'Ombres al Maestrat': com visqueren la barbàrie els xiquets de la Guerra Civil - S. Cano

CASTELLÓ. Hi ha imatges que no s'obliden, perquè simplement són impossibles d'esborrar. El 15 d'abril de 1938 les tropes franquistes van entrar a Vinaròs, que va ser la primera ciutat de la Mediterrània presa per mar.

D'aquella invasió, l'escriptor Alfred Giner Sorolla quedaria profundament marcat. Una de les bombes que van caure a la plaça del Mercat van arrabassar la vida d'un dels seus millors amics de la infància. Com es pot assimilar una pèrdua així, més sent menut? Eixa imatge va romandre per sempre en la retina del castellonenc, qui fins i tot va escriure un poemari -Dol duen les flames -per a expressar tot el patiment que aquell fet li va causar amb el temps. Ara les seues paraules ressonen en un espectacle escènic que vol precisament recuperar el seu testimoni i el d'altres xiquets i xiquetes de la guerra.

"No es parla quasi de com visqueren aquell moment els més menuts i molts encara recorden amb claredat com s'amagaven de les bombes i com de sobte sentien el so d'una explosió", relata Toni Guillot, qui s'ha decidit a traslladar estos testimonis a l'escenari.

Ombres al Maestrat aterra este dissabte, a les 19:30, a Vinaròs, i ho fa en una ubicació d'allò més significativa. Les tropes franquistes van convertir en presó l'antic Convent de Sant Francesc, del qual ara sols queda en peu una part del mur nord de l'església i del paviment interior de la mateixa. Serà, doncs, en els seus jardins on es recordaran algunes d'aquelles memòries.

La música i la paraula s'entremesclen en un microespectacle on no cal res més: no hi ha escenografia. Està pensada l'obra per a ocupar espais no convencionals que tinguen certa càrrega històrica, i amb eixe marc, els actors tenen prou per a fer un musical per cançons i testimonis mitjançant les seues veus. A més de les paraules de Giner, reproduiran algunes de les declaracions que diferents veïns feren per al documental Sentint lo semolero, dirigit per Javier Forner. En ell, molts majors expliquen en primera persona quina va ser la seua experiència i com van viure una infantesa de postguerra a Vinaròs. 

Així mateix, Ombres al Maestrat no sols aborda la guerra civil, també hi ha passatges més lúdics on es parla del que feia la gent del camp en l'època. "És una obra una miqueta costumista, on allò més important són les arrels", explica Guillot, qui s'acompanya en esta etapa de M. José Peris, Ricardo Colubí, Ana Conca, Alicia Esteban, Jaume Francés, Carla Almería e Ismael Sempere.

De València a Castelló

L'obra és fruit d'un projecte anterior que va prendre com a context València. Ombra va ser ideada per a l'edició 2019 del festival Cabanyal Íntim per M. José Peris. Una peça breu on l'autora feia un viatge, a través de la veu de dones i hòmens, d'un passat que encara avui no han pogut soterrar. Un recull d'experiències familiars, de records de moltes dones que van patir l'absència i la resignació, i moltes vegades la repressió en les seues pròpies carns, i de la memòria del que es va anomenar el 'Guernica Valencià', el bombardeig de l'estació de Xàtiva. La versió original va ser representada a l'antic col·legi Santiago Apòstol del Cabanyal, al Refugi Antiaeri de Castelló o al Fossar Vell de Sant Jordi.

No obstant això, el projecte va quedar al cap de poc temps en stand by i va ser la mateixa Peris la que deixar el futur de l'espectacle en mans de Toni Guillot, qui no sols va acceptar el repte de recuperar-lo sinó que va decidir fer-lo "més seu", acostant-lo a la seua terra, Vinaròs. Siga com siga, en els dos casos són records que deixaren empremta a València i les comarques del nord durant la República i la Guerra Civil, i que calia recuperar.

Alfred Giner Sorolla deia així:

Fou l'hora violada,
precisa,
del migdia
el quart abans. 

El germà desfet,
racó de la plaça enfront
del brut mercat;
l'ésser escolant-se
va vessar a borbolls
una ànima en canal