Nando és el retrat dels nous llauradors - Fernando Miñana

Sona l'aigua que corre per la séquia mentres uns gossos no paren de lladrar a l'intrús. Fa molt fred en esta senda rodejada d'horts a Sueca, on un home major carrega poals d'aigua de la séquia amb unes mans dignes del Genovés. Davant, una barraca apunta per damunt d'una malla que delimita el terreny, envoltada per mitja dotzena de palmeres. Al costat, en una altra parcel·la, més palmeres. Nando Durà explicarà després que es van posar de moda quan corrien els diners fàcils, en els temps en els quals la taronja es pagava com es pagava, i que després, quan molts van abandonar les terres, allí es van quedar les felices palmeres.

Nando no sembla tindre fred i, lluny d'encorbar-se per les baixes temperatures, presenta una bona planta, encara que es cobrix el cap amb un capell negre amb les lletres de Berlín, al front, en blanc. Saluda com amb pressa, sense moltes floritures i el rostre seriós, i per això dona la sensació de ser un jove eixut. Però després, amb la xarrada, s'anirà destensant i fins i tot acabarà somrient i gastant alguna broma. Però al principi no. Al principi aplega a la nau que té prop del camp de tarongers en el qual ha volgut ser retratat i el primer que fa és lligar a Flama, una femella de ratoner valencià que no parava de córrer entre els convidats.

Este home nascut a Albalat de la Ribera s'ha fet mig conegut per contar en Twitter el seu dia a dia al camp. Ací, entre arrossars i fanecades de taronger i caqui, ha trobat el seu lloc. Abans d'això va tindre temps de ser un alumne poc aplicat al qual sos pares (un vigilant de seguretat i una infermera) van decidir lligar en curt i enviar-lo al Vedat de Torrent per a no deixar-lo a la seua en l'institut de Sueca. "Sempre he aprovat fàcil i no m'esforçava, i els meus pares van pensar que en l'institut de Sueca no haguera arribat a la universitat".

El comentari pareix una mica exagerat, però Nando l'avala amb una dada: "De la meua classe del col·legi, a la universitat amb 18 anys, que és el que toca, arribem només tres". Com sempre havia aprovat justet, i la nota només li va donar per a estudiar Història en una universitat pública. No va poder aspirar a la que ell volia, després d'anys i anys tocant la trompa i estudiant música: magisteri musical. Encara que també li agrada la història i es posa documentals o agafa llibres de trama històrica habitualment.

"Però llavors el meu pare em va dir que si volia estudiar Magisteri, que ells feien un esforç per a pagar-me una universitat privada. Llavors vaig anar a Edetania, a Godella, que quan vaig anar crec que era el segon any que ja era la Universitat Catòlica. Em vaig traure la carrera, vaig fer les pràctiques i aquell any va ser quan em vaig adonar que al remat no era el que jo pensava. Bàsicament perquè hui en dia la gent jove ha perdut el respecte pel mestre. Era l'any 2009 i tenia l'opció d'apuntar-me a una borsa de treball a Catalunya, però vaig vore que si me n'anava, perdia la xaranga on toque i l'equip de bàsquet de Sueca, i no em compensava. I en aquella època, a més, va morir mon tio Manolo, que no tenia descendència i li va deixar a ma mare uns arrossars".

"Un terratinent no s'alça a les sis"

El tio Manolo havia fet dinerets en posar-se de moda El Perelló i tota eixa zona costanera. L'home venia rajoles i, a canvi, moltes vegades li pagaven amb algun apartament que després venia per a comprar camps d'arròs. Quan va acabar heretant-los sa mare, Nando, desencantat amb el magisteri i després de pegar-li moltes voltes, va decidir fer-se càrrec dels arrossars, amb l'ajuda d'un altre tio.

Amb 22 anys havia acabat la carrera; dos anys després, Nando va decidir fer-se llaurador professional. Al començament de la mà de son tio, aprenent com es cultiva l'arròs, els seus cicles. I mentrestant portava també els camps de tarongers, encara que ací ja tenia el coneixement que li havia transmés son pare, qui, com és comú en la zona, tenia algun bancal.

Quan ja va vore que li agradava esta vida, va pensar a ampliar la part dedicada als fruiters. Nando començà a buscar terra per la zona per a ampliar les 3 o 4 hectàrees de tarongers que tenia. "Desgraciadament cada vegada hi ha més, així que comencí a arrendar camps i en 2015 plantí caquis. Agarrí quasi 3 hectàrees més. Després vingué un altre camp i vaig anar ampliant".

Molts, en vore les terres que té, li gasten la broma que és un terratinent. Nando ho encaixa amb esportivitat, però té la resposta preparada: "No sé jo si un terratinent s'alça cada dia a les sis del matí i se'n va del camp a les set de la vesprada. La terratinent realment és ma mare! Tot el que tinc en cultiu és en terreny arrendat. Però sí que tinc una explotació prou apanyada amb 27 hectàrees d'arròs i altres 10 o 12 de tarongers i caquis".

Nando conta que són molts els agricultors jóvens que van quedant-se les parcel·les que s'alliberen al voltant dels seus camps. A la seua esquena, hi ha tota una flota de tractors. De diverses grandàries i diferents funcions. En un racó sobreviu un que és diminut. "És del iaio, un tractor de 1967 que he reformat. Li posí els fars d'un 2CV que li acoblaven perfectament. Després parlí amb un ferrer i em va fer el tub d'escapament d'alumini que jo volia. No l'use molt però m'agrada tindre'l. És l'únic que arranca sempre a la primera. I si es trenca alguna cosa, s'arregla amb dos trossos de ferro i un soldador". Després té un altre xicotet, un fruiter de 95 cavalls que usa per al caqui i el taronger. El primer any va començar a tirar productes fitosanitaris i Nando no parava d'engolir porqueria, així que va haver de posar-li una cabina. Un altre més gran va arribar, en una molt bona compra, amb un lot de deu ferramentes que li permeten fer de tot en el camp: conreadors, cavallons, una V, uns punxons... I l'adobadora.

El tractor és la seua oficina

Per als arrossars necessita una maquinària diferent. I ací torna a fer el recorregut, des del primer tractor, roig i més xicotet, fins a un d'enorme i blau que ell definix com la seua oficina perquè porta un gran GPS i un acoblament per a la tauleta, de manera que molts dies es clava ací i assistix a les reunions en línia. Quan està avorrit, o cansat, es posa bandes sonores de pel·lícules. Si està més animat, toca remember dels 90. O rock, que també li agrada. I si ha dormit poc i necessita despertar-se, és el moment de posar música electrònica com si estiguera en el mateix Tomorrowland.

Al fons del tot hi ha un remolc en el qual caben 14 tones de gra. Tots eixos vehicles de treball caben amb una certa amplitud en una nau de 400 metres quadrats que va comprar fa dos anys. En eixir per la porta, es veuen davnt les torres d'apartaments de la platja que es retallen en l'horitzó. En la part posterior, orientada cap a la Serra de Corbera i la seua cara d'indi, Nando i son pare tenen un xicotet hort on cultiven productes per al seu propi consum: carxofes, faves, alls tendres, cols, bròcoli, tomaques...

La seua última adquisició ha sigut un carretó elevador que, en l'argot dels treballadors, es coneix com el bou i que li estalvia molts esforços. Encara és jove. O això diu l'estadística, la que compta per a retratar l'angoixant futur de l'agricultura valenciana. "Hi ha més jóvens del que es pensa la gent: ara, en la Comunitat Valenciana, un 8% dels agricultors professionals tenen menys de 40 anys. No és cap barbaritat. Hi ha 13.500 explotacions professionals i unes 1.200 són de gent jove. No és molt i és un relleu que ha d'ampliar-se. Abans amb menys terreny treies molt de rendiment. Ara els jóvens tenim explotacions més grans. Els que som no cobrim als que aniran deixant-ho. Perquè a més estan les explotacions de gent com mon pare, que la té o la tenia a temps parcial, i d'eixes n'hi ha cent mil. Eixes acabaran desapareixent perquè les exigències són cada vegada majors. Fa falta més gent jove o començarem a vore camps abandonats. Jo crec que podem abastar 10.000 explotacions, però no les 13.500 que hi ha ara. I a més hi ha un problema de mà d'obra. La gent no vol fer treball físic. I no vol fer-lo per un jornal que no està malament, de 1.500 o 1.600 euros sense formació de cap classe".

A Granada amb la xaranga

El fangueig en els camps d'arròs acaba en la primavera, i Nando, que està fent-lo, explica que este matí ha anat a Corbera i que per allí, en zones més seques i altes, ja han començat a llaurar els arrossars. La taronja de les varietats més primerenques ja està pràcticament collida i el caqui ja el té esporgat i està acabant de triturar la fusta.

Mentres ell passa els dies al camp, el seu germà està dins d'una oficina com a director de recursos humans d'Adecco. Junts tenen el negoci de la venda de taronges i Nando recorda que una quarta part de les terres és seua, perquè les té a mig fer amb el pare i quan les deixe, la mitat de la seua part seran per al mateix germà.

"En eixe moment ja vorem", advertix sense gran preocupació mentres assenyala l'agenda i la llibreta que hi ha damunt de la taula. Ací està tot anotat amb xicotets números escrits a bolígraf. Encara que li dedica més temps a les xarxes socials. Sobretot als seus 4.500 seguidors en Twitter (@NandoDura). "Hi ha un tractor que va sol i, quan entre a treballar, puge una foto, dic bon dia i conte el que estic fent. Jo i altres agricultors utilitzem la xarxes per a mostrar el nostre dia a dia en el camp. No em sorprén que genere curiositat perquè la gent en té un gran desconeixement. Si hi ha gent que viu en pobles i no sap ni com funciona un taronger... Fotos meues, en penge poques".

La seua altra passió és el bàsquet. Primer, durant els anys de joventut, com a jugador. Ara, com a fidel aficionat del València Basket. Té l'abonament des de fa deu anys i a Madrid 2011 va començar la tradició d'acudir a totes les edicions de la Copa del Rei, on cada any coincidixen, ell i el seu germà, amb grups d'altres ciutats als quals ja considera amics.

I a tot això cal sumar la seua ocupació com a directiu de La Unió, una de les dos grans associacions valencianes de llauradors. Encara li queda temps per a no fallar a les quatre o cinc cites més importants de la xaranga. Com eixe viatge de quatre dies que realitzen cada any a Benamaurel, un xicotet poble prop de Granada al qual omplin de música en les festes de Moros i Cristians. No fallen des de 2010. Després, les Falles i un parell de celebracions més.

Nando s'encén un cigarret abans de despedir-se. Li pega una ullada a l'hort i amolla a Flama. Després agafa el mòbil i repassa el timeline del compte de Twitter. Perquè els nous llauradors són així. Són altres temps.