No paga la pena

El novembre del 2015 el cap del Consell, Ximo Puig, ja va mantenir una entrevista en el Palau de la Moncloa amb Mariano Rajoy. Llavors, com en la trobada que tots dos han mantingut aquesta setmana a Madrid, l'entrevista va ser de segona divisió.

Fa dos anys perquè Rajoy estava exercint el seu càrrec en funcions després d'haver convocat eleccions generals i ara perquè la trobada entre tots dos mandataris es va diluir enmig d'una jornada d'alt voltatge concentrada en el desafiament independentista de Catalunya. Situació que va fer invisible a Madrid –una volta més- el problema valencià.

Les dues entrevistes, lamentablement, tenen més similituds. En la primera d'elles Puig va eixir "moderadament satisfet" perquè, segons va afirmar el president valencià, Rajoy havia confessat que era conscient de la necessitat de solucionar el problema d'infrafinanciació de la Comunitat Valenciana. Una satisfacció moderada que Puig també va justificar per la predisposició del Govern a desbloquejar la proposta del Consell d'enviar un vaixell per a rescatar milers de refugiats dels campaments de l'illa grega de Lesbos. Passades aquelles eleccions generals –mesos després hi hauria unes altres-, Puig es va entrevistar també amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per a parlar de finançament. Però, com ja hauran endevinat, el problema del finançament segueix pendent de resoldre's i el vaixell humanitari ha caigut a l'oblit.

La cimera del passat dijous entre els dos presidents va seguir el mateix guió de fa dos anys. Puig va eixir de la trobada esperançat després què el cap de l'Executiu li manifestara que vol "intentar tancar" la reforma del sistema de finançament autonòmic aquest mateix any i li prometera que el rebran els ministres d’Hisenda, Cristobal Montoro, -per a parlar de diners- i el titular de Foment, Íñigo de la Serna -per a parlar del corredor mediterrani-. Que sapiguem, en la conversa no es va parlar de dues propostes concretes. Ni dels 2.000 milions promesos per al corredor ferroviari, ni de l'exigència que el PSOE es fique primer d’acord abans de negociar amb el PP la reforma del sistema autonòmic. Dues qüestions plantejades pel mateix Rajoy en la interparlamentaria del PP, realitzada una setmana abans, en Alboraia.

Amb aquests elements hi haurà qui pense que al Consell no li toca més remei que intentar fer de la necessitat, virtut. No obstant això, la veritat és que resulta molt difícil trobar elements objectius per a comprendre perquè el Consell es mostra "moderadament optimista" respecte a la reforma del sistema de finançament autonòmic. La resposta, en qualsevol cas, la tindrem prompte perquè els pressupostos generals de l'Estat, com el cotó, no enganyen i més prompte que tard podrem veure que partides destinades a la Comunitat Valenciana s'inclouen en els comptes del 2018. De moment, el Consell l'única cosa que té clara és que no vol que ningú puga establir paral·lelismes amb la situació catalana. Ni tan sols per casualitat.

Així, mentre la Generalitat insisteix en les apel·lacions a la lleialtat institucional, a l'espera de veure com revisa l'estratègia que havia dissenyat per a negociar la millora del finançament, els populars han aprofitat per a recompondre's la figura després del carxot que reberen per criticar els pressupostos generals del 2017. Raó que explica que hagen aplaudit l'entrevista entre Puig i Rajoy i el fet que la negociació sobre el finançament tinga lloc als despatxos, i no pressionant amb gent al carrer. Elements que ja han obligat, en la pràctica, a deixar sense data fixa la convocatòria d'una gran manifestació popular per a reclamar un tracte just que col·loque aquesta qüestió dins l'agenda política estatal.

Així les coses, no sembla que el viatges a Moncloa paguen la pena. Encara que sempre ens quedarà la qüestió lingüística per a canalitzar l'adrenalina política -com es va poder veure durant el debat de convalidació del decret llei sobre plurilingüisme. De moment, a esperar que es resolga la qüestió catalana.