Manu Górriz: "Les vesprades televisives són dures, però si no acceptes el repte, no en traus res"

VALÈNCIA. Nyas coca! és una de les grans apostes d'À Punt per a la seua nova temporada. Un concurs en el qual una parella de familiars s'enfronten a les anècdotes més atrevides de la seua biografia. El concurs, que es va estrenar la setmana passada en les vesprades de la televisió pública, té l'objectiu de revitalitzar una franja estratègica per a l'audiència. Per això han confiat la conducció del programa a l'humorista Manu Górriz, que ha atés les preguntes de Culturplaza.

- Què tal esta primera setmana d'estrena? Quines han sigut les primeres sensacions?
- Estem molt contents, la veritat. Vam fer una arrancada molt bona i ara el que hem de fer és mantindre-la, que és on està la complicació de la televisió. Però bé, com dic, estes primeres emissions han sigut molt bones; estem molt contents i pense que en la cadena també ho estan.

- El format és una adaptació de The Awkward Game Show, dels Estats Units. T'has estudiat en els programes d'allà per saber què es podia adaptar a la televisió valenciana i què no?
- Sí, al principi l'equip em va passar els programes americans i vaig revisar-los per a vore com ho feien ells. És l'equip en realitat qui ha dissenyat l'adaptació. Sí que és veritat que el programa d'allà està presentat per un monologuista d'stand-up, com és el meu cas. Ha sigut una bona font d'inspiració, sobretot perquè porta sis anys d'emissió. També ens hem fixat en la parafernàlia, perquè clar, la televisió en els Estats Units és un altre món.

- Precisament et volia preguntar per l'adaptació. Fins i tot en el títol del programa, Nyas Coca, es veu que hi ha una intenció de fer-ho a la valenciana. Supose que ja en les primeres gravacions es nota com som.
- Clar, eixa adaptació era necessària, perquè en els Estats Units tenen altra manera de vore la vida. Allà és molt habitual que als 18 anys els jóvens se'n vagen de casa a la universitat i els pares ja no saben molt d'ells, viuen la seua vida de manera molt separada. Ací és molt diferent: estem molt apegats als nostres pares i mares, tenim altres dinàmiques familiars. Per això havíem de pensar el programa tenint en compte els nostres costums.

- Quins són els principals reptes en la presentació del programa?
- Per una banda, és molt important la interacció amb els concursants. Una interacció que siga divertida, però que en cap moment puga ser ofensiva; que la gent estiga a gust i fer bromes amb ells sempre des del respecte. I, per altra banda, la improvisació, la capacitat de respondre al que ells estan plantejant. Tenim la sort que en la nostra comèdia de monòlegs és molt habitual. Sempre estem parlant i interactuant amb el públic. En este programa també és rellevant poder portar als concursants al teu terreny.

- Com les famílies concursen uns quants dies, es nota la diferència en la confiança que tenen a l'hora de contar intimitats?
- Sí, a mesura que els programes van avançant, van agafant més confiança. Ara ja s'està començant a emetre, però quan gravàvem i venien no havien vist cap programa, no tenien clar què es trobarien. És un format al qual tenen cert respecte pel que puga eixir de la seua família... Però ara que ho tenen més clar, s'ho passen de meravella. Una vegada passa el primer programa, ja en volen més. I quan arribem a l'últim et diuen que es quedarien més dies.

- Com es fa per a arreplegar tantes dades i històries, i sobretot, tindre certa garantia que no s'estan preparant el programa o durant la mateixa gravació?
- Això és responsabilitat del nostre equip, que és fantàstic. És espectacular el que fan. Estan molt de temps amb ells des que arriben abans de la gravació amb entrevistes per a traure informació —molts tenim informació de la nostra vida al cap, però si et pregunten directament que contes una anècdota, potser no eixirà. S'ha d'anar parlant i traent a poc a poc eixes històries—. Per altra banda, els companys també s'encarreguen d'aïllar les parelles des que arriben per a que no es puguen contar res. No els deixen anar a soles ni al lavabo, pràcticament!

- Què vos esteu trobant en eixos draps bruts?
- Ens estem trobant moltes situacions: algunes d'amor, altres de sexe... Bé, el sexe està ahí i s'ha de parlar sobre això sense problema. Tot fluïx sense dificultat. Moltes vegades ens fem la idea que els teus pares o els teus fills s'adonen que tinc una fantasia o una altra, quan tot el món té fantasies i no passa absolutament res. Quan ho conten, l'altre somriu i ja està, no fa falta fer un món d'això.

- Supose que ja tindreu alguna anècdota de reaccions en directe...
- N'hem tingut alguna, sí, però no te la puc contar per a no xafar la sorpresa. Més d'u es queda blanquet en escoltar alguna història, però després sempre acaba bé i s'abracen i se soluciona tot.

- No vull pecar de ser massa autoreferencial, però els valencians som desenfadats i tindrem històries a contar...
- Sí, som molt divertits i amb un caràcter molt obert. Tenim moltes anècdotes. Per exemple, ja ha eixit unes quantes vegades la història de "vam estar al cotxe intimant en mitat del camp amb por que no vinguera el llaurador"... Mare de Déu, el que hauran vist els llauradors valencians!

- Quin repte fer un concurs en la vesprada televisiva, ara que totes les cadenes estan deixant el cor de costat i tenen com a programa estrella d'eixa franja un concurs!
- La televisió està en contínua evolució. Tot canvia i és un gran repte. La vesprada és dura i n'hi ha molta competència. Però és un gran repte que s'ha de afrontar, i cal fer-ho: qui no accepta el repte no en trau res.