Más cultura

Els 'autodefinits' de la cultura: Purificació Mascarell en tres llibres

Suscríbe al canal de whatsapp

Suscríbete al canal de Whatsapp

Siempre al día de las últimas noticias

Suscríbe nuestro newsletter

Suscríbete nuestro newsletter

Siempre al día de las últimas noticias

VALÈNCIA. Una obra pròpia, una que l'ha marcat i una altra que li agradaria haver fet per donar forma a un repte: autodefinir-se en tres peces. Des de Culturplaza proposem a diferents agents culturals valencians jugar als autodefinits per conéixer millor la seua feina, gustos i inquietuds, i tot això a través de les peces (pròpies i d'altres) que millor capten la seua essència. 

En aquesta peculiar biografia, els artistes es posen davant de l'espill per descriure's a través de l'art que els envolta. Hui juga als autodefinits l'autora Purificació Mascarell.

Una obra pròpia

- Quin treball encapsula millor la teua essència? 

Mireia (Drassana, Premi Lletraferit 2022)

Condensa tots els meus interessos, acadèmics i personals: la història oculta de les dones, les connexions entre el passat i el present, l’art i la literatura gòtica femenina, el misteri d’allò que no es pot explicar de manera racional, la lluita entre el bé i el mal dins de cadascú de nosaltres… Es mou entre la ficció i la no-ficció, de manera que permet aprendre i evadir-se, dos vessants de la creació que m’interessen per igual.

  • -

Una obra prestada

- Quina peça d'un altre creador t’ha marcat? 

-Oculto sendero, d’Elena Fortún (Renacimiento, 2016)

Investigant esta novel·la autobiogràfica de Fortún vaig arribar a la conclusió de què existia una constel·lació d’autores que havien escrit sobre els seus patiments dins de la institució matrimonial i que havien utilitzat la literatura per a denunciar els abusos i la violència contra les dones, abans que la mateixa societat (patriarcal) fora conscient d’este dolor i d’esta desigualtat. Gràcies a este llibre vaig començar a imaginar el que després ha sigut el meu assaig Como anillo al cuello (Ariel, 2024).

  • -

Una obra somiada

- Quina obra d'un altre creador t'hauria agradat fer?

- Una habitació pròpia, de Virginia Woolf (1929)

Un segle després continuem parlant de les mateixes qüestions: la necessitat d’uns ingressos dignes per a crear, el sexisme dins de les institucions culturals, la conciliació i l’escriptura… De tot parla Woolf, i ho fa amb un to proper, irònic, gens rebuscat, inaugurant una forma de teoria feminista que empra un llenguatge directe i clar per a fer-se comprensible i que a mi, particularment, és la que més m’interessa. S’ha convertit en un clàssic, sí, però és que a més a més no ha perdut la seua càrrega crítica i transformadora de manifest feminista. Un 10.

  • -

 

Recibe toda la actualidad
Valencia Plaza

Recibe toda la actualidad de Valencia Plaza en tu correo

Més enllà de la ‘ciutat refugi’: Serrana Cuir teixeix espais de llibertat al món rural
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua inicia les celebracions del seu 25 aniversari