VALÈNCIA. Encara pesa la idea que, per a moltes persones LGTBIQ+, la llibertat està a la ciutat. Que és allí on es pot ser, trobar-se i viure amb més tranquil·litat. On afloren espais més habitables i menys hostils. Mentrestant, cada vegada hi ha més projectes que intenten capgirar esta mirada des de dins. És el cas de Serrana Cuir, un festival autogestionat que naix a la Serrania amb la voluntat de generar espais de trobada, celebració i reivindicació, i que el 12 i 13 de juny celebrarà la seua tercera edició. 

“Són moltes les companyes que han marxat del poble a la ciutat, però també som moltes les persones de la ciutat que volen anar als pobles. Certament, una de les idees del festival és combatre eixa creença que la ciutat és l’únic lloc on trobar la llibertat i acceptació. Per moments aquesta pot servir com a refugi i té moltes coses bones, però també limitacions. A la ciutat ens enfrontem a molts tipus d’opressió. Per això, reivindiquen que el món rural és un espai on també poder viure”, explica Carmen Gimeno, una de les organitzadores. 

Des del primer moment, Serrana Cuir no sols s’ha dirigit a Chelva, el poble on es celebra, sinó també a la resta dels municipis de la comarca. De fet, abans que aplegue juny i s’òmpliguen els carrers de música, tallers i purpurina, aquest ja ha començat a celebrar-se. No en un escenari ni amb un cartell definit, sinó amb activitats que l’han acostat fins a les seus veïnes i veïns. 

El festival ha decidit eixir-se’n de si mateix amb una xicoteta gira que l’ha portat a Aras de los Olmos i Titaguas, amb l’objectiu de teixir xarxa i activar-se en el territori. “Una de les coses més importants per a nosaltres és generar comunitat en el territori, no sols en Chelva”, explica Gimeno. “Serrana Cuir fa al·lusió a tota la Serrania, i en estos anys s’ha anat sumant gent de més pobles. Tenia sentit també anar nosaltres a ells, donar-nos a conéixer i que més persones puguen implicar-se”.

En este sentit, la vinculació amb Chelva respon també a una decisió pràctica i emocional, ja que molts integrants viuen i treballen al poble, però no està tancada a altres mirades. “Des del principi vam apostar per fer-lo ací perquè ens unien moltes coses, però podria haver sigut en altres llocs”, explica Marta Maicas, altra de les organitzadores. Ara busquen eixes altres connexions i desplegar-se en diferents territoris des de la col·laboració. 

La parada a Aras de los Olmos n’és un exemple. Lluny d’arribar amb una programació tancada, el que van fer va ser integrar-se en una activitat ja prevista al municipi. “El que intentem és que les nostres propostes tinguen sentit dins de les dinàmiques del poble, que la gent se senta part”, explica Gimeno. Així, la jornada es va construir de manera compartida: des d’un taller de ceràmica amb l’artista local Ángela Chaflán fins a un contacontes amb persones de la zona, passant per la participació en la inauguració de la casa de la cultura. 

“Teixir xarxa va un poc per ahí, per generar activitats conjuntes amb la gent del territori”, resumeix. La resposta, asseguren, va ser molt positiva. “Hi havia gent que ja coneixia el festival, però també moltes persones que s’hi van acostar per primera vegada”.

Un moviment més ampli per tot l’estat

Entés que Serrana Cuir no naix de la espontaneïtat, sinó d’uns ideals clars que posen al centre la lluita LGTBIQ+ i que es creuen amb altres qüestions com la sobirania alimentària, l’economia solidària, els feminismes i el dret a l’habitatge, el festival forma part d’un moviment més ampli que, des de fa anys, intenta repensar la dissidència sexual i de gènere fora dels grans nuclis urbans. Impulsat des del col·lectiu La Gavella, Serrana Cuir s’inscriu en una manera de fer que posa la vida i el territori al centre.

I un dels referents en què es mira és l’AgroCuir da Ulloa, que des de 2012 se celebra en diferents aldees de Galícia i ha inspirat iniciatives semblants en altres territoris, com VeraCuir a Extremadura, o CamerosCuir a La Rioja. “D’alguna manera som com filles d’eixe model”, explica Maicas. “Allí cada any el festival es fa en una aldea diferent, i això també ens activa a pensar que podria passar ací. Tant de bo hi haguera un Serrana Cuir en cada poble”.

Un desig que, d’alguna manera, han començat a materialitzar-lo. Més enllà del festival, el projecte ja ha començat a generar les seues pròpies connexions. Després de la primera edició, en 2024, el col·lectiu va impulsar el primer I Aplec d’Iniciatives Cuirs Rurals del País Valencià (i voltants), un encontre pensat per posar en comú experiències i començar a dibuixar una xarxa. “Volíem conéixer-nos i reconéixer-nos, compartir el que fem als nostres pobles i reflexionar sobre els reptes que afrontem cada dia”, expliquen des de l’organització. “Per a moltes de nosaltres, el rural és també un lloc on construir espais segurs i resistents, teixint xarxes d’afecte i comunitat”. 

L’aplec, que no estava obert al públic general, va funcionar com un primer mapatge de projectes i realitats diverses. “Era un espai per conéixer-nos i veure què està passant al territori”, apunta Maicas. “A partir d’ahí es va constituir una plataforma amb el compromís de fer trobades anuals”.

En eixe primer encontre van participar col·lectius com La Vall Diversa, Orgull Vilafamés o Mariola LGTB, així com iniciatives d’altres territoris pròxims com el Ladera Fest (Terol) o espais com Mas del Potro. “També van vindre companyes d’Acho Queer, que són com altres ‘filles’ d’esta manera de fer”, afegeix Carmen Gimeno. El procés ha continuat amb una segona edició de l’aplec a la Mariola, consolidant així una xarxa que va més enllà del mateix festival.

Alçar un festival des de zero

Per la seua part, Serrana Cuir recorda els seus inicis com difícils, no tant la falta de suports -que hi va haver-, sinó perquè, al cap i a la fi, el que fan és un festival multidisciplinari amb una programació d’allò més completa. “No som gestores culturals. Venim de la militància i Serrana Cuir acaba unint moltes d’eixes lluites”, explica Marta Maicas. “Al principi tot era nou: com gestionar artistes, la logística, la barra… més que per la proposta en si, les dificultats han sigut eixes, les pròpies de fer un festival des de zero”.

En este sentit, asseguren que no s’han trobat amb resistències destacables per part del territori. “Al contrari, l’acollida ha sigut molt bona. Les dificultats han sigut les normals de qualsevol esdeveniment, i sobretot d’un procés que estem aprenent a mesura que avancem”, afegeix.

Des del principi, la idea ha sigut clara: construir un espai obert i accessible. “És important que siga un festival on qualsevol persona puga vindre i participar, sense necessitat de pagar una entrada o consumir”, apunta Maicas. El projecte es finança a través de fórmules col·lectives des de campanyes de suport fins a la barra o el marxandatge, en una lògica que intenta mantindre’s coherent amb els valors que defensa.

A més, amb el pas de les edicions, el creixement no s’ha mesurat tant en xifres com en arrelament. “Hem crescut sobretot en la connexió amb el territori”, explica Carmen Gimeno. “Des de les persones que participen en els tallers fins a associacions o artesanes del poble, molta gent s’ha implicat d’una manera o altra. També el voluntariat ha anat creixent molt, especialment gent de la zona”.

Entre els objectius, hi ha el de continuar millorant les condicions del mateix festival -“ens agradaria poder pagar més i millor a les artistes”, apunten-, però també el de consolidar-lo com un punt de trobada a la comarca. “Ens agradaria que arribara un moment en què siga un esdeveniment de referència a la Serrania, i per què no, a tot el País Valencià”, assenyalen.

Fantasia, dissidència i cultura compartida

‘Front a l’odi, la nostra fantasia’, és el lema de la seua tercera edició, que manté intacta eixa idea de combinar festa, cultura i comunitat des d’una mirada pròpia. El cartell d’enguany torna a apostar per propostes que travessen gèneres i llenguatges. Des de la música, destaquen noms com Isla Kume, un duo aragonés que revisita el folklore des d’una perspectiva electrònica, o la proposta híbrida d’O Rabelo i Nenaza, que combina tradició, performance i imaginari queer en directe. També s’hi suma la banda castellonenca Loretta’s, presentant Bienvenidos al ser humano, així com l’artista Yusor Hamed, amb arrels a Gaza i Karmel, que construeix un univers sonor propi travessat pel  folk, la tradició sufí, el rock alternatiu, l’electrònica i l’experimentació. 

La programació musical es completa, de moment, amb una selecció de DJs dissidents que recorreran gèneres com el reggaeton, el dembow o l’electrònica, amb noms com Raksogui, n1n4 o el B2B de Qeta i Guada. A més, Serrana Cuir manté una presència destacada de les arts escèniques i el transformisme, amb propostes com el cabaret travesti Pluma negra o les actuacions drags d’Ovoxphobia, Papi Pupusa o King Sarau.

Més enllà dels noms, però, el que travessa tota la programació és una mateixa idea: generar un espai compartit on la cultura siga també una eina de trobada.