Recuperem memòria, construïm democràcia

El dia vint-i-vuit de març commemorem per segon any, el Dia de record i homenatge a les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. Aquesta celebració va ser instaurada per la Llei 14/2017 de memòria democràtica i per la convivència impulsada pel Consell de la Generalitat i aprovada per les Corts Valencianes. L'esmentada llei declara que l'objecte d'aquesta declaració és mantenir la seua memòria i reivindicar els valors democràtics i la lluita del poble valencià per les seues llibertats.

Durant la present legislatura, el Govern del Botànic ha escomès diverses accions per a contribuir en les polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica, la més important fita ha estat la promulgació de la llei 14/2017. Però no ens podem conformar amb la seua mera aprovació, el seu desenvolupament ha de ser una de les claus de volta en l'arquitectura del catàleg de drets de la ciutadania i de la cohesió de la nostra societat. La dignitat de les víctimes i de les seues famílies mereixen una acció persistent i constant, dissenyada colze a colze amb el moviment memorialista, les víctimes i els experts, lluny de les accions aïllades, efectistes i de vegades més oportunistes que oportunes, de les quals puguen ser pressa fàcil els responsables polítics de torn.

El nostre País va ser escenari i testimoni de molts dels més sagnants episodis de la guerra i la repressió franquista. Centenars de bombardejos de les ciutats costaneres com Castelló, Sagunt, València, Dénia o Alacant i de pobles del Maestrat, actes criminals com l'arrasament de Nules, l'atac contra l'estació de Xàtiva o el mercat d'Alacant, el front de guerra a les comarques del Palància, Camp de Túria i Plana Baixa i l'episodi final de la guerra al port d'Alacant amb l'embarcament a l'Stanbrook i la desesperació de milers de persones que no hi pogueren abordar. També ací es succeïren fets històrics com l'establiment de la capitalitat republicana a València i també la partida cap a l'exili de l'últim govern republicà des de Petrer.

Fórem també escenari d'una repressió contumaç adreçada a escampar el terror entre la ciutadania. Ara que estem contribuint des de la Generalitat a què els nostres joves coneguen de primera mà els camps d'extermini nazis, on també hi foren assassinats centenars de valencians, haurem de recordar que també al nostre País els hi tinguérem. Camp dels Ametlers, Albatera, Porta Coeli... en són una mostra ben pròxima de l'horror planificat. Els batallons disciplinaris, la llei de responsabilitat política, les confiscacions, les humiliacions públiques, les dones rapades, els xiquets i xiquetes estigmatitzats, famílies devastades. Els judicis sumaríssims, les presons infectes i el gran terratrémol dels afusellaments en cada racó del nostre territori, a les presons comarcals, als murs dels cementeris recòndits. A Paterna, el gegantesc drama on 2.238 persones foren assassinades fins a 1956 i d'on encara moltes restes esperen pacients ser recuperades i entregades a les seues famílies.

Són pinzellades d'unes fites que mereixen record, homenatge, però sobre tot un compromís de part dels representants públics per traure-les del debat partidari. Són el resultat de la nostra història, dels nostres errors col·lectius i, si altres societats amb esdeveniments tant o més sagnants i recents, han estat capaces de caminar juntes en el seu reconeixement, una societat democràtica i avançada com ens autotitllem, ho ha de fer amb més raó i coratge.

Sense dubte hi ha molta faena per fer després de dècades d'oblit i ignomínia, d'utilització de les víctimes com ostatges d'una Transició política les ombres de la qual són tan allargassades que han creat una humida obaga on hem amagat les vergonyes inconfessables de moltes renúncies. Hem començat a clarejar les ombres i ha començat a rajar la veritat, la dignitat i la reivindicació dels fets, de la lluita sorda i constant de tantes i tantes famílies per saber, només saber, on són els seus éssers estimats, per què, només per què, resten oblidats en fosses, trinxeres i marges; conéixer, només conéixer, com els assassinaren i els llançaren per l'albelló de la història.

Aquesta és la gran assignatura pendent de la nostra democràcia i ha de ser també l'antídot enfront de les pulsions autoritàries i intolerants que amenacen novament la lliure convivència. El respecte als drets humans ha de ser l'estendard d'una societat que es reconeix a si mateixa amb totes les seues diferències però que ha de proclamar com a primer enunciat que mai més els drets dels uns aixafaran els dels altres, que la dignitat humana no pot ser qüestionada per idees ni pensaments totalitaris que únicament persegueixen la persistència de privilegis i la reducció de l'adversari a la categoria d'enemic a combatre i eliminar, físicament si escau. El record i homenatge a les víctimes de la guerra civil i la dictadura ha de ser company i referent en la construcció d'una societat democràtica en plenitud. A les nostres mans està continuar junts aquest camí.

Ferran Puchades Vila és secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques