Lluís Ibáñez Melià exposa a Morella la seua obra fotogràfica sobre el pas del temps i la despoblació als Ports i el Maestrat - Sara Cano

CASTELLÓ.  "Conéixer és estimar i estimar és voler conservar." El valencià Lluís Ibáñez Melià (Benicarló, 1955) creu profundament en els principis d'esta frase i així es reflectix en la seua obra fotogràfica, on queda patent la seua preocupació pel territori, en concret, de les comarques del nord. Un territori, com alerta, "que ha viscut una gran transformació, que s’està buidant de població i que de la seua secular personalitat ja no queda més que algunes empremtes, petjades d’una quasi desapareguda societat rural i que només el record pot fer reviure."

La major part de la producció d'Ibáñez es focalitza als Ports i el Maestrat. Allí ha anat construint la seua obra, mogut pel seu interés en els elements identitaris que conformen i definixen les geografies: aspectes naturalístics, etnogràfics, arquitectònics o sociohistòrics.

Una xicoteta part d'eixe amor pel territori es pot vore des de principis d'octubre en una exposició a Morella que forma part del festival de fotografia provincial Imaginària. Per exemple, "El pas del temps a La Font de Llaves" mostra les instantànies que, cada primer de mes, el benicarlando ha pres d'un grup de xops. Des de la mateixa posició, amb la mateixa focal i diafragma, ha anat documentant el pas del temps. Un altre dels elements que condicionen la seua obra.

"Vista des de fora pot semblar una obra que simplement parla de natura, per a mi és molt més important. Anar des de fa anys el mateix dia de tots els mesos fins a La Font de Llaves és com una manera de capturar el temps, de prendre consciència del seu pas. Quan eres jove no t'adones de la seua importància, és com tindre un poal ple d'aigua; però quan eres major veus que cada volta en queda menys. Per això volia prendre consciència del pas del temps", explica Ibáñez, qui actualment continua capturant com canvia el paisatge. No hi ha els mateixos arbres, alguns han mort, d'altres continuen.

Alhora, el mateix fotògraf ha vist notar el pas del temps en ell. Mentres que en la primera sèrie que va fer, les imatges estaven preses de manera digital i en colors, la segona -i amb la qual seguix ara- està presa de manera analògica i en blanc i negre. "He intentat fer les coses més a poc a poc, sent més amo de la meua realitat. Quan fas una fotografia en una càmera digital, part de la teua decisió la pren el programa informàtic, mentres que quan la fas de manera química, no hi ha una tercera persona pel mig, és la teua relació amb el que veus", afirma.

D'altra banda, les imatges en blanc i negre requerixen també més temps per a ser interpretades, ja que el canvi entre un més i altre és més sotil. "Has de fixar-te i estar-ne pendent. En esta exposició si vas caminant mentres mires les imatges no percebràs els canvis. Com van creixent les fulles i com apareixen les vaques".

Fer visible el despoblament

Com dèiem, "estimar és voler conservar" i en el cas de Lluís Ibáñez sempre ha tingut clar que la seua obra partiria de sa casa, perquè és sols així com es pot transmetre la seua bellesa i la seua transformació. "Hi ha un llibre que es diu 'Tao Te Ching' que defén que es pot encontrar el 'tao' (el sentit de la vida) sense eixir de casa. Jo no necessite anar als Estats Units a fotografiar sequoies, tenint oliveres ací; com tampoc necessite les cases típiques americanes, tenint ací la pedra seca". Altres de les seues sèries mostren les orquídies autòctones, "menudes, discretes, escasses, diverses; amenaçades sovint, remotes a vegades; però sempre bellíssimes". No són pocs els arbres, en general, que ha capturat.

També hi ha treballs que aprofundixen en la idea del despoblament. Des de la quantia d'hostals que han quedat abandonats, fins a totes les ruïnes que hui en dia es poden trobar. En concret, el fotògraf ha volgut aprofundir en quan i per què comença este canvi al nord. "Els sociòlegs ens parlen de la crisi dels anys 60, però pel camp em deien que era arran dels maquis. Llavors em va interessar saber què va ser allò tan determinant que va canviar el rumb de les nostres terres. Hi ha moltes maneres de conservar la memòria. Per una banda, puc estar fotografiant arbres als quals la gent fins i tot ha posat nom, com també puc estar fent-ho dels maquis", conclou. 

La mostra que ara ocupa la Sala Gòtica de l'Ajuntament de Morella es pot visitar fins a l'11 de novembre.