospital que es “va inaugurar” l'any 2016, culminant una admirable recuperació de tot el conjunt arquitectònic, o la torre de l'església de Santa Caterina a la qual es pot accedir per a poder albirar la plaça redona des d'una perspectiva insòlita. També recentment es va inaugurar l'accés al tambor de la gran cúpula de l'església de Sant Joaquim, o de l'Escola Pia, on s'ha instal·lat un xicotet museu amb patrimoni moble i obres d'art de la congregació.

Recentment ens congratulàvem de la notícia sobre l'inici dels treballs de la restauració de la citada cúpula amb greus problemes estructurals. L'empresa valenciana Ars Magna du a terme la visita guiada d'esta església així com activitats musicals tant ací com en la de Santa Caterina (arsmagna.live). Parlant de museus no podem oblidar que l'any 2016 es va inaugurar el nou museu de la Seu i una posterior ampliació en el 2018 amb una sala dedicada a pintura barroca. Suma i seguix. En definitiva, començava este text al·ludint a un segle passat de foscor i abandonament i hui podem dir que per la suma de la iniciativa pública, és a dir de tots, i la privada la recuperació patrimonial pot qualificar-se d'espectacular.

Coincidint amb estes actuacions, alguns temples, aprofitant la irresistible estirada del turisme veuen en les visites guiades un recurs econòmic, sobre el que, a priori no tinc res a dir que no siguen enhorabones: generen treball i beneficis de tota classe. Així ho fa Sant Nicolau o els Sants Joans a la qual fa uns dies no vaig poder accedir llevat que abonara la corresponent entrada. L'amable jove de l'entrada em va informar que si volia entrar lliurement hauria de fer-ho de 8 a 10 del matí. Com deia, no estic en contra d'està monetització, però potser s'hauria de pensar més en els veïns i crec que es podria articular alguna fórmula d'accés lliure prèvia acreditació de la condició resident.

No és una cosa que em lleve la son: fa uns dies em comentava una persona que l'accés pels granadins a l'Alhambra és lliure i gratuït, la qual cosa em mereix tot l'aplaudiment. En l'article passat parlava d'una transformació gradual del centre històric i dels barris que el componen, per a acabar en una sort de no-barris a conseqüència del progressiu abandó com a espai de residència de molts dels seus habitants. Unes certes limitacions d'accés a alguns dels temples, que sempre han sigut d'accés lliure encara que siga per a resar un Parenostre o admirar uns instants els seus frescos de camí al treball, no ajuden a recompondre la situació sinó tot el contrari.

Finalment, volia fer un esment especial a l'església dels Jesuïtes, i no únicament perquè que soc antic alumne, com ho van ser mon pare i el meu iaio, sinó per l'admirable labor que està desenvolupant un magnífic equip de professionals. Un exemple dels fruits que pot donar la iniciativa privada tant en al recuperació del patrimoni, amb la restauració de l'església, el millor exemple de temple neobizantí de la ciutat, i d'elements com el seu òrgan, les vidrieres que la circumden la restauració de les quals pel taller de l'especialista Ximo Roca s'acaba d'iniciar, com també la programació eminentment musical en eixe espai tan especial. Una iniciativa valenta perquè, cal dir-ho: no és fàcil en una ciutat de la grandària de València aventurar-se amb una programació d'esta classe perquè l'oferta no és poca i moltes vegades costa mobilitzar al públic i traure'l de casa. No obstant això, em consta que la resposta està sent més que esperançadora. Després del reeixit cicle de tardor ja s'està tancant el de primavera que coincidirà amb Setmana Santa, del 5 al 8 d'abril i en el qual se celebraran quatre concerts amb un repertori compost per als dies de Pasqua com l'extraordinària integral de les “Leçons de ténèbres” del compositor barroc francés Michel-Richard Delalande i música espanyola i valenciana com un oratori d'Antoni Ortells, qui fora mestre de capella de la catedral de València en el segle XVIII amb el qual es contribuïx a recuperar repertori que és patrimoni valencià molt poc conegut i interpretat. En tot cas, prompte es publicarà la programació en la seua excel·lent pàgina web. N'estarem atents.