La Wagneriana: l'extraordinari llegat de l'orquestra d'Alacant - Pascual Rosser

Se la va anomenar de diverses maneres conforme va anar evolucionant en l'entramat cultural de la seua època. Així, els seus noms van ser la Sociedad de Conciertos de Alicante, La Wagneriana, La Invencible, o l'Orquesta Española. Va tindre molta fama, no ser només una organització local. Va despertar l'admiració de tots i va generar un gran respecte per la seua qualitat. Va gravar fins a 16 discos de pissarra amb els segells discogràfics d'Odèon i Regal, ni més ni menys.

Deixen que els ho explique des del principi. Esta orquestra va nàixer a Alacant a principis del segle XX, concretament en 1903. Va deixar de sonar la seua música en directe a partir de 1937, la Guerra Civil espanyola va acabar amb ella, com amb tantes altres organitzacions de la vida cultural espanyola.

Era una orquestra d'instrumentistes de pols i pua de bandúrries, llaüts i guitarres. Imaginen el so de les seues composicions, havia de ser una meravella. "Va ser la primera gran orquestra de plectre de la província d'Alacant i, al seu torn, una de les formacions més destacades de la música alacantina a principis del segle XX", en paraules del músic Jaume Gosálbez i Lloret, titular del monogràfic sobre esta orquestra de la col·lecció Il·lustres Alacantins que va editar l'Ajuntament d'Alacant quan Sonia Castedo era alcaldessa.

La seua Junta Directiva la van formar músics i representants de la societat civil alacantina. Vejam. President, doctor Fulgencio Romero; vicepresident, Julio Rameta; secretari arxiver, Francisco Carratalà; tresorer comptador, Juan Guillén; president honorari, el ja reconegut doctor Jose María Esquerdo.

Quasi un any després de la seua creació, l'11 de maig de 1904, va arribar el gran dia. Es presentaven a la societat alacantina. I ho van fer de la millor manera possible, amb un concert en el Teatre Principal, dirigits per Marcos Ortiz Martínez, qui, al seu torn, era el director de la famosa Banda del Regiment de la Princesa a Alacant. Van interpretar Simfonia de l'òpera Guillermo Tell de Rossini i Rapsòdia Hongaresa de Liszt. El concert es va organitzar a benefici de l'Associació de la Premsa Alacantina.

Va ser un èxit extraordinari. El diari La Correspondencia de Alicante es va fer ressò d'ell manifestant que "no había anoche ni una localidad vacía (…). En bandurrias, laúdes y guitarras es cosa que produce asombro entre los inteligentes (…). Aplausos, gritos de entusiasmo, ardientes manifestaciones de agrado produjeron la ejecución de la Sinfonía de Guillermo Tell. Todo el público celebrando el debut de tan notable orquesta, pero donde el entusiasmo rayó el delirio fue al terminar la brillante página musical de Liszt". No hi ha dubte que els assistents van gaudir molt d'aquell esdeveniment cultural. El diari nomenava els membres de l'orquestra, just homenatge a la seua estrena tan aplaudida. Eren: Camilo Alcaraz, Miguel Carrillo, Francisco Carratalà (llaüt solista), Juan Guillén, Rafael Juan, Elio López, Salvador Lidón, José Llobregat, Enrique Pastor, Alfredo Marcili, Francisco Rodríguez i Julio Rameta.

Permeten-me alguna anècdota curiosa o esdeveniment important relacionats amb l'orquestra. Miren. S'imaginen quina era la seua indumentària en els concerts? Ara els ho dic. Es componia de smoking, jupetí blanc, pantalons negres i sabates de xarol, costejat tot pel president Fulgencio Romero.

L'orquestra va actuar en importants teatres i sales de concerts. Un d'ells estava programat per a participar en els festejos de l'enllaç real entre Alfons XIII i Victòria Eugènia de Battenberg però, a causa de l'atemptat anarquista contra els reis d'Espanya el 31 de maig de 1906, es van cancel·lar els festejos que havien de realitzar-se en el Palau Reial de Madrid. Però no es van quedar sense concert, al final el van realitzar en el Palau de José Canalejas, llavors President del Congrés dels Diputats, així com en les instal·lacions del Cercle de Belles arts de Madrid. Tal era el reconeixement al seu art que tocaven els seus instruments en els llocs més importants de la capital d'Espanya.

Després dels concerts de Madrid, la Wagneriana va tornar a Alacant "amb la satisfacció d'haver estat a l'altura dels esdeveniments, a més el reconeixement de la premsa fa que la seua repercussió musical s'amplie de l'àmbit local al nacional, sent el preludi d'innombrables fites i concerts. El mes d'octubre del mateix any, la Wagneriana es traslladarà al certamen nacional de rondalles celebrat a Lugo, aconseguint el primer lloc i guanyant-se el sobrenom de La Invencible", en paraules de Jaume Gosàlbez i Lloret.

Per al guitarrista alacantí Nacho Rodes, La Wagneriana "va ser una de les orquestres més importants d'Espanya". Rodes va escriure un interessant assaig, titulat "La orquesta Wagneriana de Alicante: un fenómeno cultural y social" en la revista Canelobre núm. 71 (2020), dedicada al món de la guitarra a Alacant, editada per l'Institut Juan Gil Albert.

Al llarg de la seua història els directors de La Wagneriana van ser el mencionat Marcos Ortiz, a més de Juan Latorre, Vicente Poveda i José Torregrosa. Els seus directors convidats van ser Ernesto Villar i Oscar Esplà. Els seus músics van interpretar partitures de transcripcions i arranjaments de Beethoven, Wagner, Rossini, Listz, Puccini, Granados, Albéniz, Chapí … Molts foren els èxits de La Wagneriana, entre ells tocar en l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. I moltes foren les ciutats, a més d'Alacant, on els aplaudiments dirigits a La Wagneriana van tindre gran repercussió nacional i internacional, com va ocórrer a París, Orà, Madrid, Barcelona, Mallorca, València…

Fidel deixebla de La Wagneriana és l'actual Orquestra Batiste Mut, dirigida per José Antonio Pastor Ruiz, del Campello, en la qual -després d'un ardu treball de recerca- van reunir documentació i diversos materials per a perpetuar la memòria de la primera gran orquestra de plectre de la província d'Alacant. L'han reproduïda en concerts i exposicions, a més de l'edició d'un cedé presentat durant un certamen a l'Auditori de la Casa de la Cultura del Campello el 28 de març de 2015.

Recentment els mitjans de comunicació s'han fet eco de la notícia que les rondalles i orquestres de pols i pua valencianes han sigut declarades Bé d'Interés Cultural Immaterial. I amb esta crònica recordem l'orquestra La Wagneriana per a contribuir al fet que el seu llegat continue viu. Que així siga.