Les abelles i la 'pinyolà': qui pol·linitzarà els alvocats i els kiwis?

CASTELLÓ (EFE). La mortalitat dels bucs d'abelles en els últims tres anys, en els quals el cens apícola podria haver descendit fins a un 50%, i l'aplicació de l'acord de la pinyolà, que obliga a retirar bucs de les zones citrícoles, "amenacen la pol·linització de cultius com l'alvocat".

Així ho denuncia en un comunicat la Coordinadora Llauradora del País Valencià-COAG, que alerta que els esdeveniments climàtics extrems, com les pluges persistents de primavera dels tres últims anys, i els problemes derivats de la Varroosis han minvat la producció de mel i han delmat la cabanya apícola. "S'estima que el cens apícola actual pot haver-se reduït en un 40-50% i els bucs enfronten la primavera en un estat de feblesa que no és habitual", indica l'organització.

L'entitat també denuncia que la reducció d'abelles disponibles per a pol·linitzar cultius de primavera "serà més acusada" degut l'aplicació d'un nou acord de la pinyolà del Consell que obliga a la retirada dels bucs d'abelles de les zones citrícoles durant els mesos d'abril i maig de 2023.

"Les abelles, bocs expiatoris"

COAG assegura que fa 30 anys que les abelles són utilitzades com a "bocs expiatoris" d'un problema "creat per la falta de planificació de les varietats de cítrics, l'única responsabilitat de la qual és dels citricultors i de la Conselleria d'Agricultura". A son juí, quan es planten varietats compatibles adjacents sense control l'aparició de llavors "és un problema lògic", però les abelles són "un subjecte passiu i és una fal·làcia descarregar la responsabilitat en els apicultors quan la solució del problema passaria per ordenar les plantacions d'híbrids de mandariner".

Així, l'organització agrària considera que el "greuge" per al sector apícola valencià "és major quan existixen altres opcions per a recuperar la convivència com l'emmallat, varietats d'híbrids sense problemes de llavors o fins i tot tractaments efectius basats en el sofre". I, a més, el cens d'apicultors professionals ha caigut a la mitat en la geografia valenciana durant l'última dècada. 

Falta d'ajudes

En COAG se senten "defraudats" per la Generalitat: "Ha escatimat les ajudes agroambientals a l'apicultura pels seus beneficis en la pol·linització que els apicultors de la resta d'autonomies venen percebent des de fa més de deu anys", indica, per a afegir que se senten "discriminats i perseguits per l'aplicació de la pinyolà durant trenta anys".

En l'entitat també afirmen sentir-se "impotents davant els desastres climàtics que tant estan afectant este sector" i subratlla que amb esta perspectiva "la renovació generacional és quasi nul·la i no són pocs els jóvens apicultors que traslladaran la seua explotació a Castella-la Manxa, on si que hi ha un decidit suport institucional a l'apicultura".

Perjudicats altres cultius a l'alça

"Si sumem la decadència crònica de la resta d'insectes pol·linitzadors en els ambients agraris a causa de la destrucció d'hàbitats i l'ús intensiu de fitosanitaris, el resultat pot ser molt negatiu per a cultius com l'alvocat i el kiwi, la distribució i l'època de floració del qual coincidix amb els cítrics", advertixen.

Segons explica el sindicat agrari, els cultius d'alvocat han experimentat un augment considerable en els últims anys a causa de la falta de rendibilitat dels cítrics i se situen disseminats en les zones més càlides de l'àrea citrícola. COAG indica que les abelles mel·líferes són un pol·linitzador molt efectiu de les flors d'alvocat, però és convenient que la densitat de bucs siga alta, ja que les abelles tenen una major preferència per les flors de cítrics (5-10 bucs per hectàrea).

Per a garantir la correcta producció dels cultius i la flora natural que compartixen territori amb els cítrics i que coincidixen en la seua època de floració, des de l'organització assenyalen que seria necessari assegurar la presència abundant d'abelles mel·líferes.