CASTELLÓ. El desenvolupament social i econòmic de Morella no s'entén sense la tradició tèxtil de la localitat des de l'edat mitjana. Una època en la qual es van comptabilitzar fins a 500 telers treballant la llana. Faixes, mantes morellanes o toquetes són elements emblemàtics de la indústria de la capital dels Ports i que segueixen formant part del vocabulari laboral al municipi, a pesar de la crisi contínua que pateix el sector.
Un exemple de resiliència és l'empresa Jesman, creada l'any 1918 amb el nom de Valero Gasulla, i que gestiona Jesús Ortí des de 1990. "Quan es van jubilar els membres de la família que la regentava des de feia més de 70 anys, no volien que es tancara i van buscar un relleu i a mí em va resultar atractiu en aquell moment... i ja portem 24 anys de gestió", explica Jesús.
L'empresa de gèneres de punt, manté l'esperit dels seus inicis, encara que el desenvolupament industrial ha suposat un pas endavant en l'evolució de la firma. "Hem incorporat telers mecànics i electrònics, cosa que ens ha obligat a formar-nos en eixe apartat, però mantenim el caràcter artesanal i l'esperit de la firma, i encara produïm 20.000 toquilles a l'any, que sempre ha sigut la peça més característica", assenyala el gerent.
Una continuïtat que també es reflecteix en la seua filosofia, ja que és una de les poques empreses tèxtils de la comarca, si no l'única, que encara elabora tota la seua producció a Morella i no ha externalitzat el treball als països asiàtics, a pesar del cost econòmic que suposa. "El fet d'estar situats a les comarques rurals ens penalitza a l'hora de demanar serveis com, per exemple, els de mecànics de reparació de la maquinària, i ens costa més diners que si estiguérem en les àrees metropolitanes, però, en canvi, els impostos que paguem són els mateixos", argumenta Ortí.
No obstant això, el caràcter emprenedor de la firma i la constància a l'hora d'innovar han sigut fonamentals per al seu desenvolupament. Així, s'ha adaptat als nous temps i ha anat ampliant el seu catàleg de productes per a obrir-se nous mercats. "En aquests moments treballem molt els complements per a trages regionals amb un valor fonamental, que és la personalització del producte i l'acabat artesanal i amb una gamma de 30 colors, que és el que ens diferencia dels productes que venen de la zona d'Àsia".
Així, peces de roba i complements de la indumentària tradicional del País Basc, Navarra, Andalusia, Catalunya, i també la Comunitat Valenciana, com les toquilles, kaikus (jaqueta típica basca), mantons, barretines o mitenes, entre d'altres, són alguns dels productes més importants que s'elaboren als telers de Jesman. Tot està teixit en punt i confeccionat a mà per a aconseguir un producte artesanal, explica Jesús Ortí. En aquesta línia, més tradicional, la firma de Morella manté la producció de roba per a home i dona, com jaquetes amb cremallera, suèters, bufandes i també conjunts de roba per a bebés.
Els principals clients de Jesman són comerços i magatzems tradicionals de tota Espanya, sobretot, de les comunitats per a les quals confecciona els complements de la indumentària tradicional. No obstant això, també té encàrrecs de dissenyadors per a teixir productes exclusius de punt. Un altre apartat del catàleg de l'empresa dels Ports és la confecció de bufandes per a col·lectius, penyes i equips de futbol des de fa uns 10 anys. Un dels encàrrecs que ha tingut en aquestes darreres temporades va ser el de la bufanda commemorativa de la final de l'Europa League que va disputar el Villarreal l'any 2021 a Gdansk.
Però la visibilitat de la firma de Morella no es queda a Espanya i també té clients a Anglaterra, on diversos establiments li encarreguen jerseis de cotó vintage que solen ser dirigits a vestir apassionats de les motos de l'estil Los Ángeles del Infierno i també bufandes de llana, que són molt apreciades, explica el gerent.
En l'actualitat, Jesman té 5 treballadors i confecciona peces de roba que suposen la utilització de vora 10.000 quilos de fil a l'any en una aposta de mantindre i recolzar l'economia de la comarca i defensar l'entorn rural.
