Lluny del país de Mai Més

Peter Pan. Només amb pronunciar aquest nom més d'una persona tindrà irremeiablement al cap aquella pel·lícula de Disney en la qual el seu protagonista era un xiquet que no volia créixer, un xiquet que vivia al país de Mai Més envoltat de pirates, fades i indis on gaudia de mil i una aventures al costat d'altres xiquets i xiquetes com ell: els xiquets perduts. Aquesta història, escrita per J. M. Barrie a principis del segle XX, ens situa en mons fantàstics, moltes vegades allunyats d'una terrible realitat, que no és una altra que precisament la situació contrària: xiquets i xiquetes que d'un dia per a un altre veuen truncats els seus somnis i als quals se'ls ha arrabassat la seua infància de colp. Xiquets i xiquetes que viuen molt lluny del país de Mai Més.

Hui, 12 de juny, es commemora el Dia mundial contra el treball infantil, i és que les dades no són encoratjadores. Segons les últimes xifres oficials, s'estima que més de 150 milions de xiquets i xiquetes en el món treballen i quasi la meitat d'ells, uns 73 milions, fan treballs perillosos. Però, quan es considera que un treball és perjudicial per a un xiquet o xiqueta?

Segons l'article 32 de la Convenció dels Drets del Xiquet, es reconeix el dret del xiquet o xiqueta "a estar protegit contra l'explotació econòmica i contra l'exercici de qualsevol treball que puga ser perillós o entorpir la seua educació, o que siga nociu per a la seua salut o per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral o social". És a dir, que estaríem parlant de treball nociu en el moment en el qual aquest entra en conflicte amb altres drets del menor, com el seu dret a l'educació o a la salut, o fins i tot un dret que moltes vegades queda en l'oblit, com és el seu dret a jugar.

Aquests xiquets i xiquetes, que treballen espentats per la pobresa, les desigualtats o els conflictes armats, sobreviuen en terribles condicions, que inclouen amenaces físiques, violència sexual o pobresa severa. Són obligats a realitzar llargues jornades de treball a canvi de molt poc o de res, i en moltes ocasions són considerats com un simple objecte per part dels seus "amos", els qui els humilien, els sotmeten a abusos, els lloguen o els venen. Són treballs que fan que la història de Peter Pan i els xiquets de Mai Més ens semble, mai millor dit, un conte de fades.

Les formes més freqüents d'esclavitud infantil les podem trobar en el tràfic, l'explotació sexual, els xiquets soldats, el treball forçós en la mina, en l'agricultura, el matrimoni infantil forçós o en l'esclavitud domèstica. Formes de violència cap a la infància que condicionen el present i el futur de milions de xiquets i xiquetes a tot el món.

I molts us preguntareu què es pot fer per a no ser còmplice d'aquesta xacra. En l'àmbit individual la resposta és molt simple: informació. És necessari que tothom invertisca temps a saber, per exemple, d'on vénen els productes que adquireix o que consumeix.

Les organitzacions supraestatals també tenen molt a dir, adoptant polítiques que garantisquen el compliment dels drets dels xiquets i xiquetes a tot el món i fiscalitzant a empreses i organitzacions perquè no vulneren aquests drets, per exemple, en qualsevol etapa del procés de producció d'un bé o servei, sobretot d'aquelles que estan deslocalitzades.

I en l'àmbit Estatal és urgent i necessari que el nou govern, previsiblement encapçalat per Pedro Sánchez, impulse definitivament una Llei que protegisca a la infància de qualsevol tipus de violència. Perquè la infància no pot esperar més i ha d'estar protegida davant de l'explotació, els abusos, el maltractament i, en definitiva, ha de tindre dret als seus drets, valga la redundància. Cada dia que passa sense lleis com aquesta, un dia més que arribarem tard per a molts menors.

I si Sánchez vol un bon exemple en matèria d'infància, no cal que se'n vaja molt lluny: que li pegue una ullada a la Llei de Drets i Garanties de la Infància i l'Adolescència, impulsada per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i aprovada per les Corts valencianes l'any passat, i que situa per primera vegada en la història als xiquets i xiquetes com a subjecte de dret al nostre territori.

Aquest és el camí que cal seguir des de les administracions, només així aconseguirem una societat més justa i igualitària. Només així podrem aconseguir un món millor en el qual tots els xiquets i xiquetes, independentment d'on hagen nascut i de les seues circumstàncies, puguen gaudir plenament dels seus drets. Un món on només hagen de preocupar-se de pensar en històries fantàstiques i països que visitar com el de Mai Més.

Miguel Giraldos és periodista i comunicador, vocal del Consell de la Joventut, i membre de Joves PV - Compromís